L’Atles submarí de les Balears oferirà, per primera vegada, una cartografia completa de la ubicació de la posidònia

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha presentat, aquest dijous, les tasques d’execució del projecte «Atles submarí: cartografia de posidònia oceànica a les Illes Balears». El projecte, finançat amb fons de l’impost de turisme sostenible (ITS), unificarà i completarà la cartografia existent fins a abastar la totalitat de les praderies de posidònia.

Mir s’ha mostrat molt satisfet amb un projecte que «suposa una passa més, i molt important, en el desplegament del Decret posidònia i que cobreix una de les principals demandes del sector nàutic». «A banda», ha afegit, «de convertir-se en una eina de gran valor er a l’estudi científic d’aquesta planta marina».

El projecte l’executa l’empresa pública TRAGSATEC i està estructurat en tres fases. La primera es va iniciar el maig i va consistir en la recopilació i avaluació de la informació disponible. El juny va iniciar la segona fase, que ha consistit en la generació d’una nova cartografia mitjançant fotointerpretació. S’han utilitzat, en aquest sentit, les ortofotos més actuals per a la major part de la costa. A la vegada, s’ha realitzat una anàlisi cartogràfica gràcies a la qual s’han pogut detectar les discrepàncies que hi ha entre les diverses cartografies existents.

Les mancances són especialment fefaents a Mallorca. És per això que, el passat dia 2 d’octubre, s’hi va iniciar la tercera fase, amb l’adquisició d’un sonar d’escombratge lateral (SBL) amb el qual s’estudiarà la distribució de les praderies de posidònia a l’illa i se n’elaborarà una cartografia.

Es durà a terme un mapatge de tots els fons entre 0-35 m de profunditat, excepte en aquelles zones en què hi ha evidències directes i fiables que no existeix l’hàbitat. En total, es calcula que les tasques abraçaran una superfície de 356 km2.

A la resta de les illes i donat que es disposa de cartografia completa i més detallada del sòl, serà necessari fer prospeccions per validar els resultats i en tot cas, completar aquelles zones de major ús a les que sigui necessari un major detall, sempre entre les profunditats de 0 i 35 metres.

Es considera una extensió mínima a prospectar de 50 kilòmetres quadrats per a l‘illa de Eivissa i 50 per Formentera. Pel que fa a Menorca, es dona per vàlida la que va elaborar l’Observatori Sociambiental de Menorca (OBSAM) tot i que també es faran prospeccions per validar-ne els resultats.

Un cop finalitzada la cartografia, aquesta es publicarà al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB) i es penjarà, com a capa, a la Infraestructura de Dades Espacials de les Illes Balears (IDEIB). D’aquesta manera, tendrà rang legal. A més, es desenvoluparà una aplicació informàtica, disponible per a mòbils, que permetrà a l’usuari conèixer si es troba en zona de fondeig permès i que en millorarà l’actual (http://dgrechid.caib.es/www/ajuda_fondeig/es.html).

El projecte disposa d’un pressupost de 740.072,21 € i acabarà el maig de 2020.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *