Els menorquins sí que hem abraçat la candidatura talaiòtica

Malgrat no ser una realitat damunt papers, la candidatura de Menorca Talaiòtica és un fet que ha calat entre la població de l’illa. En aquests moments, la proclamació de la candidatura com a Patrimoni Mundial s’emplaça almanco per l’any 2021 o fins i tot un any abans. Però la repercussió que ha tingut en l’àmbit social, és una de les grans victòries d’un projecte que va més enllà de partits i legislatures.

Ens queda una mica enrere l’època en què, defensant amb dents i ungles la candidatura de Menorca Talaiòtica, els menorquins ens vam fer la foto amb el gest de Som Talaiòtics. Llavors, que el nostre patrimoni més monumental fos reconegut per la UNESCO encara era una possibilitat palpable. Malgrat els esforços, el plantejament no ha estat suficient pels qui vénen de fora i miren amb lupa una candidatura que ha quedat arrelada entre la societat de l’illa.

Així ho assegura el conseller de Cultura, Miquel Àngel Maria, qui explica que l’interès pel patrimoni propi ha crescut de manera notable entre els menorquins. “Un dels requisits imprescindibles per presentar una candidatura davant la UNESCO és la participació de la població, que ens sentim nostra la candidatura. I en aquest aspecte podem dir que, amb els anys, la cosa ha anat a més.” Posa com a exemple el fet que les guies editades pel Consell i l’editorial Triangle s’han venut sobretot en català – a gent de l’illa-.

Però és en les excursions del programa Som Talaiòtics? on s’ha notat aquest interès creixent. “Són excursions de descoberta, on es posen en relació aspectes de la vida en època talaiòtica amb l’actualitat. Per exemple, sabem que llavors, com ara, els pobladors de l’illa es posaven malalts. La idea és veure les diferències amb les malalties de l’època talaiòtica i les actuals”, diu el conseller. L’objectiu, apunta, és transmetre el coneixement de la vida, no només de les pedres, que és el que des de fora es veu. L’èxit de les excursions ha traspassat la candidatura talaiòtica. Les excursions que es van programar en un principi només pel curs 2015-2016 han continuat i se segueixen programant dintre del 2019, sense interrupció. A banda, les activitats, jornades i exposicions relacionades amb la cultura talaiòtica, han proliferat durant aquests anys. I sembla que no ens cansem de mirar les nostres pedres. Binmassó, es Galliner de Madona són les dues primeres cites d’enguany. “Durant aquests anys hem variat els jaciments que es visiten i s’han introduït diferents temàtiques. Per exemple, una de les activitats que ha atret molt l’atenció és la de producció i consum de vi”, diu Maria.

Més talaiòtics que mai

El mèrit de què la candidatura hagi calat entre la població, el dóna el conseller al teixit associatiu de Menorca. “Arran de la candidatura són moltes les associacions i entitats de l’illa que han programat activitats relacionades amb l’època talaiòtica. Des dels Escoltes fins a clubs de jubilats han fet palès l’interès pel passat talaiòtic”, comenta. Alguns, com el grup de ràdio aficionats de Menorca, han duit més enllà de les nostres costes aquest passat, amb una campanya de contactes d’abast mundial que es va realitzar des dels 32 jaciments de la candidatura.

“Es va parlar des d’un primer moment de la repercussió turística que podria tenir una candidatura de la UNESCO per Menorca. Però crec que n’hauria de ser més una conseqüència. A nivell insular és més important que els menorquins ens impliquem, que vulguem conèixer el nostre passat per cuidar el que ens queda en el present”, apunta Maria.

Serem talaiòtics cap al 2021?

Malgrat els esforços que s’han fet des de l’any 2013, moment en què es va començar a treballar la candidatura, la UNESCO segueix posant emperòs. El més a prop que vam estar de ser declarats patrimoni mundial va ser l’any 2017, però es va considerar que la forma de la candidatura no era adequada ni suficient.

Així, hi ha dos punts que per la UNESCO s’han d’aclarir abans no tornem a presentar les pedres talaiòtiques. El primer és millorar la definició de cultura talaiòtica, perquè es va considerar que d’aquesta mateixa època també hi ha jaciments a Mallorca que no s’han inclòs. Aquest plantejament canviaria del tot la candidatura, que s’obriria a l’illa veïna. El segon és tenir en compte el paisatge que envolta els 32 jaciments, i que s’ha vist afectat de tal manera que, segons la UNESCO, s’ha de veure com una unitat. Aquest segon punt és el que el Consell està treballant, per tal de definir àrees -en lloc de jaciments- on s’incloguin diferents monuments i la relació existent entre ells.

“És un treball lent, però tenim unes pautes molt clares que ens permeten tornar a presentar la candidatura”, assegura el conseller. No serà dins d’aquest 2019, perquè Espanya ja presenta el Risco Caído de Gran Canària. I no es permet presentar més d’una candidatura per país per no entrar en conflictes. “Estem treballant per presentar-la l’any 2021, però podria ser abans. L’objectiu és que la candidatura sigui prou sòlida com per a què la UNESCO l’accepti”.

Text: Itziar Lecea – Foto: Josep Taltavull

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *