“Una bossa de plàstic està 200 anys a degradar-se en l’aigua. Un bòtil de plàstic 400 anys. Cadascuna de les nostres accions determina com serà el nostre futur. Per açò, cada petit gest compta”. Amb aquestes paraules acaba el vídeo ‘La missió’, que el Consell Insular de Menorca va editar l’estiu de 2018 i per conscienciar a la ciutadania sobre l’impacte que tenen els residus en el litoral menorquí. Els departaments de Cooperació Local i Medi Ambient i Reserva de Biosfera col·laboraren en una iniciativa que pretén obrir els ulls a visitants i residents sobre l’afectació dels fems en el medi marí i que a inicis de 2020 cal recordar una vegada més perquè no hem de defallir en la lluita d’una mar sense plàstics.
El video compta una història protagonitzada els actors Hermann Bonnín i Sabine Dufrenoy i la jove menorquina Nura Cardell, i està narrada amb estil de curtmetratge, un projecte que va dirigir i realitzar el productor Benjamín Riquelme. El vídeo posa sobretot l’accent en la problemàtica dels residus plàstics que envaeixen mars i oceans. De fet, els residus marins afecten greument els ecosistemes costaners i oceànics de tot el món, amb el Mediterrani que està arribant a récord històrics en aquests sentits contraproduents.
El missatge que es pretén difondre és el de comprometre també a les generacions més joves a actuar i reduir la generació de plàstic durant el consum diari, i com cadascuna de les nostres accions determina com serà el futur del planeta. Rodat en català, ‘La missió’ s’ha subtitulat també al castellà i a l’anglès. El projecte es pot veure al canal de Youtube de Menorca Reserva de la Biosfera i en els seus perfils de Facebook i Twitter.
Segons recollíem fa unes setmanes al reportatge sobre les bosses de plàstic als comerços i la seva eliminació, un dels càlculs que es fan és que en aigües europees, i aquí hi entra de ple el Mediterrani i tot i que no és ni molt manco un problema que afecti només a Europa sinó a tot el món, hi acaben més de 150.000 tones de plàstic, un volum que es diu equival al pes de fins a 2.500 balenes blaves, havent-se trobat bosses de plàstic surant a indrets considerats prou remots com a l’Atlàntic sud o al cercle polar Àrtic.
El consum anual de bosses de plàstic a Espanya, segons dades del Govern central, és de 7.000 milions, equivalent a 165 murades xineses i significant que cada espanyol empra durant l’any unes 144 bosses de plàstic. Al món, de bosses de plàstic se’n consumeixen fins a 14.400 tones, mentre que a Europa el consum arriba als 100.000 milions a l’any (si les poséssim una al costat de l’altra voldria dir que podríem donar la volta a la Terra devers 4.000 vegades).
Reciclar una bossa de plàstic costa 100 vegades més que produir-ne una de nova, estimant-se que només un 10% d’aquestes bosses es reciclen i que l’altra 90% va a parar majoritariament a la mar o, també, són cremades en forma de ciment o incineradores, ocasionant gravíssims problemes mediambientals. A Espanya, s’ha calculat que la vida útil de cada bossa de plàstic és de poc més de 12 minuts, des que es surt del supermercat amb la bossa plena fins que es tira en arribar a casa. I si tenim en compte que la bossa de plàstic tarda uns 200 anys a degradar-se en l’aigua…
Alguna dada relacionada més fa referència als microplàstics, partícules de plàstic de menys de 5 mil·límetres i que, una volta a la mar, moltes vegades els animals marins confonen amb aliment i se’ls mengen, D’acord amb un dels estudis del Centre Oceanogràfic de les Balears, que parla de l’impacte dels plàstics que es llancen als entorns aquàtics, aproximadament el 70% dels peixos que examinen tenen trossets de plàstics a l’aparell digestiu. I al mar Mediterrani, segons dades de l’associació World Wildlife Fund for Nature (WWF) hi ha fins a 1,25 milions de microplàstics per quilòmetre quadrat.
Fotos: Menorca Reserva de la Biosfera (CIM)
