Vivim temps de Pasqua. I si hi ha qui mor per fanatisme que fins i tot en la seva mort inclou la mort de molts d’altres, la mort de Crist sols ve testimoniada per la resurrecció. “No és gran cosa creure en la mort de Jesús. El que és gran és creure que ha ressuscitat” (St. Agustí).
El que l’historiador constata és una fe prou viscuda pels apòstols com per acarar el seu martiri posterior. Alguna cosa va passar si volem justificar el canvi radical del seu estat d’ànim, l’activitat nova que van emprendre i la fundació de l’Església.
El testimoni més antic de la resurrecció és el de Pau (1Co 15, 3-8), any 56,57 d.C. El nucli central del text està constituït per un credo anterior que va rebre cinc o sis anys després de la mort de Crist. Per als evangelis el fet decisiu són les aparicions del Ressuscitat, no el sepulcre buit.
Les aparicions no són al·lucinacions, afirma R. Bultmann, teòleg. Si ho fossin, com explicar que passessin a persones i a llocs diferents? Si Jesús no hagués ressuscitat per què els apòstols es deixen matar per Ell, per què acullen el martiri? Per què l’acull també Pau? Si no hagués ressuscitat Jesús, Pau haguera tingut més raons per aniquilar els cristians.
Sense el fet de la resurrecció, el naixement de l’Església i de la fe es converteixen en un misteri tant, o encara més inexplicable que la resurrecció.
No és suficient constatar històricament la resurrecció per a viure-la. Per a viure-la, és necessari la fe.
Amb l’esqueix d’un terratrèmol
el sepulcre clos s’obrí
i als guardes atemorí
un murmuri que sorgí
d’unes fulles com de trèmol:
“Lluny de vosaltres la por!
El qui fou crucificat
gojós ha ressuscitat!
Dones, no el busqueu aquí.
Cap a Galilea aneu
i als deixebles anuncieu
l’alegria que ha mudat
amb vesta d’or, vostra cor!”.
Com el vent veloç partiren
trobant Jesús fent camí,
i als seus peus se li abraçaren
i amb plors festius l’adoraren.
El cel feliç clarejà
després de núvols de dol
i a Jerusalem tornaren
a ple dia, a ple sol.
Els quatre vents de la barca
els deixondiren a tots.
Pere portava el timó,
més, tots ells duien la marca
que avui li surten rebrots
i que en boires de tardor
anuncien el Pastor
amb veu clara i sense por.
Són pescadors en coberta
que planten cara a l’oferta
fins i tot de la maror.
