Actes 8 Març

Augmenten les poblacions de grans rapinyaires a les Illes Balears

Enguany han volat dels nius 178 polls de milana, àguila peixatera, voltor negre i voltor lleonat.

Les poblacions de grans rapinyaires han augmentat lleugerament, enguany, a les Illes Balears. Així es desprèn de les dades obtingudes durant el seguiment de la nidificació d’aquestes espècies, a càrrec dels Agents de Medi Ambient i el Servei de Protecció d’Espècies de la conselleria de Medi Ambient i Territori.

32 polls d’àguila peixatera, per exemple, han volat del niu quan el 2018 ho van fer 20. Per illes, a Eivissa és on s’han obtingut millors resultats, en comparació a l’any passat. Així, les dues parelles reproductores han produït 6 polls, quant l’any passat no en produïren cap. A Cabrera, s’ha passat d’1 a 6 polls tot i que el nombre de parelles que s’han reproduït ha disminuït de 7 a 5. A Menorca, han volat 6 polls, un més que el 2018. Finalment, a Mallorca han estat 14 els polls que han volat, el mateix resultat que l’any passat.

Pel que fa a la milana el nombre mínim de polls és de 97 procedents de 57 nius. L’any passat es detectaren 70 nius ocupats i amb un nombre mínim de polls de 82. La població d’aquest gran rapinyaire, per tant, es manté estable amb un lleuger creixement.

La reproducció de voltor negre i de voltor lleonat es dóna només a Mallorca. El voltor negre ha ocupat 45 nius, realitzant la posta a 40, dels quals n’han volat 32 polls. L’any passat foren 39 nius ocupats, dels quals 33 tenien posta i d’on en sortiren 26 polls.

Pel que fa al voltor lleonat s’han detectat 17 nius ocupats amb una producció total de 17 polls. Suposa una parella més que l’any passat i un augment de 5 polls.

Totes aquestes espècies estan incloses dins d’un Pla de Conservació integral, anomenat Pla Terrasse, per la protecció i conservació dels rapinyaires diürns.

El treball de camp efectuat durant el seguiment de la nidificació consisteix a observar els territoris i els nius per comprovar el desenvolupament de la reproducció, amb visites per determinar l’ocupació de territoris, ocupació de nius, posta, eclosió i èxit reproductor. Les visites s’han fet en alguns casos des de terra i altres des de la mar, mitjançant l’ajuda d’embarcacions i utilitzant òptica potent.

Tot i que la conservació actual d’aquestes espècies protegides és favorable encara són considerades molt fràgils i han d’estar sota vigilància i amb aplicació de mesures de conservació que assegurin la seva viabilitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.