Entrevista a Fatima El Hajoui i Oumaima L’Aghimich El Bachir: “No necessitam que ens alliberin, sinó que ens entenguin” Per Llorenç Allès

El primer prejudici d’aquesta entrevista fou meu. Quan vaig contactar amb Fatima per a conèixer la realitat de la comunitat musulmana de Menorca, em vaig adreçar a ella en castellà. Inconscientment, suposava que no dominava el nostre idioma. M’equivocava. No només el coneix, sinó que el xerra a la perfecció. I és lògic, perquè ha viscut gairebé tota la vida a l’illa. I també Oumaima s’expressa perfectament en català. O sigui que aquesta conversa, que té per objectiu conèixer com viu i conviu la comunitat musulmana de Menorca i confirmar o desmentir tòpics, comença amb un tòpic per part meva. Malament.

Fatima El Hajoui Yasbah té 22 anys. És nascuda a Marroc, però va venir a Menorca quan tot just tenia un mes. Està estudiant per arribar a cursar la carrera de Medicina. Oumaima L’Aghimich El Bachir té 23 anys. Va néixer a Tànger i quan tenia sis anys va venir a viure a Menorca. Ara mateix està sense feina i estudia. Són musulmanes i viuen a Maó. Fatima porta hiyab (vel). Oumaima no. Fins no fa massa formaven part de l’Associació de Dones Musulmanes de Menorca, però ara mateix aquesta entitat no existeix. Parlo amb elles per intentar conèixer el seu dia a dia, que no tindria res de l’altre món si no fos precisament perquè practiquen una religió diferent a la majoritària, i que massa vegades està plena de tòpics i prejudicis.

  • Quan se’m va ficar al cap conèixer la realitat de la comunitat musulmana a l’illa, em va ser molt difícil trobar algú que volgués parlar. Diverses persones van declinar l’oferiment, no sé si per respecte, per por o per falta de costum. Sentiu que Menorca us dóna prou oportunitats d’explicar-vos?
  • Tenim prou oportunitats de fer el que volguem, dins de les limitacions que té un territori petit com és Menorca.
  • Us sentiu observades o tractades diferents pel fet de ser musulmanes?
  • Ara mateix no, però abans sí. Quan duia el hiyab, notava mirades. Però ara passo desapercebuda, i som com una més aquí. La meva germana du vel, i certament, hi ha mirades evidents.
  • Sí, sobretot als llocs públics. Te miren, no te xerren menorquí d’entrada, o si te xerren castellà ho fan més a poc a poc i ajudant-se amb signes perquè es pensen que no els entens… I mira, ho veig com un gest positiu, perquè s’intenten comunicar amb tu de la millor manera possible. La part no tant positiva d’açò és que sobreentenen que si no és així, no els entendràs.
  • A Menorca hi ha prejudicis?
  • Sí, bastants. És cert que estem a un lloc petit, que hi ha molta gent gran… No és com Barcelona o altres llocs on hi ha més comunitat musulmana.
  • Us sentiu integrades?
  • Sí. Ni ens plantejam si estem o no integrades, perquè aquesta és la nostra realitat. Som menorquines.
  • Ens sentim menorquines, sobretot quan anam al Marroc. Quan arrib allà veig clar que la meva vida no és aquella: el pensament, la manera de xerrar, de veure les coses… Són unes altres regles i normes. Allà, més que mai, em reafirmo que som menorquina.
  • Us demanava si us sentiu integrades perquè hi ha gent que considera que, com que veniu de fora, us toca fer allò que s’ha fet aquí “tota la vida”.
  • Molta gent ens ho ha fet notar, sí. I alguns ens diuen que quan ells van al Marroc, s’han de posar el vel, cosa que no és així. De fet, hi ha mitja població de Marroc que no es posa el vel ni són musulmans practicants. Però és cert, alguns ens diuen que per estar aquí, hem de seguir les normes d’aquí. Però crec que és per ignorància. Qui ha anat realment al Marroc no et xerra així. Qui ho fa és perquè ignora la realitat.
  • Integrar-se implica viure a una societat que no és la teva d’origen sense renunciar a la teva identitat i a les teves costums. Una altra cosa diferent és renunciar a tot allò que sou per a no tenir problemes… Heu hagut de renunciar a alguna part de vosaltres per viure a Menorca?
  • Mai. És més, formam part de dues cultures diferents: la dels nostres pares i la d’aquí. Som menorquines, esteim acostumades a les festes i les tradicions de Menorca, i al mateix temps coneixem també les tradicions dels pares. I no renunciam a cap de les dues coses.
  • Per exemple, ara que ve Nadal, festa cristiana per excel·lència. Què fareu?
  • El mateix que fa una persona espanyola no practicant, per exemple.
  • Sortim amb amics a veure els llums, anam a dinar, també ens ajuntam totes per Cap d’Any… Normal.
  • Un dels tòpics molt estès és que les persones musulmanes es passen el dia resant i que, per tant, no poden fer allò que alguns veuen com “vida normal”.
  • Fem vida completament normal. No ens passam tot el dia resant.
  • Tenim un horari i el seguim.
  • És fàcil practicar la religió musulmana a Menorca?
  • No tenim tots els ingredients necessaris per practicar-la amb normalitat i de manera lliure. Per exemple, no tenim mesquita. Tampoc no tenim escola islàmica musulmana que mostri el Corà o l’àrab… Des d’alguna associació intenten ensenyar l’àrab o la religió als més petits, però no està tot preparat com pot estar-ho a altres bandes. Però fem allò que podem i de la millor manera que podem.
  • Un altre tòpic. La comunitat musulmana, sigui de Menorca o de qualsevol altre lloc que no sigui un país tradicionalment musulmà, viu tancada en ella mateixa.
  • És cert. Al principi, quan arribes a un lloc nou, costa integrar-se, també per l’idioma, i per açò la persona es troba més còmoda amb la seva comunitat.
  • Per exemple, algú espanyol que se’n va a Londres, intenta veure espanyols allà on sigui, i se sent més a gust. Idò aquí és exactament el mateix.
  • D’acord, quan arribes a un lloc o una cultura nova és una actitud lògica unir-se amb els que són més iguals. Però quan passa un temps, potser falta fer un pas més i integrar-se una mica més.
  • Oumaima. Crec que açò passa a la gent més major que noltros. Culturalment al Marroc les dones estaven més acostumades a no fer tanta vida social, però aquí noltros, les més joves, estem acostumade a anar a classe, tenim amics de tot tipus, tant al·lots com al·lotes.
  • Una de voltros, Fatima, du hiyab. L’altra, Oumaima, no en du. Per què això?
  • Jo el duc perquè m’agrada dur-lo. De petita no me’l volia posar. Per cultura i perquè a vegades has de fer allò que diuen els pares, me’l vaig posar, i vaig cercar els motius del hiyab. Jo, si no estic convençuda d’alguna cosa, no la faig. Per tant, vaig llegir, estudiar i cercar els motius, i em vaig convèncer. Crec que és una cosa preciosa, i ara mateix és una part de mi. Si em lleves el hiyab, és com si em llevessis un dit. No em causa cap molèstia.
  • Abans duia el hiyab, i fa aproximadament un any que me l’he llevat. Ha estat una decisió voluntària, tant quan me’l vaig posar com quan me’l vaig llevar. No m’he sentit pressionada en cap moment. Ha arribat un moment en què he considerat que no estic preparada per representar tot allò que significa el vel. Segurament en un futur me’l tornaré a posar.
  • Molta gent ignora el significat del vel, i quan veu una dona que el porta, pensa que algú l’ha obligat a dur-lo i que això fa que aquella dona se senti oprimida. Estic segur que no sóc el primer que us explica una cosa així…
  • Cert. Quan me’l vaig llevar, el primer que em van dir va ser que m’havia alliberat. I no és així. Sempre he estat lliure, des del primer moment.
  • Alguns senten que ens han d’alliberar de quelcom que no ens oprimeix. No necessitam que ens alliberin, sinó que ens entenguin i respectin la nostra decisió. Segur que hi ha filletes que han duit el vel per obligació, però són una minoria. Res a veure amb allò que és la comunitat musulmana.
  • Dieu que necessiteu que us entenguin. Pensau que la societat menorquina us entén?
  • Cada vegada hi ha més gent que ens entén.
  • O com a mínim ho intenten i fan el pas de demanar els motius de tot plegat per intentar millorar i saber més, i açò ja és un punt a favor.
  • Per a entendre-us, evidentment la societat ha de voler i fer el pas, però també és cert que qui vol ser entès, ha d’ajudar a que sigui així. A Menorca, per on falla aquesta equació? Els menorquins “de sempre” no ens interessam prou per entendre-us, o la comunitat musulmana tampoc no s’esforça prou?
  • Encara és minoria la gent que ens vol entendre, i aquesta sucumbeix a la gent que no ens vol comprendre o ja té els prejudicis instaurats, i els és igual no entendre-ho. Conec una musulmana que treballa a una administració a qui han obligat a llevar-se el vel, i a posar-se’l com si fos un gorro. No li han dit directament, però hi ha mil maneres d’obligar.
  • Que jo sàpiga, no hi ha ara mateix cap regidor a cap ajuntament de Menorca que sigui musulmà. Tampoc cap conseller al Consell de Menorca, i diria que tampoc cap diputat al Parlament. Si la comunitat menorquina som tots, per què no hi ha cap representant de la comunitat musulmana entre els polítics escollits? No se us dóna l’oportunitat o els musulmans tampoc no heu donat el pas?
  • Crec que són les dues coses. Segurament no se’ns cerca, però també és cert que des de la comunitat musulmana no es fa esforç per obtenir cap representant.
  • Us animaríeu vosaltres?
  • No tindríem cap problema en fer-ho.
  • Sembla que a alguns col·legis de Balears s’ensenyarà religió musulmana. Com ho valorau?
  • És un bon principi.
  • Aquí hi viu comunitat musulmana, i donar des de l’escola una base que els fillets i filletes necessiten per no haver de suplir aquesta situació a casa, és un bon pas.
  • On aprèn i practica ara la seva religió la comunitat musulmana de Menorca?
  • Diria que un 80 per cent, a les cases musulmanes. Ens inculquen des de petits la cultura, la religió, l’idioma…
  • La paraula és inculcar? Alguns creuen que és més adequat dir imposar, que si neixes a una família musulmana, estàs obligat a practicar aquesta religió i els seus costums.
  • Una família musulmana és com una família qualsevol. Si una persona neix en una família cristiana, li expliquen la religió i ella decideix no seguir aquesta religió, tothom ho respecta. Amb la comunitat musulmana passa el mateix. Des de petits ens mostren la religió i la cultura, i després decidim. Oumaima s’ha decidit llevar el vel, i tothom li respecta.
  • Allò que fan les famílies és fer entendre als fills i filles l’ètica musulmana. No ens imposen res: ens ho ensenyen.
  • Els valors de la religió musulmana i els de la cristiana són molt diferents?
  • Entre les religions monoteistes no hi ha massa diferències. És possible conviure perfectament entre diferents religions, i també amb persones atees. Si cada persona coneix els seus límits i respecta l’altra persona, no hi ha cap problema.
  • Quant mal ha fet a la religió musulmana el radicalisme?
  • Ha fet bastant mal, i ha perjudicat molt la nostra imatge.
  • Han fet creure a la gent que la yihad és una guerra santa, quan no ho és. La paraula yihad en àrab significa esforç. Pots fer esforç d’ajudar una persona, i aquella és la teva yihad. Fins i tot el diccionari espanyol recull que yihad significa guerra santa, quan no és així. Després dels darrers atacs, va aparèixer a l’illa una pintada de “Stop Islam”. Em va impactar, perquè a Menorca mai no havia passat una cosa així.
  • Després dels atemptats de Barcelona, molta gent va girar la vista cap a la comunitat musulmana…
  • Sí, perquè esperaven de noltros una resposta que no tenia res a veure amb noltros. Hi va haver un atac terrorista, sí, però per què hem de saber noltros d’unes persones que no ens representen? Representa un cristà radical al cristianisme? De noltros esperen una resposta quan no hauria de ser així.
  • Què hauria de fer la comunitat musulmana de Menorca per millorar la convivència?
  • La comunitat musulmana hauria d’intentar integrar-se més. Els que no saben l’idioma intentar aprendre’l, conèixer les tradicions de Menorca… Encara que no t’impliquis dins aquestes tradicions, és necessari saber què signifiquen i els seus motius. Per part de la resta de comunitat menorquina, demanam un major respecte.
  • Personalment, crec que no hi hauria d’haver barreres. Tant si ets de fora com si ets d’aquí, tenguis la religió que tenguis, formes part de la societat menorquina.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *