ANAÏS SOTA LES VOLTES

A vegades hi ha coses que no tenen explicació. Em pas el dia enmig de llibres, visit amb regularitat la meva llibreria de capçalera, procur estar informat de les novetats editorials, llegesc diversos blogs sobre literatura…i m’havia passat per alt. Vaig haver de conèixer aquesta novel·la per un missatge de la mateixa autora. És imperdonable. Tenint en compte la qualitat del llibre, i el lloc on està ambientat, és absolutament imperdonable.

Però passem pàgina i, al llarg de la ressenya, ja anireu entenent el perquè d’aquestes paraules.

Permeteu-me ara un record personal. Érem a les darreries dels anys setanta, un nou sentiment de llibertat s’havia instal·lat entre el jovent. Llibres i pel·lícules abans prohibits eren al nostre abast. Llegir Henry Miller era una experiència gairebé obligada, i amb Miller, sense cap mena de dubte, l’Anaïs Nin. Record haver llegit alguns dels seus diaris i, al menys, una novel·la, La seducció del minotaure, que encara deuen ser a qualque prestatgeria de casa.

Tot això treu cap a què Anaïs sota les voltes, de Maria Vilanova i Vila-Abadal, ressuscita aquesta escriptora i ho fa de la millor de les maneres possibles, fent-la formar part d’una excel·lent novel·la. Perquè, ja és hora que ho digui, Anaïs sota les voltes és una gran novel·la.

Parlem ara d’un altre aspecte que per a un menorquí és motiu d’orgull. Anaïs sota les voltes està ambientada a Ciutadella. A la nostra Ciutadella de Menorca, i l’autora demostra una enorme coneixença dels costums, els hàbits, els indrets, fins i tot de la parla de la nostra ciutat. Coneixença i també estimació. Tota la novel·la traspua amor per la nostra illa. Perquè “les voltes” del títol són òbviament Ses Voltes de Ciutadella i  Menorca hi és present a cada una de les pàgines. Ara entendreu perquè consider imperdonable no haver sabut d’aquesta novel·la des del primer moment.

Potser, llavors, ara ha arribat l’hora de feu una breu síntesi de l’argument:

La Jana, una jove de Barcelona, arriba a Ciutadella a les acaballes del 2005 per prendre possessió de la casa familiar on solia passar les vacances quan era petita. Fa comptes quedar-s’hi per treballar en una recerca sobre l’escriptora Anaïs Nin. A mesura que avança en aquesta investigació el passat de la seva família va sortint a la llum, això la forçarà a replantejar-se la seva mateixa vida.

Deixem si més no una cosa clara, el fet que la novel·la estigui ambientada a Menorca ens fa, sense dubtes, il·lusió i ens resulta agradable però no és el motiu del meu entusiasme. És una excel·lent novel·la i ho seria d’estar ambientada en un altre lloc, però és d’agrair que l’autora hagi aconseguit incloure la nostra terra dins la novel·la amb una enorme fidelitat i respecte. Només un apunt, com ja haureu suposat pels paràgrafs anteriors, he gaudit força d’aquesta lectura, però us vull confessar que sobre tot els personatges ciutadellencs, en especial les veïnes de la Jana, m’han resultat

absolutament genials. Podia veure-les, de fet tot el temps m’assemblava que de qualque manera ja les coneixia.

Però, no us penseu que estic parlant d’una obra costumista. En absolut. A Anaïs sota les voltes hi trobem un seguit de trames diferenciades que es van entortolligant d’una forma magistral. La recerca sobre Anaïs Nin, el passat familiar i el mateix present de la Jana, són tres eixos que avancen i retrocedeixen en una mena d’intriga que recorda alguns trets de la novel·la negra.

Us recoman de tot cor  aquesta novel·la, malgrat som conscient que molts dels que això llegiu ja la deveu conèixer. Així permeteu-me que acabi aquesta senzilla ressenya amb un breu fragment que, per a mi, demostra que l’autora a aconseguit, sense cap mena de dubte, fer ben seva la nostra illa.

“Els turistes que vénen a passar uns dies a Menorca s’enduen el sol marcat a la pell i els barcelonins que hi tenen una casa de disseny munten sopars de germanor amb molta “xerinola” les nits d’estiu. Però no saben com és un dia rere l’altre de tramuntana, xaloc, llevant o gregal, de pluja o fred viu. O de carrers deserts quan es fa fosc, tot just la tarda comença; o de la brevetat de quaranta quilòmetres en línia recta sobre el mapa per anar d’un cap a l’altre…”

Conèixer Menorca, i estimar-la, un bon passaport per aquesta Anaïs que passeja per Ses Voltes.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *