La gastronomia de les Festes de Sant Joan

Avui és la nit dels festers a Ciutadella. Els festers, que a Mallorca s’anomenen foguerons i al Principat fogueres, a l’antiga capital de Menorca s’encenen per les festes de Sant Joan. Antany a la nit del 23, on el caixer senyor en posava la fusta, però als anys 60 i 70s es va perdre i no va ser fins ben entrats els anys 80 quan el Col·lectiu Folklòric Ciutadella en va recuperar el costum, tot passant la celebració al dia 22, la nit abans del dissabte de Sant Joan, per tal de no interferir en la festa que tenia, ja uns horaris ben diferents als dels sants joans de postguerra. Avui vespres, idò, serà nit de festers, de cançons, de gin amb llimonada, de coques, pastissets i panets de Viena amb sobrassada, de torrades, de ball de fandango, i de preludi de festes majors.

El juny és el mes dels albercocs, de les cireres, de les peres de la nau, anomenades també de sant Joan o de sant Pere. És també el mes en que les vaques s’assequen, això vol dir que no duen tanta llet, i per tant davalla la producció de formatge, i és quan es comencen a encetar les fogasses que s’han guardat per a la provisió de formatge vell o curat, com també és el moment d’encetar les sobrassades velles, aquelles més grans que hem reservat, principalment, per a les festes de Sant Joan, que és al voltant d’on girarà la gastronomia d’aquest cap de setmana, en que la figuera ens brindarà les seves figues flors i les abelles les seves bresques de mel, i als voltants de la mar, aprofitarem els dies propers a la festa del solstici d’estiu per anar a recollir camamil·la i també l’hipèric o herba de sant Joan.

Sant Joan

Les festes de Sant Joan de Ciutadella són les que obren l’estiu i el recorregut de festes de poble on el cavall és el protagonista.

A Ciutadella els plats més típics de la festa són:

Per a berenar i fer la bereneta l’ensaïmada amb xocolata cuita, a més del pa amb companatge (sobrassada, cuixot, carn i xulla, botifarró blanc i formatge), els panets de Viena amb sobrassada, els rubiols de picadillo, les coques amb tomàtiga, amb pebres o sofregit, a més de les d’albercocs i les de cireres.

Per dinar els plats més típics són les pilotes amb salsa d’avellana o amb salsa d’ametlla, que poc a poc estan sent substituïdes per les pilotes amb tomatigat. També eren plats comuns fins fa una setantena d’anys, el conill amb pebres o amb cebes, que es podia menjar tan calent com fred, perquè la festa de Sant Joan no és una festa d’estar massa temps assegut a una taula. Darrerament s’hi han afegit les calderetes i els arrossos amb llagosta, els plats de marisc o el anar a dinar a restaurants. Coses de l’evolució i la globalització de la festa.

Les postres més tradicionals són el menjar blanc, que també es menja per berenar acompanyat de crespellets el Diumenge des Be, com també és postra típica de la gran celebració la tortada d’ametlla, els bunyols de crema i les fruites de temporada, com les cireres, les figues flors i els albercocs.

Tenien i tenen també protagonisme les dolces amb aigua i anís, els macarrons de sucre i blanc d’ou, com també els dolços de convit, els confits i antany les avellanes plenes.

Les ensaïmades de Sant Joan

L’ensaïmada de Sant Joan, anomenada coca bamba a la resta de poblacions de l’illa, res a veure té amb l’ensaïmada mallorquina, potser només la seva forma cargolada, però no es sembla de res amb la textura, volum, com tampoc en el que fa a farciments, perquè aquesta ensaïmada menorquina no es farceix ni de cabell d’àngel, ni de crema, sobrassada.

A la festa de Sant Joan l’ensaïmada és la gran protagonista i no sol faltar a cada casa, acompanyada, açò sí, d’una bona escudella de xocolata per a mullar-la. Aquest és el berenar del Diumenge des Be, del Dissabte i del Dia de Sant Joan, com ho és també a les berenetes dels dies de festa. També és una de les protagonistes de les begudes, tan a la del caixer casat, la de la capellana i les celebrades a cal caixer senyor, es serveix el “xiculati” que així es pronuncia a Ciutadella, i l’ensaïmada que són menjades pels caixers i cavallers, asseguts amb el mocador blanc entre les cames i allà, amb una elegància i destresa van mullant l’ensaïmada ensucrada dins el xocolata ben espès, que els hi aportarà les calories necessàries per a continuar la festa o bé per a recuperar les forces perdudes per la tanda a cavall.

Però aquesta ensaïmada tenia el seu antecessor en les denominades “coques de Sant Joan” en forma de mitja taronja, que ens podrien recordar les coques de Nadal o les d’anís mallorquines i que amb l’evolució es convertissin en les ensaïmades al donar-lis la fora de caragol abans de posar-les al forn.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *