El camp de Menorca: reptes i esperances

Aquest dimecres s’ha celebrat la festivitat de Sant Isidre, patró de la gent del camp. Segurament en les trobades i actes commemoratius haurem sentit queixes, desglossar necessitats i reclamar millores, sobretot haurem sentit reclamar més finançament. I és que el camp de Menorca -més que el de Mallorca, no ens enganem – necessita inversions, però sobretot necessita que les administracions se l’estimin, que es mirin el camp amb “carinyo”, entenent les necessitats però també sent exigents, vigilant pel compliment de les normatives. El sector del camp ha d’evolucionar, clar que sí, però no pervertint allò que ens fa ser autèntics, diferents, “biosfèrics”. El sentit comú, la mesura i la responsabilitat d’una majoria han de ser prioritaris per damunt dels interessos crematístics d’una pocs. Seny, és la paraula què ha de definir cada projecte relacionat amb el camp.

Una necessitat del camp de Menorca és l’equilibri entre la viabilitat econòmica del món agrari i la conservació dels seus valors ambientals. S’ha d’apostar per les iniciatives agràries que cerquen la viabilitat a traves de la comercialització diferenciada dels productes. Nous sistemes de comercialització per noves maneres d’entendre el món agrari. La irrupció els darrers anys de l’agricultura i la cria de bestiar amb paràmetres ecològics ha obert una finestra a pagesos, especialment joves, que entenen el camp d’una manera sostenible.

Un bri d’esperança pel nostre camp és que hi ha molts llocs menats per parelles joves, matrimonis formats per gent jove disposada a continuar amb el llegat de les nissagues pageses menorquines. I no cal dir que el paper de la dona en les feines del camp ha anat canviant amb els anys i ara, les madones ja fan de pageses titulars menant el lloc. És el cas de na Catalina Pons, de Son Quart a qui vam entrevistar a n’aquest mateix setmanari el mes de març en motiu del Dia Internacional de la Dona. A poc a poc es va fent camí per canviar a visió del camp, ara la dona fa molt més que formatge i coques; avui per avui la feina al camp està en igualtat de condicions per homes i per dones.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *