Actes 8 Març

Torna l’afició per la costura

La invasió de les cadenes de roba a preus baixos i la possibilitat de comprar prendes a través d’internet no ha estat un obstacle per recuperar una activitat que s’havia perdut a Ciutadella: la costura. Na Maria Salord, que regenta la botiga de teles de Ripunts, no dona a bast entre setmana. Només els dimecres té el dia “lliure” per fer els encàrrecs que reben a la botiga, mentre la resta del temps l’ocupa a mostrat tot el que sap a les noves generacions.

Tallers per tothom

Classes de corte, costura, patronatge, manualitats…tot el que tengui a veure amb cosir i passar una bona estona té cabuda al petit taller de Ripunts, que posa ordre al caos entre les teles que s’acumulen al ritme de les màquines de cosir. “Durant el mes de febrer hem fet una aturada de tallers per poder atendre les demandes del Carnaval, tot i que com que la temàtica d’enguany no era molt complicada, hem tingut menys feina.” Aquesta setmana, però, na Maria i les seves alumnes tornen a posar fil a l’agulla. Els dilluns a capvespre és el moment pels fillets, que també s’apunten a la moda. Els dimarts des de les cinc i fins les nou del vespre, el dijous matí i capvespre. I els divendres, amb patronatge. “I un parell de matins amb tallers de patchwork i manualitats!”, afegeix na Maria, mentre acaba de cosir una peça. “De fet, va ser amb les coses petites que va tornar l’afició. Deu fer uns cinc o sis anys, sobretot arrel del patchwork, els tallers de fer bossetes i moneders…coses petites i fàcils, que la gent es va tornar a interessar pel món de la costura. I feia molts d’anys que aquest costum s’havia perdut”.

Les modes tornen. Sobretot quan es tracta de moda

Conta que no hi havia hagut al poble una oferta com la d’ara des de finals dels anys 80 i principis dels 90. “Quan jo era jove sí que hi havia afició i la gent, sobretot les dones, es solien fer vestits, pantalons, camises, tot tipus de prendes. Però després es va aturar. Va arribar la crisi i es va fer difícil subsistir. Però les modes tornen. No sé qui devia ser dels primers que van començar a oferir tallers de costura, que ara pots trobar a totes les merceries i tendes de robes com la nostra.”

El grup que més ganes hi posa sol ser els dels dimarts. Dones de mitjana edat, amb temps i il·lusió, que s’ajunten per cosir. Però, sobretot, per passar una bona estona. “Aquí xerram de tot, i reim de tot. Feim feina, sí, però és un moment d’esbarjo, de desconnexió i de passar-ho bé, de fer bon ambient. La joventut de 15 anys no s’atraca a aquest tipus d’activitats. Però després tenc el grupet de fillets que ja agafen afició de petits. I potser seguiran d’adolescents.”

Entre tota l’oferta d’activitats, el que més demanen a na Maria és aprendre a cosir. “Fer ràpid i poder-s-ho posar prest, açò és el que volen!”. Els motius són variats i no acaben d’estar clars del tot. Però un destaca damunt dels altres i és de “no anar igual que tothom. Si vas a una botiga a comprar una prenda, et pots esperar trobar-te amb alguna amiga que ja la té igual, perquè les cadenes de roba duen moltes coses repetides en moltes talles. La il·lusió de poder dur un vestit que només tenen elles i que a més han personalitzat a la seva manera i saben que els hi caurà com un guant i no l’hauran d’arranjar, és el que més il·lusió els hi fa”, diu.

El preu, més elevat, no és tampoc un inconvenient pel repunt d’aquesta moda. “Quan passes per tot, surt més car fer-te la roba que comprar-la, sobretot amb els preus que tenim avui en dia. És cert que segurament el què tu et facis serà més bo, perquè procuram que les teles siguin de qualitat i no es facin malbé a la primera rentada -que passa molt amb prendes comprades-. Però només el temps invertit, els botons, el fil i els metres de roba que es necessiten, surten a un preu més elevat que entrar a una botiga, provar-te un jersei i pagar-lo. Potser no et quedarà tan bé com el que et facis tu. I segur que no serà el jersei perfecte que et feia ganes i tenies dins del cap.”

La inexperiència tampoc és un entrebanc. “Tenc alumnes que venen que no saben ni com enfilar una agulla. Per açò tenc el grup d’inici de cosir a màquina, on comencen amb coses senzilles i van avançant fins a poder cosir prendes”, diu na Maria. Cosir és el que més fan, de fet. “El poder posar-se un vestit totalment a mida, que han vist a una revista, és una gran satisfacció per algú que està aprenent a cosir”. La feina de treure els patrons i tallar les peces ja va a càrrec seu. “Per açò intent posar una mica d’ordre, perquè entre dones, tela i vestits, és fàcil fer-se un embull!”. Pel somriure que li surt quan ralla de la feinada que li duu, ningú diria que potser ella és la que més xala d’aquests tallers.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.