Confiança Per Carolina Torres Fernàndez

Un gener per treballar la confiança. Confiar en el fet que el dolent passarà i el bo arribarà. És una manera d’entregar-se a la realitat, d’estimar allò que és. Quan tens confiança, d’alguna manera, saps que no estàs sol. Et deixes guiar cap al que és millor per a tu.

La confiança és importantíssima en qualsevol projecte que emprenguis, creure que és possible, que ho aconseguiràs, sentir-te capaç d’això i molt més és una energia poderosa. Si un està amb ell mateix, qui pot estar contra ell?

També és imprescindible per acceptar les situacions incanviables, pensar que el futur serà millor, que aniràs superant les dificultats una a una, que confies en tu i en el futur a pesar d’una situació dura. És la diferència entre veure la desgràcia com un nou punt de partida o com un punt final. [pots llegir aquest apartat en el meu llibre Cómo vivir una enfermedad incurable]

Com practicar la confiança?

Aquesta ve quan creus amb tu mateix i amb els altres, quan confies, la por desapareix. Per mi, la millor forma de practicar-la és sentir-me bé en soledat, sentir aquelles pors o inseguretats, fer una trobada amb una amistat i compartir com me sent, que vull, i cap a on desitj anar. Aprendre del que m’envolta, de qui m’envolta, i en definitiva, de tot el que està succeint pel meu propi creixement i presa de decisions.

Escoltar activament el cor, coordinar aquest sentiment amb el pensament, i del pensament un altre cop al cor. Llavors respirar. La connexió que em dona la respiració amb mi mateixa i l’entorn, per mi és la porta de la confiança. I així, és com la practic. I deixes de posar-te tens, i en lloc de preocupar-te deixes que els temors venguin i marxin.
Quan hi ha un projecte en comú amb alguna persona o t’ha fet una prometença, confiar amb aquesta persona significa que segueixes endavant comptant amb aquesta prometença sense importunar-la ni recordant-li. Si romp el compromís, per mi, no és digne de confiança.

Estàs confiant si:

– Creus que hi ha una cosa bona en qualsevol cosa que succeeixi
– Busques l’elecció que hi ha darrere les situacions penoses
– Deixes que la confiança espanti les pors
– Confies amb els altres excepte si tens raons per no fer-ho

La gent és bona gent, els amics són bons amics, tot el món és fantàstic fins que no et demostrin el contrari. Dones a tots i a tot la millor actitud, i si a partir d’aquí la vida i el seu comportament així ho exigeixen, comences a desconfiar.

Confiar és molt important per no viure amb un estat permanent d’alerta. Una actitud que carrega la ment, les emocions i l’organisme. Per tant, confiem amb nosaltres mateixos i amb qui és digne de la nostra confiança.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *