EL PRIMER MOVIMENT FEMINISTA: CHRISTIN DE PISAN (s. XIV – XV) Segona part

Gaudí dels agradables passeigs pels jardins emmurallats, sembrats de flors i on hi havia plantats d’arbres fruiters; dels curts, però plàcids, trajectes amb barca a través de l’estany del monestir, i de les tardes agradables parlant amb les monges, vagant pels camps i bosquets, on de tant en tant apareixia algun cérvol que campava lliurement per la devesa.

Christin va escriure també un tractat (Livre de trois vertus) per a les dones, ja fossin “grans reines, senyores, princeses o les esposes d’un camperol”, a les que aconsellava ser virtuoses. Per aconseguir aquesta virtut, era necessari la tutela de la mare, de manera que incidia més en el comportament i no en l’educació intel·lectual. Segons ella, la dona jova havia de ser“verge, neta, humil, prudent, callada, modesta i obedient als pares. Les lectures adreçades a una filla haurien de ser curosament seleccionades; i a les joves innocents no se les oferirien vanitats, bogeries i dissipacions. Les mares ensenyarien a les seves filles a governar-se i a controlar les suposades tendències luxurioses i excessos de la naturalesa femenina, amb la finalitat de no caure amb el deshonor per ella i la família”.

Els manuals escrits per a donzelles incloïen consells de com agradar els seus protectors. En 1405 Christin, en el seu llibre dedicat a Margarita, filla del duc de Borgonya, descrivia la manera més encertada de servir a la senyora: conèixer la capacitat d’agradar, aconsellar a la senyora en cas d’obrar erròniament, ésser sempre lleial, fins hi tot a defensar-la si era descoberta en adulteri. L’autora arriba a suggerir a la donzella a presentar-se com a mare del fill il·legítim, engendrat per la senyora.

A més, en la seva obra instruïa a la senyora noble de les obligacions que havia d’assolir, relacionades amb d’hisenda de la casa: supervisar el personal de servei i els treballadors eventuals, calcular els ingressos i les despeses, conèixer els impostos anuals a pagar, supervisar la collita, comprar i vendre els béns obtinguts, manar sacrificar i curar el ramat de la propietat. Uns consells que, segons ella, serien ben valorats pel seu marit, el qual sabria premiar la seva vàlua i diligència.

Una vegada aconseguida la maduresa, la dona noble havia de cultivar igualment la humilitat, la paciència, la pietat, la modèstia i sobre tot la prudència. Com esposa, una dona noble seria jutjada per les seves maneres i conducta. Així doncs, el més important era la bona reputació. La dona model dedicava una atenció especial a complaure el seu marit i a l’esment de la seva prole.

Per això, per a Christin, la reina Joana de Borbó (1338 – 1378), esposa de Carles V de França, va ser l’esposa ideal. Encara que mai va intervenir en els afers d’Estat i mai ajudà a governar el seu marit; la reina fou recordada per l’elegància de la seva cort privada, la seva pietat i l’amabilitat prestada a qui acudien a ella per demanar-li un favor.

De Pisan sabia de la vulnerabilitat de les dones, les quals temien les ires dels seus marits. Una dona que havia entregat el seu dot (o fortuna dels pares) al seu marit, depenia d’ell. Per això aconsellava a les dones casades “si li parles amb rudesa no aconseguiràs res, i si te dona mala vida i mostres la teva ira, serà com donar coses a un esperó”. Una actitud de submissió que havia de ser acceptada per la majoria de les dones, per les quals no hi havia altra alternativa.

Una de les seves darreres obres (1429) va ser un poema dedicat a Joana d’Arc, la jova heroïna que va fer aixecar el setge de la ciutat d’Orleans, el que va permetre la coronació del nou rei de França.

Amb tots, amb els seus escrits aconseguí un reconeixement i una popularitat que li permeté assegurar un benestar econòmic. Per aconseguir-ho, el dia de Nadal o d’Any Nou de 1404 presentà a Felip el Bo, duc de Borgonya, “El llibre dels canvis de la Fortuna” , una obra que li va suposar el favor del duc i el primer encàrrec per escriure la vida de la seva família. Ella, cada any, per Nadal o Any Nou entregava una obra nova, però l’aristòcrata no satisfeia les seves necessitats econòmiques amb la mateixa puntualitat, i retardava la gratificació, que l’obligava a haver de demanar una i altra vegada la pensió.

Les seves obres foren famoses durant la seva vida, de les quals se feren multitud de còpies manuscrites; algunes se publicaren a Anglaterra a finals del segle XV. Altres foren editades a França en el segle XVI. El “Llibre de les tres virtuts” que tracte de les activitats i actituds de les dones de diferents estaments socials, l’any 1536 ja s’havia editat tres vegades.

Christin participà activament en la producció i còpia de les seves obres. Ella mateixa s’encarregà de la traducció a l’anglès del “Llibre de la ciutat de les dames”. Per les còpies utilitzava amanuenses, supervisava els textos, i es suposa que en ocasions copià algunes parts dels cinquanta cinc manuscrits que es coneixem d’ella.

La seva popularitat va ser deguda a l’encert a l’hora d’escollir els temes i la seva habilitat de presentar-los. Escrigué temes que agradaven i interessaven als lectors. Seleccionava i sintetitzava la informació, i la presentava als seus lectors d’una manera amena i comprensiva.  Malgrat la seva fama i popularitat en vida, passades algunes generacions es perdé el seu record, fins que els seus escrits foren novament descoberts a la segona meitat del segle XX.

És evident que algunes de les recomanacions de Christin de Pisan són no assumibles per una societat moderna del dia d’avui, però la seva protesta contra l’opressió masculina va ser l’inici d’un procés reivindicatiu que ha durat més de 600 anys, i pareix ser que encara no ha acabat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *