Salpols, la reinterpretació de Viu de Cris Juanico Per Itziar Lecea

Cris Juanico reinterpreta el seu darrer disc, Viu, amb un nou format: Salpols. La unió entre la mar i la terra, les arrels illenques, la mística del darrer viatge amb la mar com a frontera, és el tema que uneix el repertori de Salpols, en el qual s’inclouen temes d’altres treballs de Juanico. Amb un format íntim i proper, durant tota la primavera el músic ciutadellenc girarà per Catalunya i Balears. I amb un repte a marcar encara a l’agenda: presentar el format a casa seva.

D’on surt Salpols?

Des del mes d’octubre he estat preparant aquest espectacle, que es diu Salpols, en format de trio amb contrabaix, violí i jo mateix, revisant alguns temes de Viu. Així com temes d’altres discs. Per aquest format empram el Loop Station, que ens permet tenir un so diferent. Que tot i ser una màquina aconsegueix un so molt orgànic. Cercam una simbiosi del que fèiem amb sons processats. Jugam molt amb els ambients, amb contraposició del contrabaix i el violí.

Salpols, però, surt del darrer disc que he tret, Viu. Va sortir el mes d’abril de l’any passat i el vaig presentar a Barnasants i també a Ciutadella, a Can Saura. Durant tot l’estiu hem rodat presentant el disc amb tota la banda. M’acompanyen en Pere Moll a la bateria, en Lluís Gener al baix, en Quim Ribó a la guitarra i na Blanca Coll al violí. A Catalunya, a més, hi tenc a en Joan Solà Morales al contrabaix, quan fem el format de trio.

Salpols també es convertirà en disc?

Per ara no. No vol dir que en un futur no m’ho plantegi, però per ara només serà en format de directe. La idea de fons és com fer que una proposta com Viu pugui tenir continuïtat de manera revisada i amb un format que es pugui moure fàcilment. Tocar a fora sempre és problemàtic, no només per moure la banda, sinó també pels instruments. També complica molt la fitxa tècnica de l’espectacle, el que repercuteix en les contractacions. Si el format és més senzill, també és més fàcil girar. Però a part de les facilitats el que volia era treure un so original i vestit.

Com sorgeix el concepte de Salpols?

Salpols fa referència a dos elements: la sal i la pols, que ja queda prou clar. Però el que hi ha de fons és una selecció de temes amb una proposta imaginària tenint en compte que faig música estant a una illa. Una illa que té un límit, que és allà on s’ajunten la mar i la terra. Des d’aquest punt de partida, faig un trajecte, un camí, com podria ser el Camí de Cavalls. I durant aquest camí, a vegades surten cançons que miren cap a la mar i d’altres que miren cap a terra. N’hi ha fins i tot que estan en el límit entre ambdós mons.

El que vull és convidar a la gent a plantejar-se mirar aquest camí imaginari des d’una perspectiva diferent. Com una etapa del Camí de Cavalls, que no té res a veure fer-la en un sentit o en un altre. Per açò hi ha cançons que tenen un aire més de la mar, envoltades de la mística de la barca que s’endinsa dins l’eternitat, com a metàfora de la mort. També plantejam amb el repertori on es troba el límit, quina és la frontera: la mar o la terra?

I després hi ha cançons que xerren de terra cap a endins. De camins i d’històries. Les experiències més personals solen ser les històries que acaben essent cançons que miren cap a terra, cap a dins.

Dius que hi ha temes de Viu, però també d’altres. Què hi cap a dins de Salpols?

Re versionam les cançons de Viu. Però també sonam algun tema dels Ja t’ho diré o d’altres discs que he fet en solitari, com el Dues Pedres o Pedres que rallen. També hi ha temes com Na Cecília, que consider una cançó molt de terra. En general, són temes de reflexió. En el fons, són tot pinzellades del que veig.

Per on girarà Salpols?

El vam estrenar a Manresa, dia 16 de gener, dins del Cicle El Club de la Cançó. Aquest divendres seré a València i l’endemà a Barcelona. Dia 15 serem a l’espai gastronòmic Tarambana de Cardedeu. A final de mes faré tres concerts a Mallorca, però en solitari. Durant l’abril tornarem a Catalunya. I el mes de maig també tenim tancats concerts a Eivissa, Formentera i Mallorca de nou. Encara estem tancant agenda.

I a Menorca?

Aquí hauríem de fer alguna cosa. A casa a vegades és difícil fer segons quines coses. Però evidentment que m’agradaria. El que falta és trobar l’espai i poder-ho fer encaixar dins la programació, encara que no sé si podrà ser abans d’estiu.

Què cerques amb un format de trio per Salpols?

El que cerc és un caire íntim. Pens que tenc un públic que ha crescut, igual que jo. Farà 29 anys que vam partir amb els Ja t’ho diré. Tenc un públic de 35 a 55, i molts són pares i alguns avis. I que segons a quins concerts ja no els fa tantes ganes anar. Per tant, ens hem d’adaptar als temps i també a les edats, al que som ara, no el que érem fa 30 anys. Cerc vies diferents per poder arribar a la gent.

Tens algun disc en projecció després de Salpols?

Vaig fent coses, i de tant en tant m’agrada poder-ho mostrar. De totes maneres, avui en dia ha canviat molt. Presentar un disc nou sempre és una satisfacció i un exercici que recoman a qualsevol artista. Al principi sí que ho has de fer, perquè t’has de donar a conèixer. En el moment en què estic ara, evidentment és un repte i m’agrada molt, però no és del tot necessari treure disc nou amb la freqüència de quan comences.

A més, els canals pels quals s’arriba a la gent avui en dia també són diferents: imatge, streaming, o youtube. Són canals que quan vaig començar no hi eren. Afortunadament, l’eina de directe, segueix funcionant igual. Per açò ja vorem en un futur si hi ha disc nou.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *