One Craquer, o com iniciar una aventura empresarial amb 19 anys

 

Na Júlia Moll Pons i en Manuel Pérez acaben de llançar la web de venda de camisetes i bosses One Craquer. El que més crida l’atenció, a banda dels dissenys que fa en Manuel amb una sola línia, és que només tenen 19 anys i que tots dos són estudiants. Na Júlia fa Antropologia social i cultural i Manuel ha començat arquitectura, però enguany es canvia a disseny. La inquietud artística i cultural d’aquests dos joves ciutadellencs els ha empès a formar aquesta marca que, més enllà de vendre, vol remoure consciències i transmetre els valors d’una generació que no està tan perduda com sembla.

  • Com va sorgir la idea de crear One Craquer?

Manuel: La idea va sorgir durant un descans d’estudi mentre preparàvem la selectivitat. Anàvem a la biblioteca, i un dia, fent bereneta defora, vam comentar que què faríem durant l’estiu. Jo en aquell moment tenia feina 3 dies a la setmana fent de monitor a un hotel, però no m’agradava. I na Júlia no tenia res.

Júlia: Llavors vam començar a pensar què podríem fer que ens agradés i vam tenir la idea d’anar a vendre alguna cosa a la costa de Baixamar. I d’allà se’ns va ocórrer fer camisetes.

Manuel: Primer vam fer una camiseta que era una versió de la Venus de Botticelli i que duia na Júlia, per veure si havia quedat bé.

Júlia: Vam fer com una anàlisi de mercat. I enguany ja ens hi hem posat ensèrio.

  • Com heu donat el pas d’estudiants a joves empresaris?

Manuel: Sempre ens ha agradat molt la moda, la fotografia i l’art. Teníem ganes també de fer vídeos.

Júlia: Volíem fer un projecte de moda que pogués desenvolupar-se en altres branques. Aquests dies, per exemple, hem fet una foto per la conscienciació dels plàstics. Volíem un projecte que anés més enllà.

Manuel: Volíem convertir-ho en una experiència de compra. Que les persones que ens coneguin per les camisetes i les bosses ens segueixen també en altres projectes.

Júlia: Arran de la nostra faceta més artística, també enllaçam a la compra del que dissenyam.

Manuel: L’any passat, per exemple, vam fer un vídeo per agrair a tots els que havien comprat una camiseta. En Toni Allès, un amic, a qui li agrada molt fer vídeos, va ser qui ens va ajudar. També hem rodat un curtmetratge sobre la violència de gènere. La intenció és demostrar els valors que tenim a través del que feim.

  • I quins són aquests valors?

Manuel: Som més reivindicatius amb els temes que ens interessen, com el medi ambient o la igualtat de gènere.

Júlia: Som molts conscients de la situació en la que ens trobam. Ens consideren la “generació perduda”, però volem reivindicar que podem fer molt més del que se’ns creu capaç. Amb aquest projecte hem agafat els valors que a poc a poc hem anat cultivant i els expressam a través d’una reivindicació que toqui de prop. Per exemple, ara mateix hi ha molta gent que fa música reivindicativa. Amb un vídeo o una foto pots arribar a molta més gent i fer-los pensar més que no amb una vaga.

  • Sou una generació que vos n’han tocat moltes de vagues.

Júlia: Jo he organitzat moltes vagues a l’institut. Però m’he sentit impotent de veure que després, quan es fan manifestacions, només som quatre. Per açò creim que és més efectiu expressar aquestes reivindicacions a través de l’art, perquè et toca i reflexiones.

  • D’on treus les referències pels dibuixos de les camisetes i bosses?

Manuel: Des de petit m’ha agradat pintar. Un dia vaig fer un dibuix amb una sola línia i a través d’una amiga, que coneix el moviment, em va mostrar alguns exemples. Vaig estar tot l’estiu de fa 3 anys pintant coses amb una línia tot el dia fins que vaig agafar soltesa. A vegades en faig que són més cubistes, que he de pensar més com he de fer per transmetre el que vull. En canvi, amb el dibuix d’una sola línia és més el que em surt en aquell moment, d’una manera un poc atzarosa. Des de petit he anat sempre a dibuix, amb en Pacífic Camps. I sempre duc una llibreta damunt.

  • Heu comentat que vau fer un petit estudi de mercat l’any passat, quan vau començar amb el projecte de One Craquer. Com el vau fer?

Júlia: Vam començar fent una prova amb amics, publicant fotos dels dissenys a través de instragram. I va tenir molt bona acollida. Com que vam veure que agradaven, enguany ja ens hi hem posat una mica més en sèrio i hem fet la pàgina web i ens hem donat d’alta d’autònoms.

Manuel: Ha estat un poc prova, però volem veure com funciona almanco durant l’estiu. A final d’estiu de l’any passat vam fer una prova per veure si a la gent li feia il·lusió que féssim dessuadores, i ens en van demanar 60 en dos dies. Vam haver de fer un esforç per organitzar-ho tot en una setmana.

  • I l’estampació on la feis?

Manuel: Ho feim a Idees Menorquines. Ens surt més car que si ho féssim fora, però volíem que tot estigués fet aquí.

Júlia: D’una banda reivindicam el comerç i l’empresa local. I per altra, tenim una gama de colors crus que ens recorda a Menorca, a casa, i amb Idees Menorquines queda molt bé. Totes les fotos per promocionar que feim sempre surt alguna cosa de l’illa. La duim molt endins, sobretot quan som a Barcelona durant el curs.

  • Teniu intenció de què One Craquer sigui un projecte a llarg termini?

Manuel: És complicat, però volem veure com va per expandir la marca. Ara hem contactat amb Miranda Makaroff, que va treballar a la marca Desigual. Li vam regalar dues camisetes, les va penjar al seu instagram i va tenir moltíssim d’èxit. De manera que hi ha hagut gent que ens ha contactat fins i tot dels Estats Units per si podíem enviar-lis camisetes. Va ser quan ens vam adonar que ho havíem de fer de manera més professional.

Júlia: Ens ha ajudat a aconseguir seguidors a les xarxes i que més persones coneguin la nostra marca. Amb l’obertura del web, que fa just dues setmanes que la vam obrir, hem augmentat molt en visites al perfil de One Craquer.

  • I quin és l’objectiu principal d’aquesta aventura?

Manuel: Passar-ho bé, sobretot. A banda de transmetre els valors, donar a entendre que no som una generació perduda, que podem fer moltes coses.

Júlia: Si venem molt bé, però si no, no passa res. És més la satisfacció d’haver-ho fet. El meu cosí, en Rafel Pons, que és un dels autors de l’aplicació Photopills, ens ha ajudat i ens ha animat a convertir la idea en realitat. Tenim molt per oferir.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *