Actes 8 Març

Confirmen la cura del VIH del ‘pacient de Londres’ i es presenta un tercer cas de remissió del virus a llarg termini Els estudis es publiquen coincidint amb la conferència més important sobre sida, que té lloc a distància pel coronavirus

ACN Barcelona .- Un estudi publicat a la revista ‘The Lancet HIV’ confirma la cura del virus que causa la sida del conegut com el ‘pacient de Londres’: 29 mesos després de sotmetre’s a un trasplantament de cèl·lules mare no s’ha detectat cap replicació del virus en el seu organisme. La publicació, en què ha participat IrsiCaixa – Institut de Recerca de la Sida, surt a la llum coincidint amb la conferència mundial més important sobre la malaltia, la Conference of Retrovirus and Opportunistic Infections (CROI). En el mateix congrés, el consorci IciStem presenta un tercer cas de remissió a llarg termini del VIH després d’un trasplantament de moll d’os, el ‘pacient de Düsseldorf’, que porta 14 mesos sense el virus en absència de medicació antiretroviral.
Els dos casos s’integren dins del consorci internacional IciStem, coordinat per l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, impulsat conjuntament pel Departament de Salut i La Caixa, i el University Medical Center d’Utrecht (Holanda). El congrés havia de tenir lloc a Boston, però finalment se celebra de forma virtual a causa del coronavirus.

Els investigadors diferencien els conceptes de ‘cura’ i ‘remissió a llarg termini’ en funció del temps transcorregut sense rebot viral des de la interrupció de la medicació antiretroviral. “Quan es va publicar inicialment el cas de Londres vam insistir a no parlar de cura perquè, tot i que 18 mesos convidaven molt a l’optimisme perquè no s’havia vist un interval tan llarg des del ‘pacient de Berlín’, volíem ser prudents i no generar falses expectatives”, explica Javier Martínez-Picado, investigador ICREA a IrsiCaixa i coordinador d’IciStem. Ara, amb 29 mesos de remissió, els investigadors van un pas més enllà.

Restes d’ADN viral sense capacitat infecciosa

El ‘pacient de Londres’ és un home que era portador del VIH a qui se li va detectar un Limfoma de Hodgkin pel qual el 2016 es va haver de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare amb una mutació, anomenada CCR5 Delta 32, que impedeix l’entrada del virus a les cèl·lules diana del VIH. Al cap de 16 mesos, els metges van interrompre el tractament antiretroviral i, el març del 2019, la revista ‘Nature’ va publicar l’article en què es demostrava que portava 18 mesos amb el virus indetectable a la sang, la qual cosa el convertia en el segon cas de ‘remissió a llarg termini’.

L’estudi que es publica ara a ‘The Lancet HIV’ destaca que, 29 mesos després de la interrupció del tractament, el virus continua indetectable en sang, líquid cerebro-espinal, semen i teixit intestinal. Les anàlisis han detectat nivells molt baixos de genoma de VIH en teixits limfoides, però es tracta de material genètic defectuós que no té capacitat replicativa i, per tant, tampoc no té capacitat infecciosa. “Tot això ens empeny a concloure que es tracta d’un segon cas de curació perquè en el ‘pacient de Berlín’ també es detectaven restes fòssils d’ADN viral i sense capacitat infecciosa”, explica Martínez-Picado.

El ‘pacient de Londres’ també presenta anticossos contra el VIH, tot i que en un nivell molt baix i que ha experimentat una reducció contínua des de la intervenció. La seva presència podria indicar que les noves cèl·lules del sistema immunitari podrien haver estat exposades al virus, però segons la investigadora d’IrsiCaixa Maria Salgado, que forma part del consorci IciStem, és “habitual que en l’organisme persisteixin evidències d’una infecció passada, els anticossos poden trigar anys a desaparèixer”.

Tercer cas de remissió

El ‘pacient de Düsseldorf’ és un home de 50 anys amb infecció pel VIH que, el febrer del 2013, va rebre un trasplantament de cèl·lules mare per tractar una leucèmia mieloide aguda. Les cèl·lules del donant també tenien la mutació CCR5 Delta32. El novembre del 2018, els metges van interrompre la medicació antiretroviral i, 14 mesos després, continua sense rebot viral. Les anàlisis mostren rastres d’ADN del virus en els nòduls limfàtics i el tracte gastrointestinal, tot i que sense capacitat infecciosa. Segons els investigadors, aquests resultats són “compatibles amb una remissió sostinguda del VIH”. És el tercer cas al món.

Habitualment, quan les persones amb infecció pel VIH interrompen el tractament, el virus rebota al llarg de les primeres quatre setmanes. La manca de rebot en aquests casos és perquè les cèl·lules del donant són resistents al VIH i, a mesura que van reemplaçant les cèl·lules del receptor després del trasplantament, minven les possibilitats d’infecció per al virus, que acaba desapareixent.

Tot i l’èxit, Martínez-Picado subratlla que “encara queden certes barreres per enderrocar abans que l’edició genètica del receptor CCR5 pugui ser utilitzada com a estratègia de cura escalable per a tota la població”.

Finançat per The Foundation for AIDS Research, amfAR (EUA), IciStem ha inclòs des de l’any 2014 a 40 pacients amb VIH que s’havien de sotmetre a un trasplantament de cèl·lules mare. Els investigadors subratllen que el trasplantament és un procediment mèdic de risc elevat i només s’aplica en pacients que pateixin una malaltia que no pugui tractar-se mitjançant altres teràpies. També posen l’accent en què la retirada del tractament antiretroviral només pot fer-se per decisió mèdica.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.