Suport per a familiars Per Carolina Torres. www.carolinatorres.live

El dijous, dia 30 de maig, vaig fer una sessió de flowing health per a familiars de pacients amb demència, en el centre AVAN de Sabadell. Hi va assistir la neuropsicòloga del grup i els familiars, dels quals el marit o la dona tenen aquesta problemàtica. Cada cas era diferent i particular, però tots els assistents tenien la mateixa intenció: aprendre i fluir amb aquesta situació que estan vivint.

Flowing health, ja heu vist que és el nom de la meva secció, significa “fluir en el teu estat de salut”, sigui quin sigui. Mètode o filosofia de vida imprescindible per a persones malaltes, o per a persones sanes com a eina d’autoconeixement corporal, d’ètica i de millora vital. A part de l’exercici cos-ment amb els principis del mètode pilates (concentració, respiració, control, precisió i fluïdesa de moviment), es treballa amb visualitzacions i imatges, és una filosofia de vida que engloba l’ètica i la sostenibilitat per fluir i integrar-se dins la natura, com viure cada situació per arribar a l’equilibri, i a l’èxit entre el bo i el dolent que ens pugui passar. Si vols saber una mica més d’aquesta manera de treballar pots llegir l’últim apartat del meu llibre “Cómo vivir una enfermedad incurable”.

Des del respecte i cura del grup, vaig començar aplicant uns senzills principis biomecànics per col·locar el cos assegut de forma ergonòmica, alineat i amb la intenció de treballar l’elongació axial (allargar la columna). Aquest va ser el punt d’inici, per a seguir durant mitja hora exercicis coordinats amb la respiració i visualitzacions, per tal de sentir i enaltir el cos i els ànims. Un cop generat el caliu, i des de la tendresa i el no judici, vam realitzar tres moviments per interaccionar amb el familiar malalt. Finalment, vaig tractar “com conviure” amb la persona que més ens estimam i té demència.

 Viure aquesta situació és dolorosa, en alguns casos s’ha de demanar ajut al metge, i suport tant assistencial com ocupacional. Per altra banda, cal entendre que ni el familiar ni nosaltres, som els culpables del trastorn neurològic, tampoc hem fracassat, i ni molt menys hem de tenir vergonya. A la vida passen coses bones i dolentes, i tard o d’hora som protagonistes d’una de cada. Quan ens en toca una de dolenta, normalment no hi esteim preparats, però quan hi som, hi ha un camí possible a seguir per no estancar-nos amb aquesta situació; preacceptar-la, serà el primer pas per a l’acompanyament incondicional que el nostre ésser estimat necessita. Com us he comentat, vaig desenvolupar com conviure de la següent manera:

1. Entendre la situació actual.I no recordar constantment com era ell o ella abans de la malaltia. Tampoc fixar-nos amb qui no té aquesta problemàtica i va fent una vida normal o diferent a nosaltres. Per tant, no mirar enrere ni als costats.

2. Acceptar no és resignar-se. És abraçar la realitat tal com és.

3. Observadors neutres del dolor. Intentar viure serenament el dol, no des de la frustració o abatiment permanent.

3. Conèixer a fons la malaltia. En què pot desencadenar; quines poden ser les properes fases, com puc respondre a les diferents situacions.

4. Protegir-nos. Buscar els nostres moments de distracció i tot el que ens alimenti la ment i ànima (cosir, llegir, passeig a la natura, parlar amb fills i néts). L’amor que puguem rebre serà el nostre màxim escut.

5. Cuidar-nos. Per dins i per fora (la imatge, l’alimentació).

6. Gestionar l’estrès. Realitzar un calendari de tasques i demanar ajut.

Altres punts tractats van ser: Per què ens passa a nosaltres?

                                   Com podem ajudar-lo?               

Desenvolupant les qualitats ètiques i la maduresa personal, facilitarem el procés d’acceptació. Prendrem aquesta experiència com a camí espiritual. Arribant a un equilibri entre la situació del malalt i el nostre acompanyament. Al cap d’un temps, potser podrem parlar d’èxit dins la nostra situació, sentint pau i gratitud. Una vegades més, haurem aprés a estimar més i millor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *