Fernando Ortiz, Medalla d’Or de Ciutadella a títol pòstum

Amb motiu del 50 aniversari de la seva mort, el passat dissabte dia 27 d’abril l’Ajuntament de Ciutadella atorgà la Medalla d’Or de la ciutat a títol pòstum a Fernando Ortiz Fernández (1881-1969), antropòleg cubà considerat un dels intel·lectuals més importants de la Cuba del segle XX i un dels antropòlegs americans més reconeguts.

Ortiz va passar la seva infància i adolescència a Ciutadella. Aquí va ser deixeble del pedagog Joan Benejam, també fill il·lustre de la ciutat, i hi va fer diversos treballs sobre els costums, els malnoms de Menorca o les festes de Sant Joan. Després es va formar als Estats Units i Itàlia, abans de tornar a l’Havana, on va tenir sempre molt present la seva etapa menorquina. Ortiz va ser un dels autors més influents del món de la literatura antropològica; arrel de les seves investigacions sobre les relacions entre la població de procedència africana i els colonitzadors europeus d’Amèrica, ell va ser qui popularitzà el terme “afrocubà” i qui parlà del concepte de “transculturació”. La medalla d’or a Fernando Ortiz és la setena que concedeix Ciutadella, que durant la democràcia també ha atorgat la màxima distinció municipal al baríton Joan Pons, l’escriptor Pau Faner, el lingüista Francesc de Borja Moll, Alfons Medina, Miquel Anglada i al Cercle Artístic.

El simposi

També la setmana passada, del 25 al 28 d’abril, va tenir lloc a Ciutadella el “Simposio Fernando Ortiz. Transculturaciones caribeñas y mediterráneas” organitzat per la Secció de Ciències Socials de l’IME. El Simposi es desenvolupà a les dependències del Seminari Diocesà i va comptar amb la participació d’undels majors experts mundials en l’obra d’Ortiz: Stephan Palmié, de la Universitat de Chicago.

Ortiz va mostrar de forma precoç la seva disposició a l’observació i al coneixement de la realitat local. Al període juvenil a Menorca corresponen els seus primers textos, relacionats amb la vida local i escrits en el dialecte català de Menorca. L’objectiu del simposi ha estat provar la rellevància del concepte clau de Fernando Ortiz: “transculturació” en relació als projectes europeus de cultura nacional i seguretat en una època d’una massiva migració transmediterrània. Tal i com indica el títol, en un debat sense precedents, el simposi va reunir acadèmics de la Mediterrània i del Carib i prengué com a nucli de reflexió formulacions teòriques de meitat del segle XX que són pertinents en el començament del segle XXI per a ambdues regions, i que giren al voltant de qüestions de migració, sobirania territorial i diversitat cultural. Des d’aquesta perspectiva es va dur a terme un diàleg entre estudiosos del Carib contemporani i de la Mediterrània, on, en aquest últim cas, les teories d’Ortiz mantenen la promesa de fer possible una anàlisi comparativa nova.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *