El món dels fars de Menorca a un clic a farsdebalears.com

Si conèixer la història i capbussar-se en el món dels fars és quelcom que us agradi, val la pena fer una ullada a la pàgina web farsdebalears.com que gestiona Autoritat Portuària de Balears. En aquest portal s’hi pot trobar no només informació sobre els 38 fars que hi ha, en ús o en desús, a les Illes Balears (7 d’aquests a Menorca), açò a través també de vídeos i fotografies, sinó que igualment s’hi integren dades sobre la pròpia història dels fars, a través de l’apartat de descobriments claus on es parla dels sistemes òptics, de les màquines de rotació o, per exemple, dels combustibles i l’evolució tecnològica d’aquests elements en general, que no són altra cosa, els fars, que un senyal marítim lluminós amb un abast nominal de 10 o més milles nàutiques (quan el senyal té un abast nominal menor es qualifica com a balisa).

De fet, a la pàgina, a més d’un apartat específic sobre tresors i curiositats diverses, també s’hi pot descobrir un glossari amb definicions d’una trentena de paraules i termes relacionats amb aquest món, com ara el significat de far o d’abast nominal (distància a la qual es pot distingir la llum d’un far quan la visibilitat atmosfèrica és de 10 milles nàutiques), així com també d’altres com milla nàutica (mesura emprada en distàncies marines que correspon a 1.852 metres) o les ordres d’un far, que és una classificació que data del segle XIX seguint una pràctica francesa i basada en la distància focal de l’òptica del far, essent els de primer ordre els més potents (fars amb òptiques de 900 mil·límetres de distància focal) i els de sisè ordre els de menor abast (fars amb òptiques molt més petites de 150 mil·límetres de distància focal).

O també es pot fer una capbussada per la història dels faroners, amb un llistat de noms de les persones que van estar al càrrec d’alguns d’aquests fars des de l’any 1851, que va ser quan es creà el Cos de Faroners com a funcionaris, amb entrevistes personalitzades i relats de la seva vida quotidiana. Sens dubte, la vida quotidiana a un far ha anat variant substancialment amb el pas dels anys, per mor, sobretot, del progressiu desenvolupament de la tecnologia emprada en l’enllumenat marítim, i encara més avui en dia amb l’electrònica i informàtica, en què els senyals marítims més rellevants controlades per Autoritat Portuària de Balears han passat a integrar-se en la xarxa de senyals vigilades per control remot. Els temps més difícils d’aquesta vida quotidiana foren els inicials, quan hi havia places difícils, no tant pels coneixements necessaris sinó per les extremes condicions de vida, vivint els faroners i les seves famílies a llocs a vegades prou aïllats i prou depenents del temps i temporals marítims que hi pogués haver.

En total, a la pàgina web farsdebalears.com, hi surten fins a 38 fars de les Illes Balears: 14 a Mallorca (entre aquests alguns de prou coneguts com els de Portopí, de Formentor, de la Creu de Sóller, del Cap Salines, d’Alcanada o de Capdepera) 2 a Cabrera (els de n’Ensiola i de na Foradada), 3 a sa Dragonera (els de na Pòpia -fora d’ús-, de Tramuntana i de Llebeig), 3 de Formentera (els de Barbaria, de la Mola i d’en Pou), 9 a Eivissa (entre aquests els de Botafoc, de la Conillera, de na Bleda Plana o de Tagomago) i 7 a Menorca: els de Favàritx, de Maó-Sant Carles, de Punta Nati, de l’Illa de l’Aire, d’Artrutx, de Cavalleria i de Ciutadella-Sa Farola.

D’entre els menorquins, el més antic és el de Maó-Sant Carles, inaugurat el 20 de març de 1852, de sisè ordre i redactat per Antonio López y Montalvo. Per qüestions de trobar-se a prop d’una bateria militar de costa, obstaculitzant un sector de tir, el far es va arribar a apagar en 1912, essent substituït per un fanal mòbil col·locat a un pescant metàl·lic just al penya-segat. On hi havia el pescant s’hi va acabar construint una torre de formigó amb caseta, que és l’estructura que ha arribat a l’actualitat.

Després del de Maó-Sant Carles, per ordre cronològic, s’inauguraria el far de Cavalleria l’1 de març de 1857, aquest amb una òptica de segon ordre, a una zona costanera on diuen que des del segle XIV s’hi havien produït més de 700 naufragis; i el far d’Artrutx el 10 de juliol de 1859, amb una òptica original catadiòptica de quart ordre. Posteriorment s’inauguraria el far de l’Illa de l’Aire, de segon ordre, el 15 d’agost de 1860; el de Ciutadella-Sa Farola, de sisè ordre, el 30 d’abril de 1863; el de Punta Nati ja l’1 de setembre de l’any 1913 (sobretot arran del naufragi del vapor General Chanzy en 1910); i el de Favàritx, les quals obres començaren el juliol de 1917 però, entre altres coses per manca de fons, no acabaren fins al 1922, inaugurant-se el 22 de setembre d’aquell any.

Text: Joan Mascaró M.       Fotos: Autoritat Portuària de Balears

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *