Montse Caules, la primera dona carnissera a Sa Plaça? Entrevista d'Itziar Lecea

 

Des de la posada en marxa de les carnisseries de la Plaça de la Llibertat, l’any 1868, s’ha proclamat territori masulí. La força a l’hora de tallar grans peces de carn, necessària a la feina, era una habilitat més característica dels homes que de les dones. I més a finals del segle XIX, quan l’equitat de gènere era un fet impensable. Dos segles més tard, una dona, na Montse Caules, ocupa des d’aquesta setmana el càrrec de carnissera junt amb el seu nebot, en Fel Caules. La pregunta, al no hver-hi registres, és en l’aire: és na Montse la primera dona carnissera a Sa Plaça? N’hi ha hagut als anys 70 com les germanes Rotger que tenien la carnisseria allà on ara hi ha l’Esplai, abans de la remodelació dels espais del mercat a finals dels 70 principis dels 80’s.

“La primera carnissera potser. La primera dona no”, diu rotunda. Fa uns cinc anys, recorden els carnissers, encara hi havia la dona de n’Antonio Sastre que els ajudava de tant en tant. Per trobar una dona carnissera, sembla, ens hem de remuntar als anys 70, tot i que no hi ha registres i ens hem d’enfiar de paraula i del que recorden els carnissers més veterans de sa plaça. Potser no és la primera, però segur que és de les poques carnisseres que han passat per la Plaça de la Llibertat.

  • Ara mateix ets l’única dona en una professió que és tradicionalment reservada als homes. Et sents estranya?

No em sent extranya essent l’única dona carnissera de Sa Plaça. Tot i ser un món d’homes, al fer tants d’anys que hi som, hi estic acostumada. A més, he entrat amb moltes ganes de treballar perquè em venia de gust el canvi.

  • Has entrat com a carnisseria perquè ja fa temps que domines l’ofici.

Jo vaig començar amb 19 anys a can Joan Caules, el meu germà, que tenia la carnisseria a Dalt Sa Quintana. Amb ell vaig treballar quince anys, fins que les circumstàncies em van dur al Diskont del carrer Oriente, on hi vaig fer uns set anys més. Després d’un temps, cansada de la mateixa tasca, vaig canviar al Nou Mercat, on he estat fins ara a les seccions de panaderia i xarcuteria.

He fet molts anys de carnissera perquè el meu pare, en Rafel Caules, va ser l’encarregat de l’escorxador. No m’és un món aliè, perquè a més conec a molts companys de l’ofici.

  • Què ha motivat el canvi d’una gran superfície al mercat tradicional?

Necessitava un canvi i quan en Fel m’ho va demanar vaig dir que sí tot d’una. La plaça és un lloc molt diferent a una gran superfície. És molt més propera. Sempre he procurat tenir un tracte més personal amb tots els clients i Sa Plaça s’hi dona molt a tenir aquest tracte perquè ve molta gent de barri o clients fidels, encara que hi passin moltes persones de fora també. És molt polit, encara que tot em ve de nou perquè encara no conec a ningú. Però ja m’hi faré. M’agrada molt el fet de poder tractar a una persona pel seu nom, per exemple. A les grans superfícies vas més a la correguda, a vendre al màxim. Que no vol dir que a sa plaça no ho haguem de fer, però és diferent.

  • Quin és el teu paper a dins de la carnisseria?

Ara mateix estic ajudant i adaptant-me a la manera de fer feina d’en Fel i en Pau, el company que tenim a la carnisseria. Tot i haver treballat molts anys de carnissera, entrar a un lloc nou requereix d’un periode d’adaptació per aprendre les maneres de fer. Encara que sigui el meu nebot, hem de poder seguir unes pautes i funcionar tots tres a la vegada sabent què ha de fer cada un per treballar bé com a equip.

  • I fer feina amb el nebot? Creus que podràs aportar la teva experiència?

Molt bé! No puc dir altra cosa! És curiós fer feina amb el nebot, perquè els rols no són iguals, ara tenc un càrrec més a banda de ser la seva tia. No sé si podré aportar alguna cosa, perquè ell en té molta d’experiència també. Jo el sent despatxar i veig que sap tractar molt bé a la gent. Sí que és cert que m’he d’adaptar a les seves maneres de fer, que em recorden a les que teniem amb el meu germà a la carnisseria de Dalt Sa Quintana.

  • Ha canviat des de llavors l’ofici de carnisser?

No ha canviat cap desastre. És una feina que és metòdica. Desfer una cuixa de porc o un pollastre és sempre igual. Sí que ha canviat molt, o s’hi han introduït dins la carnisseria, tots els elaborats que ara es fan i que llavors es reduïen a pinxos de carn i salsitxes. Avui en dia hi ha elaboracions molt sofisticades, es fan hamburgueses de tot tipus. I és molt positiu perquè a molts clients els hi agraden aquests productes elaborats, però amb una base de carn bona. Crec que, en aquest sentit, sí que podré aportar alguna cosa nova a la carnisseria, perquè m’agrada molt viatjar i provar nous sabors. A vegades li he duit espícies a en Fel perquè les provés per fer nous adobats. Fa poc vaig anar a la Índia i em va demanar que li dugués espícies d’allà, perquè ell també té bastanta idea del tema i a més li agrada.

  • També donau consells de cuina?

Sí que ho feim! Quan era a la xarcuteria i a la forn, aquests temes no surten. Però a la carnisseria sí que hi entram molt en el tema de com es fa el menjar. Sempre tens algun client que et demana com fer una recepta que ha vist per la televisió, ara que estan tan de moda dels programes de cuina. O que simplement et demana consell per fer un plat determinat. Ens agrada donar i que ens donin idees a qui xala dins la cuina. És una manera més de fer feina de barri, de proximitat amb el client.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *