Ciència: Satèl·lits

SATÈL·LITS ARTIFICIALS

Prop de la Terra hi ha molts satèl·lits artificials. Alguns es poden veure a simple vista. N’hi ha de propers, geoestacionaris i altres.

SATÈL·LITS PROPERS

Son els que es poden veure millor. Es troben en òrbites circulars a «poca altura», en general a partir de 400 km d’altura fins a quasi 800 km. Entre aquests n’hi ha de polars i altres amb certa inclinació respecte a l’equador. Els més baixos (a 400 km) van a uns 28000 km/h i fan una volta en 90 minuts (hora i mitja) i els més alts (a 800 km) van a uns 27000 km/h i fan una volta en 100 minuts. Com més enfora, més lents van.

Podem suposar que cada 90 o 100 minuts repeteixen la mateixa volta però mentre fan la volta la Terra va girant entre 23 i 25º. Per aquest motiu van passant per diferent lloc a cada volta.

El més brillant dels satèl·lits propers és l’estació espacial internacional (ISS en anglès). On habitualment hi viuen 6 astronautes que són rellevats després de passar-hi alguns mesos. Es troba a 400 km d’altura i té una òrbita inclinada 56º respecte a l’equador. A vegades passa per damunt Menorca i es veu molt brillant durant 5 minuts aproximadament. Pot passar de SO cap a NE i també de NO cap a SE.

Actualment passa cap a la matinada a partir de les 3 i a partir de dia 17 de maig passarà el vespre (dia 17 a les 22:08 ha de passar prop de la lluna).

A vegades és pot veure passar davant el Sol (millor mirar per projecció o amb filtres segurs) i també davant la lluna.

Un altre ben conegut és el telescopi espacial Hubble (HST) que vola a 540 km d’altura en una òrbita inclinada només 28º respecte a l’equador. Aquest no el podem veure des de Menorca ja que només arriba a latitud 28º al nord i al sud. Des de Canàries el poden veure passar encara que brilla molt més poc que la ISS.

Entre els satèl·lits polars podem destacar els IRIDIUM. Són un grup de satèl·lits amb òrbita polar (inclinació 90º) que volen a 780 km d’altura. Disposen de 3 antenes de 186 x 86 cm (com una porta) que a vegades reflecteixen el Sol cap a l’observador i fan una belluma grossa (es poden capturar fent una exposició d’uns 30 s). A la foto que mostram van passar dos Iridium quasi junts.

Altres satèl·lits es poden veure de forma contínua durant uns minuts tan en òrbites polars com inclinades. Els darrers sempre van de ponent cap a llevant amb la inclinació de l’òrbita però sempre en el sentit de rotació de la Terra. Els satèl·lits es veuen millor en època de primavera i estiu ja que el Sol pot il·luminar els satèl·lits quan ja s’ha fet de nit o encara no ha sortit el Sol.

SATÈL·LITS GEOESTACIONARIS

Un altre grup de satèl·lits són els geoestacionaris. Aquests fan òrbites circulars sobre l’equador a 36000 km d’altura (molt enfora) i giren a la mateixa velocitat angular que la Terra com si estiguin clavat d’un pal molt llarg sobre l’equador.

Els més coneguts són els de televisió (Hispasat, …) i els meteorològics (meteosat, …)

Donen una volta en 24 h aproximadament (com la Terra), van a uns 11000 km/h. 

No es veuen a simple vista, però és pot posar una antena parabòlica fixa orientada cap un determinat satèl·lit per rebre les seues emissions.

ALTRES

Entre els propers i els geoestacionaris també hi ha altres satèl·lits.  Els més coneguts són els GPS que estan a 20000 km, fan òrbites inclinades 55º i donen una volta en 12 hores. Tampoc els podem veure a simple vista.

WEBS

Podeu trobar informacions sobre pas de satèl·lits propers a…

– Heavens-above

– Transit finder.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *