Avui és la festivitat de l’Assumpció de Maria, que aquí celebram com la festivitat de la Mare de Déu d’Agost o també popularment es deia antany la de la Mare de Déu adormida o la Mare de Déu morta.
Segons l’escrit de Josep Cavaller Piris al Setmanari El Iris del 12 d’agost de 1944, la celebració de la Mare de Déu d’agost antigament tenia un marcat caràcter mariner i al port de Ciutadella s’hi celebrava la festa de la seva patrona, mentres que al port de Maó la patrona dels mariners era la Mare de Déu del Carme.
A la Ciutadella gremial del segles XVI i XVII, el gremi de mariners tenia des d’antic una notable importància a una ciutat que vivia de cara a la mar. La casa gremial estava situada a una casa del carrer del Bisbe, al costat dels murs de la Catedral, llavonces església de Santa Maria la Major.
Segons Cavaller Piris, aquestes festes gremials eren moll lluïdes i s’organitzaven anualment, amb el nomenament d’un caixer major. Al gremi també hi havia el tresorer, que s’encarregava dels fons especials per a la festa. Aquests diners venien principalment del pagament de 5 sous que feien els vaixells per cada viatge i dels que pagaven anualment cadascuna de les barques pesqueres amb base al port de Ciutadella.
El dissabte de la festa, dia 14, sortia un carretó que era acompanyat per joves pescadors, que visitaven cadascuna de les cases de la gent de la mar, fent-lis entrega d’un ram de murta i d’una corona per a cada patró de barca.
A la festa de la Mare de Déu d’Agost, els actes religiosos consistien en una missa solemne amb sermó i al capvespre una processó a la que assistien un grup de fillets, fills de pescadors o de mariners, que portaven canastes plenes de tests d’olorosa alfabaguera que era repartida entre als assistents a la processó.
El caixer dels pescadors o el president del gremi encapçalava a la processó duguent una bandera blanca. També es mantenia el costum tradicional de tots els gremis de celebrar una beguda, on hi assistien els associats a la casa gremial del carrer del Bisbe.
Al fosquet es celebraven al port de Ciutadella diferents jocs de destresa com el del capellet, i regates a rem entre les diferents barques de pesca.
Avui, la festivitat de la gent de la mar, que abans de la guerra es celebrava per Sant Pere, i a partir dels anys 40 pel Carme, a la nostra ciutat antigament es celebrava per la Mare de Déu d’agost. Els jocs populars a Baixamar i les regates a rem s’han perdut totalment (als anys 40 i 50 encara es celebraven), com l’entrega dels rams i les corones de murta.
El que sí encara es manté són els ramells, rams o brots d’alfabaguera que envolten el llit on dorm la Mare de Déu i el costum de tenir-los a les finestres al llarg dels calorosos dies d’estiu, perquè a més de fer oloreta, diuen que espanten els moscarts.
Text: Bep Al·lès – Foto: Arxiu Joan Bagur Truyol©
