Dilluns vam rebre la trista nova del traspàs de Ramon Vera Peralta a l’edat de 67 anys, després de patir una greu malaltia que li va fer deixar la direcció de Calós a inici del present curs.
Ramon Vera va fer tres etapes a Ciutadella, una com a novici salesià des de 1973 a 1975, una segona com a professor entre 1981-1984 –potser la que més petjada va deixar, i la darrera entre 2016 i 2019, com a director de Calós.
Els que vam tenir la sort de conèixer-lo vam viure el trànsit cap a la modernitat a les Eucaristies, en la manera de pregar, i de com estimar a Maria Auxiliadora.
Ramon era també un enamorat de la fotografia i de Menorca, va ser un dels pioners en fer excursions pel Camí de Cavalls, encara que per etapes amb els que havia tingut d’alumnes, com Damià Gomis, Rafel Triay o els que formaven part de Gent Jove, del que en va ser un gran impulsor. Record a Ramon amb la seva barba “revolucionaria” de llavonces i els cabells negres i arrissats, amb la seva motxilla, la seva càmera reflex recorreguent Menorca, monstrant-nos a estimar la nostra illa, la seva natura i conèixer aquells indrets, que llavonces, als anys 80 no eren tant coneguts com ara. Allà vaig descobrir, també, la passió per la fotografia.
Vivències de Campoboscos, de Pàsqües al Club Juvenil o al Barranc, de cançons de Llach o dels Simon i Garfunkel adaptades per a les Eucaristies. Era una nova manera d’apropar els joves a la religió, i en Ramon des de la seva honestetat ens sabia engrescar.
Em va quedar pendent una xerrada profunda amb ell, la deixeble que es retroba amb el mestre en la seva darrera etapa a Ciutadella, i que mai, malauradament, es va fer. Potser allà dalt, on tots ens acabam retrobant, la farem.
Al Cel Siguis, Ramon, al costat de Don Bosco i Maria Auxiliadora, amic, mestre i gran persona.
