Fàtima Anglada: “Si una dona pagesa, amb un lloc a nom seu, vol sortir per Sant Joan, se li ha de donar l’oportunitat. És un tema que s’ha de tractar amb tranquil·litat i naturalitat, sense escàndols ni por”. Per Llorenç Allès

Fàtima Anglada va deixar de ser ahir  regidora de l’Ajuntament de Ciutadella. Es va presentar encapçalant la candidatura de Unides Podem-Gent per Ciutadella, i ara renuncia per motius professionals set mesos després d’assumir el càrrec de segona tinent de batllia. Se’n va, diu, per poder dedicar el cent per cent d’ella mateixa a un nou projecte laboral que l’engresca, i amb un balanç positiu de la feina feta. A la cartera, s’endú la posada en marxa de les Marxes Lila, per exemple. A la llibreta de temes pendents, el Pla d’Igualtat de Ciutadella o, quasi res, obrir el debat sobre la participació de la dona per Sant Joan.

  • Per què ho deixa ara?
  • Per motius laborals i professionals. Faig bona feina a peu de carrer i m’han ofert un projecte socioeducatiu més gran del que gestionava fins ara, i crec que m’hi he de dedicar al 200 per cent.
  • És incompatible ser regidora amb aquest nou projecte?
  • No és incompatible, però és un tema d’hores. És qüestió de triar a què vols dedicar el teu temps, i he optat per la part professional.
  • Sorprèn que mig any després d’assumir un compromís amb la ciutadania, decideixi marxar.
  • El compromís l’agafa el partit, i tenim una llista molt llarga de persones, a qui la vida els pot brindar molts camins diferents. Per tant, la vida personal de cadascú l’ha de triar cadascú. Ens vam comprometre com a partit, i com a partit hi som. Darrera jo hi ha molta gent que ho pot fer tant o més bé que jo. No crec que, per tant, jo deixi un buit. Vindrà una altra persona que seguirà la línia de feina i anirà bé.
  • Cert, però és que vostè era la número 1 de la seva candidatura…
  • A la gent li sap greu que marxi, sobretot a la gent que treballa a l’Ajuntament i amb qui hem aconseguit una gran cohesió, tant amb l’equip de govern com amb les tècniques municipals. Jo no crec que es voti a una persona, encara que sigui cap de llista, sinó que votes els ideals i el programa que t’ofereix un partit. Llavors, no ha de dependre d’una persona, sinó de que els compromisos i el programa segueixin endavant.
  • Com ha caigut a l’equip de govern la seva renúncia?
  • Els sap greu ara que som un equip, però m’he sentit molt recolzada en tot durant aquests mesos.
  • La seva renúncia té alguna cosa a veure amb la polèmica originada per la concessió d’una subvenció a una entitat de la que vostè formava part?
  • No, no té res a veure amb la concessió de subvencions a una entitat que ja havia rebut ajudes abans que jo fos regidora. És un tema que es va solucionar en el seu moment.
  • Què va aprendre d’aquell episodi?
  • Vaig aprendre que hi ha coses que no són compatibles, que hi ha coses que no poden ser encara que haurien de poder ser. Per exemple, que una associació se quedi sense una subvenció quan ja n’havia rebut, sap greu ,perquè aquesta associació no podrà tirar endavant. Però és així, quan agafes un compromís també has de saber que n’has de deixar altres.
  • Li va sorprendre la repercussió que va agafar tot aquest episodi?
  • Sí, bastant. Perquè l’associació té anys de vida, i no és que s’hagi creat ara quan jo he estat regidora. Simplement seguia demanant una subvenció com havia fet anys abans i a diferents administracions, no només a l’Ajuntament.
  • Vostè ha de deixar ara el càrrec de regidora perquè li arriba un projecte professional millor. Llavors, seria desitjable que qui es dedica a la política tingués les condicions necessàries per no haver de dependre de projectes professionals fora de la institució?
  • Seria allò ideal, sí, perquè la política institucional és un terreny que ocupa moltíssimes hores de gestió, planificació i presència, i seria ideal que les dedicacions fossin molt amples. Però quan açò no pot ser pel sistema que tenim ara mateix, s’ha de compatibilitzar la dedicació amb altres feines, com fan molts regidors i regidores. Seria ideal poder-se dedicar a la vida política, com ja feien els presocràtics, però no és així. Has de combinar, i si arriba un moment que has de triar, has de saber fer-ho.
  • Quin balanç fa d’aquests set mesos a l’Ajuntament?
  • Un balanç clarament positiu, perquè he après moltes coses que una altra experiència no m’hagués proporcionat.
  • Com quines?
  • He après coses de l’administració i també de les persones que les formen, tant les que fan de polítiques com les que hi fan feina cada dia. Aprens coses de les seves reaccions, feina, propostes… Açò només ho aprens si hi ets a dins.
  • Què l’ha sorprès més de l’administració?
  • En positiu, que realment es pot fer feina en equip tot i ser partits i ideologies diferents. Es pot fer bona feina amb persones que no pensen igual que tu. Allò que s’ha de millorar, crec, és la comunicació a l’hora de detectar errades i de fer crítiques. Quan algú comet una errada, que en cometem tots, hem de millorar la manera de comunicar-nos.
  • Aquest tipus de comunicació no es dóna, ara mateix?

  • La comunicació hi és, però potser no tant l’aprenentatge, el fet d’assumir que tots tenim errades.
  • Una de les àrees que vostè ha gestionat és la de Igualtat. Què s’ha avançat en aquests mesos?
  • Un avanç molt important és haver començat les Marxes Liles, que han tingut una gran rebuda per part de tots els sectors implicats. En algun moment s’havia de començar una iniciativa així, que fes que la joventut, i sobretot les joves (en femení) fossin protagonistes i assenyalessin aquelles coses que passen en aquest municipi que les inquieta, sense fer alarma social. Crec que amb dues marxes liles ho hem aconseguit.
  • I què queda per fer en matèria d’igualtat?
  • Molta feina, no només a Ciutadella, sinó a la resta del món. Queda una feinada, començant per l’ús del llenguatge inclusiu, que ens qüestiona a cada moment, i fins i tot ens deixa transparents a les dones o ens menysprea. Detalls que semblen insignificants, però que ens ajuden a fer passes cap a un municipi igualitari, feminista i sense por.
  • Què pot canviar el llenguatge inclusiu per a què el consideri tant important?
  • Pot canviar la nostra relació. Si em tractes com jo som, em sentiré acceptada. Si jo, per exemple, rep una carta que me diu una cosa important i me tracta en masculí, no em reconec, i fins i tot em desdibuixo. El llenguatge és vida i comunicació.
  • Hi ha gent que pensa que aquest llenguatge inclusiu no és la qüestió més important a tractar en matèria d’igualtat…
  • Seria de les primeres matèries en les que incidiria, sobretot a l’hora d’educar. Que els infants aprenguin a parlar amb respecte és el més important. El llenguatge és una de moltes missions, sí, però podem començar per aquí. Si ens tractam amb respecte, actuarem amb respecte. Si ens parlam de qualsevol manera, la gent se seguirà tractant de qualsevol manera.
  • Un dels debats més simbòlics en matèria d’igualtat a Ciutadella és la participació de les dones a les festes de Sant Joan. Si hagués seguit com a regidora, hagués entrat en aquesta tema?
  • Sí, perquè és un tema que ha de deixar de ser tabú, del que se n’ha de parlar, i si una dona pagesa, amb un lloc a nom seu, vol sortir per Sant Joan, se li ha de donar l’oportunitat. Si no vol sortir, res, però si vol fer-ho, per què no ha de poder? Per tant, esper que des del servei d’Igualtat i altres serveis de l’Ajuntament, es recolzi a qualsevol dona que reuneixi els requisits necessaris si vol sortir per Sant Joan. És un tema que s’ha de trobar natural.
  • És un tema, però, molt espinós a Ciutadella.
  • És un tema tabú, però som l’únic municipi on passa açò. Hem de fer una reflexió. Si les dones pageses no volen sortir, que no ho facin, però si n’hi ha una que vol sortir? Si som un municipi que fa un pla d’igualtat, que vol ser feminista i camina cap a la igualtat, hem de fer que aquesta sigui real i fefaent. És un tema que s’ha de tractar amb tranquil·litat i naturalitat, sense escàndols ni por.
  • Està Ciutadella preparada per aquest debat?
  • Sí, però s’ha de fer tranquil·lament. Aquest debat ja és al carrer, però ens falta una mica de seguretat per tirar endavant, i persones que recolzin aquestes iniciatives que tal vegada surten d’aquí molt poc.
  • Parlem d’una altra àrea que vostè gestionava, la de Mobilitat. Què s’ha avançat en aquests mesos?
  • És una àrea que està molt moguda.. S’ha de remoure tota la mobilitat dins Ciutadella, ja que açò enllaça amb el medi ambient, amb si feim o no una Ciutadella peatonal, si començam a llevar fileres de cotxes que hi ha aparcats per tot… Mobilitat ha estat un tema de gran envergadura i de reunions molt llargues. És un tema que es mourà molt en aquests propers anys, perquè necessitam ja zones peatonals, solucionar el tema dels aparcaments, qüestionar els serveis de busos i microbusos… Ara és el moment que s’estan decidint coses amb bon criteri, enllaçades sempre amb medi ambient.
  • Quina és la seva assignatura pendent com a regidora?
  • M’hagués agradat tenir el pla d’igualtat més embastat. Ara tenim una revisió del que hi havia del pla d’igualtat inicial. Dues persones molt professionals han acceptat revisar la feina que hi havia feta, i entregaran la seva aportació a finals de mes, i aquest document serà la base del pla d’igualtat. M’agradaria haver iniciat aquest camí, però no tenc dubte que la persona que vengui després de mi acabarà aquest pla.
  • Deixa de ser regidora, però deixa la política?
  • No s’han de tancar portes tant ràpidament. Sempre he estat una activista, i no deix l’activisme polític. Deix la regidoria. Si la persona que ara pujarà a l’Ajuntament necessita qualsevol suport, l’equip i jo mateixa l’ajudaré.
  • Es veu vostè algun dia de nou a alguna administració?
  • La vida dóna moltes voltes, però sí, possiblement m’hi veig.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *