Troballa d’un dipòsit intacta format per un conjunt de vasos prehistòrics a sa Mola (Alaior)  Aquest dipòsit de vasos formaria part dels rituals funeraris de comensalitat vinculats als enterraments en calç disposats dins l’hipogeu, un fet mai documentat a Menorca

Amb motiu de la propera exposició dedicada a l’arqueòleg Joan Flaquer Fàbregues (1887-1963), que impulsa el Museu de Menorca, s’han realitzat diversos estudis dedicats a la seva figura així com a la seva col·lecció particular, la qual es troba dipositada al Museu des de l’any 2017.

A partir d’aquestes investigacions s’ha sabut que una gran part dels vasos prehistòrics d’aquesta col·lecció privada, gairebé un total de 300, provenen d’un hipogeu situat al lloc de sa Mola (Alaior). La major part d’aquests vasos, que procedeixen del talaiòtic final, són d’un tipus únic i exclusiu de l’illa de Menorca: el vas de fons alt, el qual sempre s’ha relacionat amb finalitats rituals i simbòliques. Aquesta descoberta va ser excepcional, tot i que Joan Flaquer no en va publicar mai els resultats d’aquesta excavació.

Per tal de reprendre el problema científic que encetà Joan Flaquer amb la descoberta del dipòsit de sa Mola a principis de segle XX, un equip d’arqueòlegs del Museu de Menorca ha engegat noves investigacions arqueològiques al jaciment. La intervenció partia de les escasses i confoses notícies que es conservaven a les notes personals de Joan Flaquer, però, també, de publicacions d’altres arqueòlegs i amics seus com Julio Martínez Santa-Olalla. Sabem, també, que el seu mentor Antoni Vives Escudero va col·laborar amb Flaquer a l’excavació de sa Mola entre el 1915 i 1920. D’altra banda es conservava una carta de 1917 de Flaquer a Vives Escudero on apareixia un croquis amb el lloc del dipòsit dels vasos, a l’exterior de l’hipogeu. La gran majoria d’autors incideixen en la interpretació de què el jaciment es tractaria d’un santuari dedicat a alguna deïtat, tal volta la deessa púnica Tanit.

Aquest equip d’arqueòlegs, format per Montserrat Anglada, Octavio Pons i Bruno Parès, i coordinat pel Museu de Menorca, va localitzar l’hipogeu i va plantejar dos tipus de treball documental per tal de conèixer com era la cova en origen i quina era la seva funció. D’una banda, es va realitzar una fotogrametria completa de l’hipogeu que ha de permetre realitzar el seu modelatge 3D i, a la vegada una reconstrucció hipotètica de com era l’hipogeu, abans les diverses modificacions que havia patit en el temps.

D’altra banda, es va dur a terme un sondeig arqueològic a l’anomenat pati davanter de l’hipogeu, una cavitat de forma irregular treballada a la roca situada davant la porta d’entrada de l’hipogeu. A més de localitzar el lloc on Joan Flaquer excavà el famós dipòsit, s’ha realitzat una troballa excepcional. D’aquesta manera, s’ha pogut documentar una part d’aquest dipòsit intacte.

La dita agrupació de materials està formada per un conjunt d’uns 50 vasos prehistòrics en bon estat de conservació, que van acompanyats de restes d’ossos d’animals, principalment cabra o ovella i porc.

Tot i que ja s’han excavat aquest tipus de cavitats, algunes recentment, mai no s’havia trobat un conjunt d’aquestes característiques. Preliminarment, donat que el conjunt es troba en procés d’estudi, els especialistes senyalen que es podria interpretar que aquest dipòsit de vasos formaria part dels rituals funeraris de comensalitat vinculats als enterraments en calç disposats dins l’hipogeu. Aquest tipus de pràctiques són molt comuns a altres indrets del Mediterrani durant la protohistòria i en època clàssica, tot i que a Menorca, és la primera vegada que es documenten.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *