Josep Maria Quadrado torna a Ciutadella en el 200 aniversari del seu naixement

La Societat Històrico arqueològica Martí i Bella del Cercle Artístic ha estat l’encarregada de fer reviure a Josep Maria Quadrado, fill il·lustre de Ciutadella. Alberto Coll i Martina Moll han comissionariat l’exposició sobre el polígraf més fructífer de Menorca, i que es podrà veure a la sala del Roser.

En només quatre mesos, l’equip que s’ha implicat en la reconstrucció de la vida i obra de Josep Maria Quadrado, ha recopilat prou material com per omplir el Roser. I, asseguren, que si haguessin tingut més temps, no els hi hauria bastat l’espai. A banda d’Alberto Coll i Martina Moll, que s’han encarregat de cercar i destriar el material, na Sonia Rotger ha fet les fotografies. I hi han col·laborat en Damià Rotger, na Fina Salord, el Foto Club Llum de Ferreries i Josep Mascaró. Tots amb un objectiu únic: donar a conèixer a Ciutadella qui va ser i què va fer Josep Maria Quadrado.

En Berto Coll explica que “va sorgir la possibilitat de comptar amb la sala del Roser, que ens fa oferir l’Ajuntament, i durant els darrers quatre mesos hem anat preparant tot el material. El primer que vam fer, pensant que no tendírem molt de material, va ser visitar als seus descendents. La família Quadrado ha tingut bastant personatges importants i una història interessant. De molts dels seus familiars directes, s’han anat guardant relíquies: quadres, roba, armes (un conco seu va ser militar), etc. que seran els objectes més vistosos de l’exposició.

Tanmateix, el gruix de la mostra estarà en els texts que Quadrado va publicar i que han pogut recopilar per la mostra. Na Martina Moll diu que Quadrado “era un polígraf, dominava totes les branques de les humanitats. Es va estrenar en literatura com a poeta, però va escriure molts altres gèneres. I se’l coneix sobretot com a historiador. Va dirigir diaris, revistes culturals, va fer crítica literària. Va viure 77 anys que li van retre molt. Amb 21 va ser anomenat arxiver de l’Arxiu del Regne de Mallorca, càrrec que va ocupar durant 44 anys. I és amb les reproduccions de la seva obra escrita on trobam les peces més interessants. No hauria estat possible sense la recerca i l’ajuda de la Biblioteca Montobbio, l’Arxiu del Regne de Mallorca, la Biblioteca Pública de Maó, la Biblioteca del Cercle Artístic, la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander, l’Arxiu General de l’Administració i algunes més. El més important que hem trobat està a la Fundació March, on tenen unes llibretes manuscrites que són els quaderns de viatges, que va emprar quan voltava arreu d’Espanya, i que van acabar essent els textos de Recuerdos y bellezas de España, una recopilació de la història local de diferents indrets del país.

Arribats a aquest punt, val a dir que, com explica na Martina, “en Quadrado va innovar amb el sistema d’historiografia a Espanya. Va ser el primer a anar a les fonts en persona. Viatjava molt i feia temporades llargues a un lloc. Explica com vivia aquests viatges, i ara se’l reivindica com el primer historiador de la història local, ja no es centrava en els grans esdeveniments. És considerat, de fet, el pare dels Estudis d’història local fins al punt que Consell superior d’investigació científica, durant més de 40 anys, va tenir un patronat amb el seu nom, que van canviar l’any 1980.”

“Quan es va fer la piràmide des Born, en Quadrado hi va ser present i explica com va ser la inauguració, amb focs artificials i tota la parafernàlia”, diu en Berto, com a mostra de la recopilació de fets locals que va realitzar al llarg de la seva vida.

A banda del material personal de Quadrado, els comissaris han fet una recopilació de les diferents feines que va fer, fragments que són més representatius i que donen a entendre sobre què escrivia i com escrivia. De totes les vessants que va tocar, hi ha alguna mostra. Com explica Coll, “l’objectiu de l’exposició és donar a conèixer tota la feina que va fer, a través de la bibliografia que està publicada i que hem recuperat a biblioteques, arxius, i amb els descendents que viuen a Maó, que han deixat bastant de material que era seu.”

En contraposició, s’han cercat extractes de crítiques i valoracions de la seva obra. Algunes fins i tot d’enguany, que s’han fet amb motiu dels 200 anys del seu naixement. Així es podrà veure quin és el tipus de gent que l’ha estudiat.

En la recerca de tota aquesta documentació, l’equip de la Martí i Bella es mostra sorprès pel reconeixement de la figura del menorquí, especialment en el centenari del seu naixement. “És quan el van valorar de manera important, a través d’actes de commemoració arreu, fins i tot a Madrid. En aquell moment, el diari ABC es va fer ressò d’aquesta commemoració”, diu en Berto. A més, han pogut trobar “descripcions íntimes de Costa i Llobera, Menéndez Pelayo i altres persones que el van poder conèixer i rallen tant del seu aspecte físics com personal.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *