ACN Barcelona .- “Gairebé tothom té una targeta ‘revolving’ però molt poca gent ho sap”. És l’avís als clients de la banca que fa Patricia Suárez, presidenta de l’Associació d’Usuaris Financers (ASUFIN), una de les organitzacions més actives a l’hora de defensar els interessos dels afectats per aquesta línia de crèdit que el Suprem ha qualificat d'”usurer” quan supera el 20% TAE. Segons càlculs del Banc d’Espanya, la rendibilitat d’aquest producte financer a l’Estat arriba als 13.620 MEUR. ASUFIN calcula que hi ha entre dos i tres milions de persones afectades per les ‘revolving’, xifres que comparteix el Col·lectiu Ronda. Pels experts, la de les ‘revolving’ pot ser la batalla judicial més multitudinària relacionada amb la banca a Espanya.
Les ‘revolving’ s’han convertit en protagonistes arran d’una sentència dictada pel Tribunal Suprem, que va qualificar d'”usurera” una línia de crèdit oferta per WiZink amb un interès del 27%. Segons l’òrgan judicial, tota línia de crèdit amb una Taxa Anual Equivalent (TAE) superior al 20% és “abusiva” i es pot declarar nul·la.
Interessos pels núvols
A les pàgines web de les mateixes entitats bancàries s’anuncien targetes sense amagar els elevats tipus d’interès. Un dels exemples és el BBVA, on apareixen exemples de tipus de pagaments amb TAEs que s’eleven des del 18% fins al 42% per línies de crèdit de 1.500 euros a retornar en tres mesos amb la targeta BBVA Después.
CaixaBank també ho fa explícit al seu portal a través de la targeta Visa&Go, que presenta un tipus d’interès nominal anual del 22,44% i un TAE del 24,9%, mentre que el contracte per la Visa Classic del Banc Sabadell disponible online apareix amb un TAE del 33,92%.
Cooperatives com el Col·lectiu Ronda ja estan treballant per fer-se càrrec de tots aquells casos on hi ha hagut una clara “manca de transparència” i on els interessos es poden considerar “usurers”. Des de l’associació recomanen als possibles afectats que recuperin els contractes signats i que mirin bé els abstractes per saber si es troben davant d’un cas de manca de transparència i usura. “Europa recorda que, si els interessos superen el preu del diner de forma desproporcionada, ens trobem davant un cas d’usura”, explica Òscar Serrano, advocat de la cooperativa. “Quan el client no està informat dels costos, es pot arribar a decretar la nul·litat en aquest tipus de crèdit”, afegeix.
Un dels casos més flagrants és el d’una persona que va demanar un crèdit de 2.677 euros amb una TAE superior al 20%. Amb les condicions que li va imposar el banc, aquest client va calcular que acabaria retornant el préstec l’1 de juny de 2026 després d’abonar 1.543 euros en concepte d’interessos. Des del Col·lectiu Ronda també assenyalen un altre cas, actualment pendent de judici, en què una clienta havia de pagar 90.000 euros per una línia de crèdit de 12.000 euros.
Des de la cooperativa, avisen que els acords extrajudicials amb els bancs –com els plantejats per Caixabank- es poden arribar a fer nuls si es fan des d’una “posició d’abús de força” i amb manca de transparència.
Què són les revolving?
En essència, aquestes targetes funcionen com un préstec, però amb una particularitat. “A diferència d’una hipoteca, no es fixa el termini en què es retornaran tots els diners, sinó que es fixa la quantitat a pagar cada mes”, expliquen des d’ASUFIN. Aquesta quantitat acostumava a ser molt baixa –les entitats ho venien com una fórmula que no suposava grans greuges per a l’economia familiar-, però tot plegat generava una bola de neu que es podia fer enorme. “Al final acabes amortitzant molt poc capital i pagant molts interessos”, comenta Patricia Súarez.
Un dels altres grans problemes al voltant d’aquestes targetes està relacionat amb la seva comercialització. “Amb les ‘revolving’, tu no anaves al banc a demanar diners; els diners venien cap a tu”, comenta la presidenta d’ASUFIN. “Aquestes targetes s’han venut en establiments com gasolineres, centres comercials o supermercats: el personal que les promocionava tenia un perfil més aviat comercial, molt més agressiu”, afegeix. A banda, els experts també assenyalen la poca rigorositat amb què s’avaluava la solvència financera dels clients.
El Santander, l’entitat més exposada
L’impacte econòmic dels litigis s’acosta als 14.000 MEUR, segons el Banc d’Espanya, tot i que l’afectació entre les diferents entitats és heterogènia. El Banco Santander és el que en surt més perjudicat, segons un informe elaborat per Asufin. En concret, l’entitat càntabre acumula el 42% dels litigis després d’assumir les carteres heretades del Banc Popular (que comercialitzava productes de WiZink i Citibank). A continuació es troba CaixaBank, amb una quota del 21%, mentre que el supermercat Carrefour i l’entitat Cetelem arriben al 7%. Amb el 4% apareixen Bankinter i Avant, mentre que la resta de litigis recauen sobre Cofidis, Bankia, BBVA i diversos fons de reestructuració de deute.
Des del Santander, però, comenten que les ‘revolving’ són un producte “poc representatiu” i es remeten al comunicat que l’Associació Espanyola de Banca (AEB) va emetre el passat 4 de març. “La sentència sobre una targeta ‘revolving’ no qüestiona la validesa d’aquest producte financer. […] El Suprem entén que aquest tipus de targetes són un producte comercial diferent del finançament tradicional al consum i estan subjectes a una major incertesa a causa de les dificultats per recobrar la inversió en cas d’impagament”, expressa el document.
En la mateixa línia s’expressa CaixaBank, que assegura que té “pocs casos” relacionats amb aquest producte. A banda, l’entitat de l’estrella assegura que aplica interessos “molt per sota del que el Suprem considera usura” i evita valorar les sentències judicials. Des del BBVA també remarquen que els seus interessos són inferiors al 20% i asseguren que només ofereixen targetes ‘revolving’ “si el client ho demana”.
