Actes 8 Març

El milà reial compta ja amb 52 parelles reproductores a Menorca La població de l'espècie augmenta un 21% i continua el seu creixement després trobar-se a la vora de l'extinció a l'illa

Una de les espècies més emblemàtiques de l’illa de Menorca, el milà reial, segueix d’enhorabona. Després d’haver estat a la vora de l’extinció per la seva alta mortalitat associada a la presència d’esquers enverinats en els camps, la població menorquina del milà reial (Milvus milvus) segueix creixent. Durant el seguiment d’aquesta espècie l’any 2019 s’ha detectat la presència de 52 parelles reproductores.

La població actual encara es troba lluny d’assolir la xifra d’exemplars que hi havia a l’illa en els anys 70, d’unes 135 parelles reproductores, però en els últims anys la seva població s’ha incrementat substancialment. El 2018 es van detectar 43 parelles, un 23% més que l’any anterior, i l’augment el 2019 ha estat molt similar, de prop del 21%.

Les xifres s’allunyen cada vegada més de les escasses 5 parelles reproductores que va arribar a tenir Menorca l’any 1998, moment en què la seva població es trobava a la vora de l’extinció. A partir de llavors, gràcies als esforços en conservació duts a terme per la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears, l’Institut Menorquí d’Estudis (IME), i el departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular de Menorca, la població va començar a incrementar-se, primer de forma lenta, però posteriorment de forma més ràpida. En els últims anys la població està augmentant un 20% anualment.

Paràmetres reproductors i mesures de conservació

Les dades obtingudes aquest any mostren que la població continua el seu creixement, i els paràmetres reproductors (nombre d’ous, polls volats) són bons. Així, aquest any han volat exitosament del niu un mínim de 79 nous joves. No obstant això, encara hi ha algunes amenaces sobre les quals es segueix treballant. La principal d’elles és la mort per electrocució en torres de línies elèctriques. Durant l’any 2019, amb la col·laboració de la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears i de l’empresa ENDESA s’han aïllat un total de 37 suports extremadament perillosos per a les aus

Encara que les dades disponibles mostren que les amenaces derivades del consum d’esquers enverinats han desaparegut o disminuït molt, en els últims anys s’han instal·lat emissors GPS en alguns exemplars de milà reial. Aquests aparells d’última generació, que permeten obtenir la posició de cada au gairebé en temps real, contribueixen enormement a millorar la seva gestió, fent possible detectar pràcticament en el moment si una au presenta algun problema.

La recuperació d’una espècie amenaçada

S’han necessitat 30 anys, des que el 1990 es comencessin les investigacions per determinar les amenaces que estaven afectant l’espècie, per aconseguir revertir el seu declivi cap a una tendència positiva. No obstant això, si la tendència continua com fins ara, encara faltaran uns 7-10 anys per aconseguir que l’espècie recuperi l’abundància que tenia els anys 70. S’hauran necessitat prop de 40 anys, molta il·lusió, i grans recursos econòmics per recuperar a una espècie emblemàtica de Menorca, i poder tornar a gaudir de la seva imponent figura sobrevolant l’illa.

Aquest cas ens mostra clarament els grans esforços que suposen la recuperació d’una espècie amenaçada, tenint en compte, a més, que en moltes ocasions no és possible revertir la seva situació. El milà reial és una espècie molt sensible a amenaces com el verí, però d’altra banda, és també una espècie que reacciona ràpidament quan es posen en marxa actuacions de conservació. Altres espècies, com ara l’àguila pescadora, no reaccionen tan satisfactòriament, i malgrat els importants esforços que s’estan duent a terme a l’illa, segurament mai s’aconseguirà retornar la seva població als efectius que tenia fa ja diversos decennis.

Una gestió preventiva per evitar arribar a situacions com la que va arribar a patir el milà reial és fonamental. Per això, des del Departament de Medi Ambient i Reserva de Biosfera del Consell Insular, i en col·laboració amb el Govern Balear, es duen a terme actualment programes anuals de seguiment mitjançant els quals es controlen espècies sensibles o amenaçades, espècies amb pocs efectius o aquelles que estan rebent amenaces que puguin fer disminuir les seves poblacions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.