Vivim innombrables casos de corrupció en petita i gran escala. La corrupció no entén ni de regions ni de sigles polítiques. Allà on hi ha poder, orgull, manca de consciència, silencis enverinats, la corrupció troba fàcilment el seu niu.
La corrupció és tan antiga com la mateixa vida. La Bíblia en recull no pocs exemples i condemna clarament la seva pràctica. L’Antic i el Nou Testament mostren com el “just” ha de lluitar contra el suborn, el frau i el robatori d’allò que recaptaven als qui treballant devien de pagar els seus impostos. Tot sembla com si el temps no passés. Hi ha circumstàncies prou positives que, inconscients, deixam passar, passen i n’hi ha d’altres que resten immutables.
La corrupció és per el cristianisme i per tota persona de seny i cor bo, una greu agressió al pròxim i al bé comú. Dos dels deu manaments es refereixen a aquestes actuacions d’una manera prou explícita: “No desitjaràs els béns aliens” “No robaràs”. I, a més d’aquests dos manaments, la Bíblia vessa al·lusions molt explícites.
A l’Antic Testament veiem com el profeta Isaïes en el segle VIII abans de Crist manifesta: El qui no es deixa comprar amb obsequis i no acluca als ulls per no mirar la maldat, residirà a les altures… (33, 15-16). El llibre del Levític, escrit uns 1000 anys aC.,
urgeix: No robeu. No mentiu ni us comporteu falsament amb algú del poble (19,11). A més: No falsegeu els judicis, ni les mides, ni els pesos o les mesures (19,35). El Llibre del Deuteronomi, del segle VIII aC. i que ocupa un lloc important en l’Escriptura, expressa sense embuts: No violis el dret ni siguis parcial. No acceptis regals, perquè els regals enceguen fins i tot els homes assenyats i falsegen les causes dels innocents (16,19). El llibre dels salms en fa també referència: No tindran lloc al meu palau els homes fraudents (101,7); A les seves mans hi ha males intencions, són plenes de regals per subornar (26,10). Altres llibres veterotestamentaris també avisen contra el frau i el suborn: el de Samuel (1Sa 8,3), el de Daniel (13,53), i molts d’altres que pertanyen als profetes.
Les referències als suborns, extorsions i frau es troben igualment en els evangelis i en les cartes de st. Pau, ja en el Nou Testament. Un dels exemples més clars el trobam amb Zaqueu, recaptador d’imposts. Zaqueu s’havia enriquit defraudant al poble. Commogut, després de trobar-se amb Jesús, manifesta: Ara mateix don als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat, els restituesc quatre vegades més (Lc 19, 1-10). Joan Baptista responia a uns cobradors d’imposts que li demanaven el baptisme: No exigiu més del que està establert (Lc 3, 13). L’evangelista Mateu assenyala com els grans sacerdots van subornar a uns guàrdies que custodiaven el sepulcre de Jesús oferint-los molts de diners, perquè mentissin (Mt 28, 11-15). I sant Pau recomana despertant la consciència de tots: Donau a cadascú allò que li deveu: pagau impost s i tributs als qui els recapten (Rm 13, 7).
Tenint present la pràctica constant de la corrupció i el que diu la Bíblia sobre el suborn, el frau i l’enriquiment a costa dels pobres, m’ha omplert de goig saber que els bisbes de Kènia, el 6 d’octubre i en el Santuari Nacional de Nostra Senyora de Subukia, a Nakuru, en el marc d’una peregrinació anual i jornada de pregària, han demanat amb un gest explícit i públic acabar amb la corrupció al seu país, i especialment amb la que es produeix dins de la pròpia Església.
Al final de la celebració eucarística, davant un altar on hi havia col·locat un gran cartell amb l’eslògan “Rompem les cadenes de la corrupció”, van protagonitzar un acte sense precedents amb el qual mostraren la seva condemna a qualsevol forma de corrupció. Es van descalçar i, amb els peus nus i un crucifix a la mà, agenollant-se davant de tots els peregrins després d’uns moments de pregària en silenci, llegiren un comunicat on demanaven perdó per tot tipus de corrupció, especialment la comesa per la pròpia Església. Els don les gràcies més sinceres per la sinceritat, valentia i humilitat del seu gest.
