En la sentència, el tribunal considera que per determinar si l’operació creditícia és usurària o no s’han de tenir en compte els requisits establerts al primer incís del primer article de la Llei de repressió de la usura, que diu “que s’estipuli un interès notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas”. D’altra banda, estableix que, segons el Codi de Comerç, l’interès que s’ha de tenir en compte és el TAE i no el nominal i la comparació ha de ser amb el “normal dels diners” segons les estadístiques del Banc d’Espanya i no en base a l’interès legal.
En concret, estableix que s’ha de fer servir l’interès mitjà aplicable en la categoria d’operacions de crèdit mitjançant targetes de crèdit i ‘revolving’ que publica el Banc d’Espanya o a la categoria que més s’hi assembli si no existeix tal informació. En el moment de la demanda aquest interès era una mica superior al 20%.
Amb tot, el TS considera que l’interès fixat en el contracte de crèdit ‘revolving’ és “notablement superior al normal del diner i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas i, per tant, usurari”. La sala afegeix que el tipus mitjà que es pren com a referència, per sobre del 20% anual, “ja és molt elevat” i això fa que hi hagi “menys marge per a incrementar el preu de l’operació de crèdit sense incórrer en usura”.
El tribunal afegeix que s’han de prendre en consideració altres circumstàncies, com el públic al que acostumen a anar dirigides aquestes operacions: persones que per les seves condicions de solvència i garanties disponibles no poden accedir a crèdits en millors condicions.
També apunta que s’han de considerar les peculiaritats del crèdit ‘revolving’, que fa que les quantitats de les quotes no siguin molt elevades en comparació amb el deute pendent i “allarguen molt considerablement el temps durant el que el prestatari continua pagant les quotes amb una elevada proporció corresponent a interès i poca amortització de capital, fins al punt que poden convertir al prestatari en deutor captiu”.
Per últim, la sala raona que no es pot justificar la fixació d’un interès notablement superior al normal pel risc derivar de l’alt nivell d’impagaments per operacions de crèdit concedides àgilment, perquè la concessió “irresponsable” de préstecs al consum a tipus d’interès molt superiors als normals que facilita el sobreendeutament “no pot ser objecte de protecció per l’ordenament jurídic”.
