Fa unes setmanes es va presentar a Menorca el llibre “Panada on the road” de la que és autora l’antropòloga Veronica Mata, en la que es descriuen les conclusions de les jornades sobre la dieta mediterrània celebrades el mes d’abril de 2018 a l’illa de Sardenya, amb la participació de tres territoris illencs: Sardenya, Mallorca i Menorca, tots tres amb un element gastronòmic comú, la panada sarda, la panada mallorquina i la formatjada de carn menorquina.
Un altre element comú que ens uneix a sards i balears és la cultura megalítica. Podem assegurar que hi ha una gran similitud entre la cultura Nuràgica, de l’illa de Sardenya, i la talaiòtica, com vam poder comprovar l’any passat a la “Conferència Internacional Sardenya, Illes Balears i Espanya”, celebrada a Assemini, a pocs quilòmetres de Càller, i més després d’haver escoltat la conferència de Mario Perra, Doctor en Arqueologia i Director del Museu Arqueològic de Villanovafranca i director de les excavacions del nuraghe Arrubiu de la localitat d’Orroli, que ens parlà del menjar en temps dels nuràgics, que menjaven pràcticament el mateix que menjaven els nostres ancestres talaiòtics, i especialment si els comparem amb les restes trobades a les coves des Càrritx i es Mussol.
Hi ha teories que asseguren que van ser els sards qui van arribar a les Balears i establir aquesta cultura ciclòpia de talaiots i navetes , de sales hipòstiles, i a l’illa de Menorca que com podem recordar rebia, la nostra illa, el nom de Nura, potser derivada de la cultura dels Nuraghes?
D’aquesta relació entre les illes Balears i Sardenya deriven les conclusions de “Panada on the road” que diserta també l’origen de les formatjades o panades de carn que es consumeixen a Mallorca i Menorca per la Pasqua, i que fins ara es presumia que el seu origen era hebreu, tal com es considera a la Balear major, i que també son consumides a l’illa sarda.
El metge i investigador gastronòmic Pep Pelfort, també present a la trobada sarda i que va fer la presentació del treball de Veronica Mata a Menorca, assegura més fermament, que juntament amb el formatge, el plat més antic de la cuina menorquina i mallorquina és la formatjada de carn, anomenada antigament panada també a Menorca com es fa a l’actualitat a Mallorca i Sardenya, que a més a més empren l’article salat denominant-la “sa panada sarda”. De fet, tal i com ens va explicar el doctor Perra, els sards la consideren el seu plat més antic, de la civilització dels “nuraghes” i que la seva forma cilíndrica ens recorda a ells.
Per altra banda, Pep Pelfort , director del Centre d’Estudis Gastronòmics de Menorca, assegura que les panades sardes i les formatjades menorquines no sols comparteixen un origen, sinó que podem assegurar que en són el mateix plat, pel fet que les receptes de gastronomia sarda i menorquina considerades tradicionals, exemplificades en les panades i/o formatjades tenen similituds que no poden ser casuals, en proporcions, ingredients claus o en aquest valor simbòlic de les formes-
Podem dir idò, que d’aquells primers menorquins, mallorquins i sards ens queda encara el gust pel formatge, les elaboracions com les formatjades i potser les coques, que ben bé son la manera més antiga de mesclar farina de blat i aigua, sense llevats, juntament amb altres menjars principalment vegetarians, captures de peixos i unes poques carns al caliu.
