Coneguda popularment com a plaça des Mercat, plaça des Peix o simplement per sa Plaça, encara ara punt neuràlgic i racó emblemàtic de la ciutat des de 1868, en què es posà la primera pedra per a la seva construcció. Dissenyada per Ramon Cavaller Gelabert, el nom de Llibertat a la plaça des Mercat va ser posat recordant l’aixecament revolucionari del setembre de 1868, conegut com ‘La Gloriosa’, i que de Cadis es va estendre per tot el territori espanyol, també a Menorca.
Una mostra única de l’arquitectura de ferro del XIX
La plaça de la Llibertat, tal i com es descriu a la pàgina web de l’Ajuntament de Ciutadella, va ser concebuda com a un conjunt i amb un clar intent d’aconseguir espais més amplis al centre de la ciutat, essent també la única mostra de l’arquitectura de ferro del segle XIX que s’ha conservat fins avui dia a Menorca.
És tinguda, en realitat, com a la única intervenció urbana de certa entitat realitzada en el nucli antic de Ciutadella, açò en els mateixos anys que s’estaven enderrocant les muralles i en què Ciutadella iniciava una etapa d’expansió urbanística que canviaria totalment la seva organització interior i la seva forma, així com igualment començaven a formar-se les avingudes de la Contramurada, edificada sobre l’hort del convent agustí del Socors.
Segons que té recollit l’historiador F. Xavier Pardo, fou la Junta de Salvació i Govern Municipal, ja del període en què La Gloriosa havia entrat a Ciutadella, qui va encomanar a Ramon Cavaller Gelabert la realització dels plànols per edificar 20 casetes d’uns 9 metres, per a 7 llocs de venda de carn i 12 de peix, a l’antiga plaça d’Abastos’, la que aquell 1868 passaria a dir-se, i encara ara, de la Llibertat. Aquelles casetes es situaren al peu dels contraforts del convent dels agustins de forma lineal, amb una marquesina estalonada en 11 columnes de ferro forjat, que, de fet, s’inauguraven el 24 de desembre de l’any següent (1869).
Allà, també, en aquest cas damunt d’un solar d’uns 900 metres del que havia estat claustre de l’oratori de Sant Onofre (abandonat al segle XVIII i desamortitzat en 1836, i en aquells moments hort d’un particular), i abans que es construïssin les casetes d’aquell nou mercat, devers l’any 1866, s’hi van edificar 18 vivendes formant una plaça amb porxos en forma de ‘U’, uns porxos considerats simples i rotunds, sense cap ornamentació, i que generaren una plaça oberta orientada a ponent i que mira cap a la façana posterior del Seminari.
Davall d’aquelles voltes s’hi posaren, ja llavors (com actualment, de fet, en part) les parades de venda de verdures. Seria anys després, al 1895, quan es va construir l’estructura metàl·lica central amb la funció de protegir-ne els taulells per a la venda de peix, açò com a nova peixateria en el centre de la plaça des Mercat, de forma rectangular i d’estructura fèrrica. Aquesta obra s’entregava el 27 de juny de 1895.
La revolució ‘La Gloriosa’, les parades i el seu dissenyador
La primera pedra per construir la plaça de la Llibertat, com ho recorda l’antiga placa encara instal·lada dalt de l’estructura on hi ha les carnisseries, va ser posada el 25 d’octubre d’aquell 1868, just una vintena de dies després de l’episodi revolucionari de La Gloriosa a Ciutadella. A Espanya, la revolució de 1868 o La Gloriosa, una revolta militar i civil de tall liberal, va suposar, entre d’altres, el destronament de la reina Isabel II i l’inici de l’anomenat Sexenni Revolucionari o Democràtic (1868-1874).
L’esclat de la revolució es produí a Cadis, a finals de setembre de 1868, on les forces navals amb base a aquella ciutat i comandades per Juan Bautista Topete s’amotinaren contra el govern d’Isabel II. D’allà, el moviment s’estengué per tot el territori espanyol i es donava el triomf a la revolució, obligant a la reina a exiliar-se a França, d’on ja no tornaria, i redactant una constitució de tall liberal que finalment seria promulgada per les Corts en 1869, tinguda com la primera constitució de talant progressista des de la Constitució de Cadis de 1812.
A Ciutadella, i segons el recollit per l’historiador F. Xavier Pardo, l’episodi revolucionari es va donar la nit de l’1 d’octubre de 1868, en una ciutat encara emmurallada i amb la població sotmesa al toc de queda nocturn. Aquell dia, els carrers de Ciutadella, amb petards, força cridòria i acompanyats de banda de música, veieren passar una manifestació on hi havia des de lliberals anti-isabelins fins a gent contrària als impostos anomenats ‘consums’ i a les ‘quintes’ del servei militar. En consonància amb el desplegament de La Gloriosa des de Cadis, entraren a l’Ajuntament i es feren amb la vara d’alcalde, formant-se a partir d’aquell moment una Junta de Salvació i Govern Municipal.
Aquella Junta seria, poc després, qui encomanaria a Ramon Cavaller Gelabert els plànols de les casetes de la que seria plaça de la Llibertat. De fet, Ramon Cavaller Gelabert (1831-1883), una persona que va arribar a ser primer flautista del Liceu, escultor i també pintor (entre els fills que va tenir amb Magdalena Piris hi ha l’apotecari i Fill Il·lustre Josep Cavaller Piris, que va néixer just uns mesos abans de morir son pare Ramon); va ser igualment qui dissenyà edificis ben coneguts com la ja desapareguda Casa Cabrises de la plaça des Born (on avui hi ha Correus), la façana del palau del Comte de Torre Saura o com el Teatre des Born, aquest construït a partir de l’any 1873 i inaugurat el 10 de novembre de 1875.
Ara, punt neuràlgic de la ciutat i també del producte local
I també prou emblemàtica, amb successives reformes al llarg del temps però sens dubte perdurant la seva essència, és encara actualment la plaça de la Llibertat i el seu entorn, que s’ha convertit en un dels espais, si més no, amb més vida i ambient del poble durant pràcticament totes les franges del dia, sobretot a l’estiu, és clar, però també durant l’hivern. Açò tant en les hores del berenar, com les de dinar i com les de sopar i fins i tot entrada la nit, inclòs també el ser un dels punts neuràlgics a la ciutat de l’anomenat ‘tardeo’.
A la part central dels porxos en forma de ‘U’ segueix havent-hi les parades de peix, a la línia adossada al Seminari les carnisseries i a la zona de davall els porxos, i també a l’entorn, els dimecres i els dissabtes de cada setmana, parades de fruita i verdura i altres productes elaborats al camp (com pans i formatges) del Mercat Agrari.
I aquestes parades, depenents de l’Ajuntament, es combinen amb altres botigues, també de fruites i verdures (algunes també ben emblemàtiques i que fa unes quantes dècades que hi són), bars, cafès i restaurants, així com comerços d’altres branques, tot plegat creant sinergies entre totes les activitats per confluir en el foment del producte local i de proximitat com a una de les seves bases, posant en valor també la pervivència d’un mercat que, com a tal, començà a forjar-se ara fa més de 151 anys.
