Quan la grossa de Nadal va tocar a Ciutadella Avui es celebrarà el sorteig de la grossa de Nadal, el que es coneix popularment com “El Gordo” que va tocar a Ciutadella un ja llunyà 22 de desembre de 1935.

Fa 84 anys el primer premi de la loteria de Nadal va caure a Ciutadella amb el número 25.888, conegut popularment com el dels tres cacauets, però que sabem d’aquell premi? Idò avui en farem quatre cèntims.

1935,  acaba d’arribar a la correspondència del Banc de Menorca, dins un mateix sobre, dos números sencers de loteria. Són encàrrecs de dos clients del banc. S’estenen les fulles en les que es poden llegir els dos números. No diuen res, són uns números més entre els milers que la sort pot afavorir. És més, es repeteix una espècie de cerimònia anual amb l’arribada dels números. A Ciutadella no ha tocat mai un premi major, i es juga poc i per rutina. Casi amb la convicció de perdre els doblers. “Duro per pesseta ja és una gran sort”.

Bé, però hi ha que adjudicar un número a cadascun dels clients que el van sol·licitar. El senyor Falcó els agafa en les seves mans, i com obeint una inspiració diu:

  • A qui dono els 15 milions? A Prats o a Perico d’es Bar. Siguin per en Prats.

I posant el 25.888 dins la seva butxaca, davalla les escales del banc, i donant la volta al cap de cantó i entra a l’estanc del senyor Prats (carrer del Roser)

  • Bon dia, aquí et duc el “Gordo”, li diu el senyor Falcó assenyalant la seva butxaca.
  • Sí, ja ho sé –respòn en Prats- i és un 25 mil.
  • Efectivament –diu en Falcó- comprovant el número, i l’hi entrega a l’estanquer.

A les poques setmanes el dia 22 de desembre de 1935 a les 11 del matí aquell 25.888 fou afavorit amb el primer premi del sorteig de Nadal.

Era un matí tranquil i solejat aquell 22 de desembre de 1935. Alguns veïns per a passar el temps escoltaven alguns d’aquells pocs aparells de ràdio que hi havia a Ciutadella. Tenir una aparell de ràdio a casa era encara tot un luxe, i els que hi havia es trobaven als bars… Es sent un crit fort des d’una casa, després silenci. Al poc s’obre una finestra, surt una dona al carrer, la segueix un home i s’hi afegeix un vesí, mentres un altre passa corrents i es van formant grups…

  • Què passa?
  • El Gordo, ha tocat el Gordo… Acaba de sortir el 25.888 premiat amb quinze milions de pessetes hi ha tocat a Ciutadella!!!

Les fàbriques aturen la seva producció perquè el personal està esvalotat…

  • Ha tocat, ha tocat a Ciutadella!!!
  • Quant hi jugues?
  • Crec que una peseta
  • Jo també
  • Aquell un duro…

Les portes estan obertes i ha acabat la jornada laboral abans d’hora i la gent es comença a concentrar davant l’estanc del senyor Prats. Crits, abraçades, piulos, plors d’emoció… Quinze milions de pessetes repartits en participacions de pessetes entre onze mil habitants.

Aquells que hi van jugar una pesseta veien com ara tenien una participació que en valia 7.500 de pessetes, una vertadera fortuna en aquells anys, i pensaven si podrien comprar un hortal uns, una casa altres, un aparell de ràdio, una velo… Però també era el moment de guardar la participació, que no es perdi i a veure quan la podrem cobrar, deien, perquè era obvi que al Banc de Ciutadella no hi havia en aquells moments 15 milions de pessetes.

A l’estanc de Can Prats, al carrer del Roser i a la perruqueria del costat hi ha un vertader maremàgnum. Gent que entra i surt, que s’abraça, riu, balla, canten, es donen la mà, ploren… Tothom vol veure el bitllet i tocar-lo…

Arriba també el notari Sr. Morales, que feia pocs dies havia aconseguit plaça a Ciutadella, acompanyat dels responsables del Banc de Menorca, estenen acta i signen damunt cada vigèsima part i aixecada l’acta entreguen el bitllet, el número dels 15 milions al gerent del banc, el senyor Falcó que esten el rebut.

Aquella nit les llums del Banc de Menorca no es van tancar, el 25.888 descansa a la caixa fort, i és custodiada per a una parella de la Guàrdia Civil.

No hi ha en tota Espanya un companyia d’assegurances que es vulgui fer càrrec del 25.888. La distància, la mar de per mig, els milions… Al final es concerta una assegurança amb la condició d’assegurar vigèsim per vigèsim. Surt una carta amb el primer vigèsim. Treballa a Barcelona, el loter Sr. Valdés. Intervé l’Administració Central, Hisenda i el Banc d’Espanya.

Dies més tard arriba a l’estafeta de Correus de Ciutadella un gran sobre lacrat i el carter és rebut amb tots els honors al Banc de Menorca. Obren el sobre i compten 750.000 pessetes. Arriba la primera remesa i passa a augmentar el compte corrent del Sr. Prats, que a finals de gener de 1936 té un saldo de 14.200.000 pessetes.

El 23 de gener de 1936 s’inicien les operacions de pagament al Banc de Menorca i s’avisa als premiats que seran a les tres de capvespre i es comença a formar una coa de gent amb somriure a la cara i a les mans, dins els abrics agafen fortament les participacions premiades.

Es comproven les participacions i es fan efectives en bitllets de mil, cinc-centes i cent pessetes…

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Mostra de Cuina Menorquina

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *