Per la mar viva farà aportacions al nou contracte del Servei de Neteja de platges Per Itziar Lecea

El Consell Insular s’ha reunit aquests dies amb l’associació Per la Mar Viva, la qual els va presentar fa uns mesos les conclusions d’uns estudis de neteja del litoral que posaven en evidència que el servei era deficient. L’objectiu de la trobada ha estat incorporar els coneixements que l’associació ha adquirit durant aquests dos anys de neteja i estudi del litoral menorquí al nou servei. En concret, el Consell es planteja marcar la limitació de les zones d’entorn del litoral, espai que, segons Per la Mar Viva, és un dels més descuidats.

Durant els anys 2018 i 2019, voluntaris de l’associació Per la Mar Viva han netejat les platges i litoral de Menorca. L’objectiu, a banda de la preservació del medi ambient, era el de poder extraure dades empíriques de les necessitats reals de neteja de les nostres costes. En aquest sentit, el president de l’associació, Carlos Salord, va avançar fa uns mesos les conclusions d’un estudi on es recollien diferents dades. Les mesures de pes de la brutícia acumulada i recollida pels voluntaris s’ha anat comparant amb la feina que podrien fer els treballadors del Servei de Neteja de Platges. Així, amb la comparativa de les hores invertides -incloses les dels desplaçaments als llocs-, les persones que hi han participat i les tones de brossa que s’han recollit, l’estudi conclou que es podria netejar a fons tot el litoral de Menorca amb sis persones en uns set mesos.

Tanmateix, les diverses campanyes que ha organitzat Per la Mar Viva, totes elles amb persones que s’han sumat de forma voluntària, demostren que el litoral menorquí necessitava una neteja a fons. Les zones més descuidades, i en les quals s’ha tret més brutícia, han estat les anomenades d’entorn, que és la zona pròxima a la costa però que no és ni platja ni sistema dunar. Segons explica Carlos Salord, i queda reflectit en l’estudi, molta de la brossa que s’ha recollit en les zones d’entorn, feia anys que s’hi acumulava. Els bòtils de plàstic enterrats gairebé sencers o els bocins de plàstics sobre els quals hi havia crescut la vegetació en són un exemple.

També queda de manifest que el servei de neteja era deficient amb la comparativa de dades entre 2018 i 2019. Algunes de les zones costaneres on es va actuar el primer any de campanya s’han repassat també durant 2019. Les dades que n’han pogut extreure indiquen que la quantitat de fems acumulats no arriba als nivells de 2018. D’aquesta manera, Salord assegura que les tones que es van netejar durant 2018 és impossible que es tornin a acumular amb només un any. I que molts dels llocs on es va actuar feia segurament més de 20 anys que no es netejaven.

Amb aquestes evidències damunt la taula, el departament de Medi Ambient del Consell ha volgut confiar en la feina de Per la Mar Viva i extraure el màxim d’informació de l’estudi per millorar el servei de neteja de platges. Per ara, Carlos Salord avança que una de les millores, en les quals col·laborarà Per la Mar Viva, és la delimitació de la zona d’entorn, sempre respectant les propietats privades. Però arribant fins als límits considerats costaners i que són susceptibles d’acumular brutícia que treu la mar.

En aquest sentit, Salord remarca que el nou contracte hauria de vetllar per la neteja “en favor del medi ambient, i no només de cara al turista”. El nou contracte que està redactant el Consell inclou un increment de 300.000 euros, el que suposa que el servei es licitarà per poc més de dos milions d’euros.

Les dades de l’estudi

Conscient que els temporals marins poden acumular porqueria en un espai en molt poc temps, Salord és flexible i comprensible amb la neteja d’algunes zones. “Els codolars de difícil accés i que queden més oberts cap a la mar, són zones que potser es pot acumular puntualment més brutícia. I aquesta potser no es pot llevar al moment per part del personal de neteja”, diu. Però remarca que no és excusa el fet que, en 9 anys de contracte, l’actual concessionària no hagi fet la seva feina. En concret, lamenta la manca de neteja en profunditat en zones que s’haurien d’haver fet net per contracte. És el cas des Pla de Mar, on es van extreure durant 2018 i en dues campanyes, més de 800 quilos de material, alguns d’ells enterrats més de 20 centímetres davall terra.

Una altra dada impactant és la de gairebé una tona que es va treure de Ses Pedres Blaves, i que van aconseguir netejar 20 persones en un matí de feina. Durant aquest matí, es van extreure més de 3.000 botelles de plàstic.

Les dunes també han quedat reflectides en aquest estudi. En concret, la manca de feina a la duna de Pregondó durant la temporada alta. Segons el contracte del Servei de Neteja de platges, aquests tipus d’espai es netegen amb freqüència durant la temporada d’estiu. Però les observacions de Per la Mar Viva indiquen que, a finals d’estiu, la duna acumulava la mateixa quantitat de fems que a principis de temporada.

L’anhel de Per la Mar Viva, a banda de poder col·laborar en la millora del contracte del Servei de Neteja de Platges, és el de posar de manifest la problemàtica dels plàstics a la mar. Asseguren que s’ha d’actuar en dues vies: la d’evitar embrutar més i la de netejar a fons. De fet, posen l’accent en què el 85% dels residus que arriben des de la mar són conseqüència de ser llançats des de terra. Mentre que el 15% restant són residus generats enmig de la mar. Una dada que reforça les demandes de l’associació de crear consciència per evitar embrutar més la nostra mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *