El 8 de març commemoram el Dia Internacional de la Dona amb el caràcter reivindicatiu que comporta. Enguany, en el marc de la celebració dels vint-i-cinc anys de la Conferència de Beijing, que suposà un punt d’inflexió en l’agenda feminista internacional, les Nacions Unides ha escollit un lema que ens implica a totes i tots: «Som de la generació Igualtat: pels drets de les dones».
Durant els darrers anys, dia 8 de març milers de dones han sortit al carrer clamant igualtat en tots els àmbits i la fi de la violència masclista i sexual, com a màxima expressió de les desigualtats entre homes i dones. Enguany, aquest dia ha tornat a ser altre cop un altaveu de reivindicació de la igualtat en lletres majúscules.
Si bé és cert que durant tot aquest temps hem anat fent passes cap a una societat més igualitària i feminista, també ho és que les dones percebem un 23% menys de salari que els homes a escala mundial; que ocupam el 24% dels escons parlamentaris, que 1 de cada 3 dones ha sofert violència física o sexual o que 200 milions de filletes han patit mutilació genital. Aquestes dades objectives alhora que injustes, deixen palès que mereixem, d’una vegada per totes, superar totes aquestes desigualtats; per nosaltres mateixes, per les que no hi són i per totes les que vindran.
Les dones hem conquerit espais i drets sobre els quals no hi ha opció de retrocés, però hem de seguir avançant. És una lluita contínua i constant de generacions i generacions de dones que en el seu moment i en la seva època ja van alçar la seva veu a favor de la igualtat. Amb dones referents de la nostra illa com Margarita Comas, Alicia Sintes, Pilar Benejam, Ruth Moll, entre moltes altres. Gràcies a la seva valentia i a la de tantes altres, avui som més lliures, més fortes i ens sentim més apoderades que mai.
Però hem de culminar el camí que elles ens van marcar i que segueixen essent, avui dia, el nostre referent, recordant aquest camí recorregut quant a drets i igualtat entre homes i dones però, a la vegada, reflexionant i sense oblidar el camí que encara queda per recórrer.
Hem de construir des del treball conjunt, des de la implicació de totes i de tots, des del màxim consens, un camí d’igualtat a una illa com Menorca que es sap petita però que troba la seva major fortalesa en la seva unió Les diferents institucions tenim l’obligació i l’oportunitat històrica, ara amb les competències en matèria d’Igualtat i Dona a la nostra illa, per avançar en els drets i les llibertats de les dones. Per seguir treballant per la igualtat des de la prevenció, l’atenció, la conscienciació i l’educació municipi per municipi, també de la mà d’IBDona i del Pacte d’Estat, amb el paper clau de l’escola com a segon àmbit de socialització després de la família fent créixer encara més el nombre d’agents de coeducació que ens permeti des del món educatiu avançar cap a un canvi de paradigma treballant des d’edats molt petites perquè el model patriarcal i les discriminacions per raó de sexe, identitat i expressió de gènere, quedin enrere. A més a més incrementant els recursos humans, econòmics i materials per fer front a la discriminació i violència masclista i sexual com a màxima expressió de les desigualtats entre homes i dones; per avançar amb accions fermes com la implantació ja real a Menorca de l’atenció social diària tant a llevant com a ponent a la nostra illa.
Hem de garantir la igualtat de tracte i d’oportunitats, la no discriminació i la no violència per raó de gènere. Hem de lluitar, en definitiva, per la igualtat real i efectiva.
Reiteram, per tant, el nostre compromís amb la igualtat des del consens per contribuir i fer possibles de manera determinant als canvis socials, per fer realitat la igualtat entre dones i homes.
