Recordant Ortega Monasterio, autor d’havaneres com “El meu avi” El 2018 es va celebrar el centenari del seu naixement

L’agost de 2018 es van celebrar els 100 anys del naixement del compositor i militar José Luis Ortega Monasterio (Santoña 1918-Barcelona 2004), una persona que cap a les primeries de la dècada de 1960 va residir a Menorca i que, durant el període d’uns tres anys que hi va viure, va ser molt reconegut i admirat a l’illa, composant cançons i havaneres (també amb lletres de Tòfol Mus o de Gumersind Riera, per exemple) sobretot per a l’emblemàtic grup de Los Parranderos. Temes com ara ‘Escolta es vent’, ‘Na Nena’ o ‘La balada d’en Lucas’ que es pot dir formen part de l’imaginari musical col·lectiu dels menorquins.

Fill d’una família de llarga tradició familiar, José Luis Ortega Monasterio va néixer a Santoña (actualment Cantàbria), passant els primers anys de la seva infància a Mutriku (Guipúscoa), açò fins que amb vuit anys va quedar orfe de pare i mare. Tant ell com els altres set germans foren repartits per Espanya a cases de familiars, traslladant-se ell a la casa d’uns concos (per part de mare) que vivien a Palol d’Onyar (Girona). L’afició per la música ja es començava llavors a destapar, estudiant i cantant al cor de la Catedral de Girona i composant el que està considerat el seu primer tema: el valset mariner ‘Estrellita marinera’, i fundant, un poc més endavant (1942), el que se’n diu fou el primer grup d’havaneres de Catalunya, Los Gringos.

A la carrera de militar la va desenvolupar bàsicament en paral·lel a la de músic i compositor, la seva gran passió, de manera especial les havaneres. Passada la Guerra Civil fou nomenat oficial de complement, estant destinat al cos de Regulars al nord d’Àfrica (Ceuta) i Larraix, fent carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo. Ja capità, als anys 50 fou assignat a l’Escola Militar de Muntanya de Jaca, i d’allà passà a Puigcerdà com a Cap de la Guàrdia Civil de Fronteres, feina que també compaginà amb la de professor d’educació física a La Molina.

I va ser a començaments de la dècada de 1960 quan Ortega Monasterio, ja comandant d’infanteria, fou enviat a Menorca, fent-hi fins el seu trasllat a Palamós en 1964, on tres anys després (1967) composaria la peça més cèlebre del gènere de les havaneres: ‘El meu avi’. A Menorca, on ha deixat un gran record en general, va composar (o s’hi va inspirar, perquè n’hi ha algunes de composades posteriorment a quan hi va viure) cançons tan tendres i imponents com les comentades ‘La balada d’en Lucas’, ‘Na Nena’ (amb lletra de Gumersind Riera), ‘Adiós a la isla’ (també lletra de G. Riera) i ‘Escolta es vent’ (amb lletra de Tòfol Mus).

Així com també n’ha deixat d’altres no manco conegudes com ‘Balada menorquina’, ‘Cantan los parranderos’, ‘Cap a romandre’, ‘Si fóssim gavines’ (lletra de Tòfol Mus), ‘Margarita y el mar’ o ‘Tornada a Menorca’ (lletra de G. Riera). Tres d’aquests temes menorquins (‘Escolta es vent’, aquesta composada l’any 1966, ‘Na Nena’, creada en 1960, i ‘La balada d’en Lucas, de 1962), que ja tenen més de 50 anys, l’any 2016 van entrar en una llista feta per la revista especialitzada Enderrock sobre les 25 cançons mítiques que optaven a ser les millors havaneres de la història, un guardó honorífic que es va endur precisament ‘El meu avi’.

A finals dels anys 70, José Luis Ortega Monasterio va ser empresonat per haver impulsat moviments de reforma a l’exèrcit (Unión Militar Democrática), acabant per ser expulsat i prejubilat forçosament amb unes acusacions que posteriorment es van demostrar falses, perquè revisat el judici l’any 1984 li va ser restituït l’honor i el grau de coronel que ostentava. Però Ortega Monasterio ja no reprengué la carrera militar, vinculat com estava ja a la música en exclusiva des que esclatà aquell afer, cosa que seguí conreant durant els seus darrers anys abans de jubilar-se del tot.

Al final acabaria escrivint més d’una cinquantena d’havaneres i un centenar de temes. Va morir a Barcelona el 18 de gener de l’any 2004, i un dels moltíssims homenatges que li fan fer arreu va ser al Claustre del Carme de Maó el 16 de juliol d’aquell mateix 2004, quan Los Parranderos, amb qui va mantenir una forta relació musical i d’amistat, van reaparèixer després d’uns set anys sense cantar i li oferien un emotiu i merescut tribut de record.

Text: Joan Mascaró M.       Fotos: Los Parranderos/El Iris

Balearia ¡Adelántate y reserva ya tus vacaciones!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *