75 anys de la inauguració de la barriada Joan Gelabert.

El divendres, 8 de març s’acompliren els 75 anys de la benedicció i inauguració dels que foren els primers habitatges protegits construïts a Ciutadella després de la Guerra Civil i que era també el creixement urbà de Ciutadella més enllà de la Contramurada cap a la platja Gran.

Aquell dia plujós de 1944, l’Ajuntament de Ciutadella era presidit per Domingo Moll Mercadal, que va rebre a les autoritats militars, governador civil, jerarquies de la falange, batles i regidors d’altres pobles i el bisbe de Menorca. Es fa fer una Missa a la Catedral i després es van dirigir cap a la plaça central de la nova barriada, avui plaça de la Mare de Déu del Toro on es va cantar un Te-Deum i es va procedir a beneir els habitatges. Per molt del mal temps, els actes que s’havien de fer allà van ser traslladats a l’interior del Teatre del Born on es va fer primer, una entrega simbòlica de claus a cadascun dels nous propietaris del nou barri i també un acte de reconeixement a Joan Gelabert Caules, promotor d’aquest eixample de Ciutadella.

Un poc d’història

A les pàgines centrals del Setmanari El Iris, Ramon Cavaller Triay, el seu director, escrivia una crònica a les pàgines centrals titulada “Petita història dels habitatges protegits. Meritòria labor de D. Joan Gelabert Caules”.

Cavaller recordava que al 1939, l’empresari Joan Gelabert Caules era el batle de Ciutadella, i cada dia anava recorreguent els carrers de la ciutat per a veure com s’anava desenvolupant aquella Ciutadella que acaba de sortir d’una guerra on hi havia moltes caresties, entre elles l’alimentació. Persona compromesa amb els més febles, a la seva fàbrica de bijuteria i cadenes d’or va crear en el si de la mateixa un model de previsió social i de benestar per als seus obrers, on s’adona que entre els més joves, entre aquells que volen formar noves famílies hi ha un fet preocupant, la manca d’habitatges a bon preu. És llavonces quan Gelabert s’interessa per la nova Llei d’Habitatges Protegits i pagat amb doblers de la seva butxaca viatjarà fins a Madrid per a reunir-se amb el director general de l’Institut Nacional d’Habitatge per a estudiar com fer que Ciutadella tingui aquestes cases subvencionades per l’Estat, i és Ciutadella una de les primeres ciutats a nivell estatal que s’acull als beneficis de la nova llei.

Al retorn a Ciutadella, juntament amb el secretari municipal Francesc Pons Tortella, contacten amb l’arquitecte amb l’arquitecte Antoni Roca, delegat a Balears de l’Institut Nacional d’Habitatge.

A finals de 1939 s’inicien les primeres gestions amb el desplaçament de Roca a Ciutadella que redacta el primer avantprojecte, s’estudia el seu emplaçament, els terrenys aptes… Al final es decanten per una extensió de 16.860,80 metres quadrats al Sud Oest de Ciutadella.

A la sessió del 3 de gener de 1940, autoritza l’Ajuntament a Joan Gelabert a efectuar la compra dels solars, que després de diferents gestions tenen un preu de 2,50 ptes el metre quadrat. El valor total de la compra va ser de 42.162 pessetes.

El 24 d’abril del mateix any és presentat el projecte de l’arquitecte Antoni Roca a Madrid, i després d’una petita revisió es presenta en el termini de 30 dies el projecte definitiu que és aprovat el 27 de maig de 1940. Es tanca l’adquisició dels terrenys i el 8 d’agost Madrid dóna el seu vist i plau.

Gelabert torna a viatjar a Madrid amb l’expedient redactat per l’Ajuntament i es resol favorablement la qualificació d’habitatges protegits amb les avantatges de la Llei de 19 d’abril de 1939. A partir d’aquest moment s’inicien les feines en totes les modalitats, des de la subhasta de les obres a la benedicció  de la primera pedra.

Primera pedra

El programa d’actes del 8 de febrer de 1941 inclou la benedicció per part del Bisbe Bartomeu Pasqual Marroig i col·locació de la primera pedra dels futurs habitatges protegits per part de l’arquitecte Antoni Roca i el primer tinent de batle Francesc Moll Vivó. Joan Gelabert no hi pot assistir per la mort de la seva esposa.

El BOE núm. 52  del 21 de febrer de 1941 publica l’anunci de la subhasta de les obres amb un pressupost de 1.562.464,94 pessetes, que queda deserta. Es fa un segon anunci al BOE núm. 117 del 27 d’abril de 1941, i el 21 de maig s’obre el sobre amb l’única oferta presentada a nom del contractista mallorquí de Lluchmajor, Antoni Mut Jaume, al que l’Ajuntament li contracta les obres el 24 de juliol de 1941 per ofici del Director General de l’Institut de l’Habitatge. Mut té experiència en obres públiques i és el constructors de quatre escoles a Palma, a Ses Salines i l’Institut Higiènic Provincial.

Es firma a Madrid l’escriptura davant el notari Julio Nieto Carrión per part de Joan Gelabert Caules.

Comencen les obres

Després de la signatura a Madrid s’inicien les obres on és nomenat aparellador Bartomeu Hernàndez Mora, i a mitjans de 1942 les obres ja es troben bastant avançades, però des de l’Ajuntament se lis vol donar encara més premura i es nomena a Conrado Arquimbau, delegat especial de les obres, i amb el seus coneixements resol moltes incidències i assumptes que estaven pendents con la conducció d’aigües, evacuació d’aigües i subhasta del servei de clavegueram.

Urbanització i clavegueram

Poc a poc, però sense pausa es va donant solució a problemes diferents, i el senyor Gelabert mai els veu com a obstacles i la nova barriada de Ciutadella va agafant forma, amb el disseny de nous carrers a l’eixampla de Ciutadella com els actuals República Argentina i el nou Carrer Mallorca, a més dels inicialment anomenats recintes A i B.

L’enginyer Josep Zaforteza Musoles presenta el projecte de clavegueram, el primer de Ciutadella, i que és aprovat Dalt la Sala.

El Sr. Gelabert

Quan les obres estan boni bé acabades, es veu passetjar molts de capvespres al sr. Joan Gelabert, que porta encara el dol de la seva dona. Vestit de negre observa i escolta els comentaris dels obrers, dels ciutadellencs i ciutadellenques que s’atraquen a veure com creix  la ciutat… i ell va agafant notes que mirar de portar a terme des de la batlia.

Ramon Cavaller ens explica que la construcció del nou eixample de Ciutadella no va ser un camí de flors i violes, sinó tot el contrari. La nova Llei el descans dominical retribuït, una de les grans conquestes socials, fa fer pujar els costos de salaris; manca de comunicacions en el transcurs de les obres i les constants oscil·lacions en els preus dels materials i el pertinent augment de les partides pressupostades, van ser més que mals de cap.

La nova barriada de Ciutadella quedava enllestida, es perfilaven els nous carrers, es passeigs, la seva connexió amb les principals vies, i de manera especial l’arribada dels nous habitants, aquelles famílies humils o joves acabats de casar que havien escollit aquella nova zona fora del nucli antic per a viure.

Cavaller, tancava el seu article on feia una crida a l’Ajuntament, de la mateixa manera que s’havien de donar nom als nous carrers, era també necessari donar un nom al nou barri, i demanava públicament a l’Ajuntament de Ciutadella que aquest es passes a dir “Barriada de Joan Gelabert”, en homenatge a l’home que ho va fer possible.

Aquesta proposta va ser aprovada i es passar a dir “Barriada Joan Gelabert” si bé també és cert que poc a poc, i amb el pas dels anys va agafar el nom popular del “Ranxo”, però açò ja és una altra història.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *