Riquesa Intergeneracional Per Carolina Torres Fernández

S’apropen les festes nadalenques i amb això uns quinze dies de vacances per alumnes i professors, un parèntesi de descans i desconnexió. Més d’una persona em comenta que el desembre és un mes curt, per tancar temes, fer algunes telefonades, felicitacions i compres. Crec que també és un mes per decidir no estancar-nos amb el que no ens ha funcionat darrerament o no ha sortit com esperàvem. Deixar patinar situacions i persones amb les quals no hem trobat l’espai considerat per compartir i fluir. Mantenir una certa vaporositat per desintoxicar-nos del que hem anat acumulant al llarg de l’any. Com deia en un altre article, durant el cap d’any se sol fer un repàs per redirigir cap a on volem anar, o quedar tal qual esteim, que també significa estar a un lloc.

A part dels compromisos socials del típic desembre, hi ha trobades poc usuals i que hauríem d’experimentar posant-hi atenció. No cal comprar-les. De fet no tenen preu, però són les que et poden donar més felicitat. La meva ha estat una trobada intergeneracional a l’IES M. Àngels Cardona de Ciutadella. De moment, és un dels regals més polits que m’han caigut aquest desembre. Qui vulgui també el pot viure, i per descomptat que no fa falta que sigui en l’àmbit acadèmic. L’alegrança va ser reunir-nos la professora, Tònia Campins, l’alumna de segon de batxillerat de ciències, Gibet Marqués, i jo mateixa. Vam parlar de totes les possibilitats que hi ha actualment per estudiar tant a Espanya, com a altres països europeus. Sense definir el camí exacte per a desenvolupar una futura carrera professional, vam donar suport a totes aquelles direccions que ens desperten interès i curiositat. Aquelles que traspuen la trajectòria de la maduresa i coneixement. I ho dic en plural, perquè les nostres paraules confluïen cap allà mateix, que no és més què invertir el temps amb què dona sentit a les nostres vides. En aquell moment a la biblioteca de l’IES es va despertar alguna màgia, corresponent a la il·lusió de compartir entre tres persones de diferents generacions, aquella estona de capvespre.

A més a més, vam xerrar de diferents camps de la biologia, biofísica i biociències. També, de no voler ser excel·lents en totes les matèries, i acceptar aquell notable per haver dedicat més temps al que ens satisfà i alimenta les nostres inquietuds.

Va ser gratificant escoltar l’alumna, com explicava les seves experiències a diferents països d’Europa, obrint-li la ment i emplenant el cor. I més interessant encara, el seu esperit activista fent passes en la millora social i ambiental. Em vaig quedar amb la seva frase: “no som únics, formem part d’un ecosistema…”. Em va encantar escoltar-la. Personalment, aquesta trobada intergeneracional, em va donar pau i satisfacció; felicitat. Us desig a tots i totes molt Bon Nadal. Fins l’any entrant i per moltes més trobades de salut i felicitat!

Bé de Menorca, ara i sempre producte local

Pomada Xoriguer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *