Els sobrecosts derivats de la insularitat són un llast per al sector agrari i ramader de les Illes Balears. Així consta a “L’agricultura i la ramaderia, en un punt d’inflexió. Informe per al reconeixement de la insularitat dins la futura PAC”, un document que ja s’ha lliurat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. És el primer pas per aconseguir que la nova PAC del període 2021-2027 inclogui el factor de la insularitat per a les Balears. L’informe posa de manifest que els sobrecosts de la insularitat suposen 37.999.124 euros anuals per al sector. És a dir, representen el 26,39 % del valor total de l’agricultura i la ramaderia de les Illes Balears. Així, per exemple, el cost dels pinsos composts és un 64,6 % més car a les Balears que a la Península; el cost dels fertilitzants, un 17,46 % més car i el cost del gasoil a les Balears, un 8,8 % superior al de la Península.
La presentació de l’informe ha anat a càrrec de la consellera d’Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha; el cap de gabinet de la conselleria, Fernando Fernández; i el gerent del FOGAIBA, Mateu Morro. També ha participat el president de la Cambra de Comerç de Mallorca, Antoni Mercant.
A la vegada, els preus pateixen una tendència a la baixa a causa de l’opacitat de la cadena alimentària. Així, per exemple, el preu del be és un 17,18 % inferior al de la Península. La insularitat condiciona la rendibilitat de les explotacions i força el preu dels productes a la baixa. Mitjançant la metodologia ECREA (Estudis de costs i de rendes en explotacions agràries i ramaderes), que defineix el Ministeri, s’han calculat els sobrecosts dels principals subsectors productius del sector agrari i ramader de les Balears. Per esmentar-ne alguns exemples, l’ametler de secà costa 138,96 euros/ha més a les Balears que a la Península; el cost de producció de l’oliva per tafona en regadiu és 341 euros/ha més car; o la cria de boví de llet, que comporta un sobrecost per animal de 1.133,23 euros respecte al de la Península. Els sobrecosts derivats de la insularitat, per tant, condicionen en gran manera el futur del sector.
Per això, en el marc de la negociació amb el Ministeri, s’han fet una sèrie de propostes, com són establir un valor dels drets de pagament bàsic per a les Balears coherent amb l’estructura de costs i la renda de les explotacions, configurant-hi una regió insular balear; definir dins les zones amb limitacions geogràfiques específiques una d’específica de “zones insulars”; mantenir pagaments associats que prevegin la insularitat en la seva quantificació; cercar un sistema que compensi els sobrecosts del transport d’entrades bàsiques per a la producció agrària i agroalimentària; cercar una solució per als petits agricultors pluriactius; o una major dotació del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), entre d’altres.
L’agricultura i la ramaderia, en un punt d’inflexió
El PIB agrari de les Illes Balears ha disminuït un 24 % des de l’any 2000, el qual ha passat de l’1,5 % al 0,59 %. La construcció i els serveis suposen el 83 % del PIB autonòmic. L’agricultura i la ramaderia han patit un procés de recessió els darrers deu anys. La producció de cereals ha caigut un 52,1 %; les hortalisses, un 16,3 %; els cítrics, un 10 %, i un 55 %, la producció de l’ametla, en part per l’impacte de la Xylella, unida a la crisi del sector. Hi ha sectors que han augmentat la producció, com la garrova, l’oliva i el raïm de vinificació, però no compensen la reculada dels anteriors, la qual cosa ha determinat que la producció agrària total hagi caigut un 22 %. També retrocedeixen el sector ramader. Per exemple, el cens reproductor porcí ha davallat un 40 % des de 2006, mentre que l’oví ho ha fet un 33 %.
També preocupa el relleu generacional. A les Balears, el percentatge de responsables d’explotacions agràries que són menors de quaranta anys és el 6,8 %, mentre que a Espanya és el 8,6 %. Cal afegir, a més, que, en deu anys, la superfície agrària útil (SAU) de les Illes ha descendit un 21 %, mentre que la mitjana d’Espanya ha estat d’un 7 %. A la vegada, el preu de la terra agrícola ha augmentat a les Balears un 55,09 %, mentre que a Espanya l’augment ha estat d’un 35,16 %. La SAU en regadiu ha crescut un 3 % en la darrera dècada a la Península, mentre que a les Balears ha davallat un 19 %.
Finalment, a les Balears hi ha 9.771 explotacions agràries, una xifra que representa l’1,05 % del total espanyol. La renda agrària només arriba al 54 % del valor peninsular. És a dir, un agricultor balear percep per la seva feina la meitat de la renda que un de la Península.
Una PAC poc adaptada a la insularitat
La PAC a les Balears no ha reflectit en la regionalització de les ajudes les dificultats que comportava la insularitat. Així, els imports percebuts per pagament bàsic per agricultor són un 40 % inferiors a la mitjana espanyola. Els imports percebuts per hectàrea són un 20 % inferiors a aquesta mitjana, mentre que el valor mitjà d’un dret a les Illes és de 117,58 euros, davant dels 144,32 euros de mitjana a Espanya.
La petita dimensió de les explotacions és una característica general del sector agrari espanyol, en què el 66 % dels perceptors d’ajudes de la PAC percep menys de 4.000 euros. A les Illes, aquesta situació es troba agreujada i el 78 % dels perceptors no arriben als 4.000 euros per ajudes de la PAC.
