La Universitat de Sevilla participa en les excavacions de l’única mina de coure prehistòrica documentada a les Illes Balears

Segons ha informat Canal Ciencia de la Universitat de Sevilla en la seva edicició del dimarts dia 12 de novembre, investigadors d’aquesta universitat andalusa i la Universitat de les Illes Balears han reprès a l’agost de 2019 els treballs al jaciment balear de sa Mitja Lluna. Es tracta de l’única mina de coure prehistòrica documentada a les Illes Balears. Aquests treballs contribuiran a ampliar els coneixements de mineria i arqueometalurgia relatius a la prehistòria.

La mina de coure prehistòrica de Sa Mitja Lluna és un jaciment d’especial interès, no només per la seva excepcional conservació, sinó també per ser actualment l’única mina prehistòrica coneguda a les Illes Balears i una de les poques excavades al Sud d’Europa. La mina està situada a l’Illa d’en Colom (Illa de Colom) una petita illa de 59 hectàrees de superfície, de propietat privada i actualment deshabitada, situada a l’est de Menorca, en una zona de penya-segat anomenada Sa Mitja Lluna, per la forma de l’orografia costanera. L’illa es troba dins el Parc Natural de s’Albufera des Grau, amb grau màxim de protecció ambiental com a reserva natural; fins i tot l’accés a l’interior de l’illa requereix autorització prèvia.

Després del seu descobriment, realitzat durant l’any 2010 en una col·laboració entre investigadors de la Universitat de Sevilla (Prof. Mark A. Hunt Ortiz) i de el grup ArqueoUIB de la Universitat de les Illes Balears (Laura Perelló, Bartomeu Llull i Bartomeu Salvà) , el mateix equip d’arqueòlegs va dirigir dues campanyes d’excavació en els anys 2012 i 2014. el registre arqueològic dels sondejos realitzats durant aquestes campanyes, així com les datacions radiocarbòniques obtingudes, van confirmar l’inici de l’explotació minera a la primera meitat de l’II mil·lenni de C., en l’Edat de l’Bronze balear.

Després d’un parèntesi en què s’han dut a terme anàlisis de laboratori i estudis especialitzats, a l’agost de 2019 s’han pogut dur a terme una nova campanya d’excavació en aquest jaciment excepcional, gràcies al finançament de el Consell Insular de Menorca, a l’permís de l’ens gestor de Parc Natural de s’Albufera des Grau ia l’autorització dels nous propietaris de l’illa.

Considerant els interessants resultats obtinguts fins ara, que han permès donar un considerable impuls en els estudis de mineria prehistòrica a les Illes Balears, l’equip investigador està disposat a donar continuïtat a el projecte amb nous treballs de camp. Des de llavors, a través d’estudis parcials, s’han pogut establir diverses línies d’investigació, aprofundint en aspectes bàsics de tecnologia i organització de les societats de l’Edat de l’Bronze.

“Les campanyes d’excavació realitzades fins ara no han revelat l’existència de fases d’explotació minera en èpoques posteriors a l’Edat de l’Bronze; és, així, un exemple extraordinari de la tecnologia minera prehistòrica emprada, sense pràcticament alteracions antròpiques posteriors, cosa que és molt poc comú en aquest tipus de jaciments miners, caracteritzats per l’existència de fases d’explotació successives en què les posteriors van alterant o destruint les fases prèvies “, expliquen els investigadors de la US.

Aquesta conservació extraordinària i l’absència de treballs miners posteriors rellevants es deu en part a tractar-se d’un dipòsit mineral petit (per paràmetres de geologia econòmica actuals), així com pel seu aïllament, en una petita illa de propietat privada de Menorca que, a més, està protegida des que va passar a formar part de l’Parc de s’Albufera des Grau a l’any 1995 gràcies a les mobilitzacions socials que reclamaven la protecció de la zona.

El projecte de recerca arqueològica de sa Mitja Lluna ha aportat importants novetats en aquesta campanya de 2019, constatant que el front de treball que es va intuir en campanyes anteriors correspon a una tasca en trinxera realitzada per a l’explotació d’un filó de mineral de coure (calcopirita primària i minerals de formació secundària, òxids i carbonats). Aquesta tasca va quedar posteriorment colmatada per enderrocs generats per tasques en àrees immediates.

El material arqueològic trobat entre aquests estèrils són eines lítiques utilitzades com maces mineres i morters per trencar la roca i triturar el mineral, a més de fragments de ceràmica coherents amb les datacions de C14 i restes de fusta carbonitzats. Alguns dels elements recuperats ja es poden veure exposats a les sales del Museu de Menorca, a Maó.

Les eines de miner són molt nombroses, tant en superfície com entre el material de les escombreres. Moltes d’elles expliquen, en major o menor mesura, amb osques i modificacions puntuals i poc definides per a la seva enmangue. La majoria d’aquestes eines estan fabricades a partir de còdols seleccionats pel seu pes, la seva forma lleugerament ovalada i la seva textura granulomètrica, d’arenisca fina de certa duresa. Els investigadors proposen que aquests còdols s’haurien portat d’una de les cales de la mateixa Illa d’en Colom, en concret la coneguda precisament com Punta des Macs (Punta dels Cants Rodats), a uns 750 m de sa Mitja Lluna, a la que abunden aquest tipus de pedres, a les que ha “seleccionat” i donat forma l’erosió marina. L’utillatge lític es complementa amb percussors i amb morters de cassoleta, que haurien servit per triturar i seleccionar el mineral.

Mitjançant una altra línia de recerca, la arqueomètrica, les anàlisis de procedència i distribució mitjançant Isòtops de plom han permès proposar possibles relacions entre aquest dipòsit mineral i el metall dipositat en els aixovars funeraris de cronologia coincident. En aquest sentit, tot i que es tractaria d’una explotació local relativament modesta, en l’Edat de l’Bronze ha un gran moviment d’objectes i de persones, i hi ha indicis per proposar que el mineral extret de sa Mitja Lluna va ser utilitzat per elaborar instruments i objectes que s’han trobat no només a Menorca, sinó també a les altres illes de l’arxipèlag balear.

Els experts asseguren que les investigacions en aquest jaciment podran contribuir a respondre moltes preguntes que es fan actualment els prehistoriadors especialitzats en temes de mineria i arqueometalurgia, entre elles si es exercia un control directe dels recursos minerals, si l’explotació era permanent o estacional i ponderar el nivell d’importància que el coure tenia dins la comunitat i fins a quin punt determinava aspectes de la vida quotidiana i de relacions socials o d’organització.

Després de l’èxit d’aquesta última intervenció, tot sembla indicar que les futures intervencions programades per l’equip d’arqueòlegs llançaran nous i interessants dades que ens ajudaran a comprendre el complex món de la producció i mobilitat d’objectes metàl·lics en la prehistòria. La singularitat de l’jaciment, que és sens dubte un testimoni únic, podrà a més d’aportar un valor afegit a la candidatura de Menorca Talaiòtica com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *