Menorca, l’illa llaminera (I) Menorca disposa d'una riquesa pastissera i rebostera inigualable

Diuen que els menorquins som llaminers, que ens agrada el dolç, però també el salat i l’illa de Menorca disposa d’una gran riquesa gastronòmica en el món de la rebosteria i pastisseria que sorprenen als paladars més exquisits dels seus visitants, però com ha passat amb altres tresors que amaga la Balear menor, els menorquins no han sabut donar a conèixer la seva rebosteria i pastisseria autòctona i, malauradament l’estan perdent les generacions actuals que prefereixen sopar d’una pizza que un bon tros de coca amb verdures, amb tomàtigat o amb peixos com la sardina, la mussola o el gató. Les coques de Menorca són saboroses i especials, i més quan es fan en temporada d’estiu com és ara, amb les fruites i verdures de l’illa. Provar una coca amb albercoc, amb prunes o també amb sobrassada, aquest còctel que barreja dolç i salat tan propi de les illes que es converteix i és una veritable explosió de sabors autòctons i genuïns de l’illa, la veritable essència d’aquesta gastronomia a descobrir.

És per això que proposem als que aquest estiu visiteu l’illa, feu també un petit recorregut pels forns artesanals, que tasteu aquestes coques dolces i salades, com també productes tan genuïns amb els panets de Viena farcits de sobrassada, que ens poden recordar als “bollos preñaos” i que no es troben en cap de les altres illes.

Les coques i els panets de Viena formaven fins fa un parell de dècades dels berenars dels més joves de la casa, que avui opten per productes industrials, tot i que encara són moltes les famílies que a l’estiu, encara es reuneixen a la tarda a les seves cases de fora poble per compartir una bereneta sopar de coques i d’albergínies farcides.

Sant Cristòfol

Dimécres es va celebrar la festivitat de Sant Cristòfol, on la tradició mana anar a sopar de coques, albergínies i carabassons plens a la vorera de la mar. Encara són moltes les famílies i grups d’amics de la part de Ciutadella que aquest dia es troben per sopar a una platja o bé als xalets i d’aquesta manera preservar aquesta festa gastronòmica de Sant Cristòfol, que a la part de Llevant de Menorca també es celebra, però amb menjades de caragolins i de perols de carn al forn, si bé les coques també hi són presents, com els pastissets i les tortades d’ametlla.

Menorca, l’illa llaminera, té una rebosteria pròpia de cada estació, una rebosteria que malauradament encara no està present en les cartes de molts dels seus restaurants, si bé cal destacar que a poc a poc s’estan donant passos de gegant per part del sector de restauració que està apostant pel producte local, cosa que haurien de tenir molt en compte els governants i tractar de fer més i millor promoció, perquè la gastronomia és també un dels grans valors de l’illa, potser tan important com el paisatge, com les platges i l’arqueologia, perquè tots sabem que després d’una dia de platja, de camp o de mar, el que ens reconforta és un bon àpat, i per s’ha de saber fomentar la nostra gastronomia més tradicional com a element diferenciador i seductor.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *