El vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes, ha intervingut a una nova mesa de debat en el marc de la COP25 de Madrid. En aquesta ocasió, el panell ha duit per títol «Temps d’actuar: les illes com a líders de la descarbonització».
També hi han participat subdirector general d’Energia Elèctrica del Ministeri de Transició Ecològica, Manuel García; el conseller de Transició Ecològica, Lluita contra el Canvi Climàtic i Planificació Territorial de les Illes Canàries, José Antonio Valbuena, i el director de Regulació d’Endesa, Juan José Alba.
Durant la seva intervenció, el vicepresident del Govern ha insistit en la necessitat que tenen els territoris insulars d’actuar contra el canvi climàtic al més aviat possible. Yllanes ha assegurat que aquest és un repte que es pot convertir en una oportunitat. «Som territoris limitats, si no prenem mesures per defensar aquest territori aviat no tindrem cap paisatge per protegir i no tenim pla B», ha afegit.
Yllanes ha aprofitat la participació a l’acte per enaltir el paper de la Llei de canvi climàtic aprovada el febrer d’enguany en el procés de descarbonització de les Illes Balears. En aquest sentit, ha destacat la importància d’actuar amb rapidesa perquè «el temps s’esgota i, sent com som un territori insular, el rellotge corr encara més ràpid que en altres bandes del món». L’objectiu és aconseguir unes Balears 100 % lliures de gasos contaminants, segons ha assegurat el vicepresident. Per això, i en aquesta mateixa línia, ha repassat el calendari de descarbonització de les Illes Balears previst per a l’arxipèlag. El calendari comença l’1 de gener de 2020 amb el tancament de dos dels quatre grups de la central tèrmica des Murterar.
En la seva intervenció, Yllanes també ha assegurat que el compromís del Govern de les Illes Balears envers la lluita contra el canvi climàtic és ferm, atès que s’ha de revertir la baixa proporció d’implantació de renovables en comparació amb la resta de comunitats autònomes, i més tenint en compte la fragilitat i vulnerabilitat de les Illes davant dels efectes del canvi climàtic. Per això, un dels reptes és passar del gairebé 3 % assolit l’any passat al 20 % de penetració de renovables d’aquí al 2023.
Intervenció del director general d’Energia i Canvi Climàtic
El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Aitor Urresti, també ha intervingut avui a la COP25. Ha estat l’únic representat no americà present a la taula rodona organitzada per l’organització Powering Past Coal Alliance, a la qual pertany el Govern de les Illes Balears. De fet, la resta de ponents del debat «Liderant l’eliminació del carbó: ambicions i accions per part dels estats i de les províncies» han estat representants dels Estats Units i del Canadà.
Tots ells han explicat el seu full de ruta per reduir les emissions de gasos contaminants i com aquesta transició pot suposar una oportunitat per a la creació de llocs de feina, la innovació i per a l’economia, entre altres qüestions.
En el seu cas, Urresti ha exposat les polítiques pensades per actuar contra el canvi climàtic que ja s’estan implementant a les Illes Balears, així com les mesures adoptades perquè la transició energètica de les Illes Balears sigui real, però també justa. Com a exemple, el director general d’Energia ha posat damunt la taula el cas de la central tèrmica des Murterar on, a més de complir amb les exigències i criteris de descarbonització, s’ha treballat per assegurar el manteniment dels llocs de feina.
