Els darrers mesos la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres (WNICBR) ha incorporat cinc nous territoris reserva de biosfera. Es tracta de Great Sandy (Austràlia), Cascade Head (Estats Units), Cu Lao Cham-Hoi An (Vietnam), Georgian Bay (Canadà) i Seaflower (Colòmbia). Amb aquestes noves adhesions, la xarxa segueix creixent i ja la integren un total de 79 reserves de biosfera d’arreu del món.
Les reserves de biosfera illes o zones costaneres són àrees sensibles a causa de l’alt nivell de biodiversitat, la gran quantitat d’endemismes i ecosistemes fràgils que alberguen. Són altament vulnerables al canvi climàtic i alhora tenen un gran potencial d’estudi d’aquests canvis i poden servir com a precursores de polítiques de desenvolupament sostenible. La Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres de la qual Menorca i l’illa de Jeju (Corea) són les secretaries tècniques, es va crear el 2009 amb l’objectiu de servir com a fòrum de cooperació i transferència de coneixement entre territoris distants que afronten reptes comuns.
Noves adhesions
Tot i que les reserves de biosfera que integren la xarxa comparteixen reptes de futur i problemes específics que es poden afrontar conjuntament, es tracta de zones i territoris amb valors naturals, culturals, socioeconòmics i polítics molt diversos. En els darrers mesos, s’han incorporat a la WNICBR cinc territoris de diferents països:
Great Sandy (Austràlia) 1.242.216 ha
Es tracta d’una reserva de biosfera situada al sud-est de Queensland. La UNESCO va declarar-la reserva de biosfera el 2009 i és coneguda pel “Great Sandy Strait”, un gran estuari que figura al llistat internacional Ramsar de zones humides, i l’illa de Fraser, Patrimoni de la Humanitat. La reserva incorpora l’illa de sorra i la massa de sorra costanera més grans del món.
Cascade Head (Estats Units) 41.323 ha
Situada a la costa del Pacífic d’Oregon, és reserva de biosfera des del 1976. Alberga ecosistemes diferents com el riu Salmó i el seu estuari, un litoral arenós, boscos densos i una reserva marina que s’estén cap a l’est de les aigües del Pacífic.
Cu Lao Cham-Hoi An (Vietnam) 33.146 ha
L’arxipèleg de Cu Lao Cham i la ciutat de Hoi An, declarada Patrimoni Cultural Mundial, són reserva de biosfera des del 2009. L’arxipèlag és famós per les seves espècies marines i les illes estan formades per zones muntanyoses i ecosistemes de selva tropical.
Georgian Bay (Canadà) 347.269 ha
La reserva de biosfera de la Baia de Georgia comprèn l’arxipèlag insular més gran dels Grans Llacs d’Amèrica del Nort. Té una topografia complexa amb nombroses illes, cales, fiords i rius. Hi abunden els boscos, aiguamolls i hàbitats rocosos que alberguen i protegeixen un alt nivell de biodiversitat que inclou més de 100 espècies d’animals i plantes que es consideren amenaçades a Canadà o a Ontario.
Seaflower (Colòmbia) 18.000.000 ha
La reserva està situada al Carib Occidental i comprèn l’arxipèlag de San Andrés, Providencia i Santa Catalina. Alberga ecosistemes representatius de les regions tropicals insulars, com extensos esculls coral·lins, praderies marines, manglars, platges, mar obert i boscos secs tropicals, amb una presència elevada d’endemismes.
Un total de 79 reserves de biosfera conformen la WNICBR
Amb les noves adhesions la Xarxa segueix creixent i treballant per tal que les reserves de biosfera illes i zones costaneres avancin en el seu objectiu comú d’estudiar, implementar i difondre estratègies insulars i costaneres per preservar la biodiversitat i el patrimoni, promoure el desenvolupament sostenible i adaptar-se i mitigar els efectes del canvi climàtic. El funcionament de la Xarxa es va definir en el I Congrés de la Xarxa Mundial de Reserves de Biosfera Illes i Zones Costaneres, celebrat a l’illa de Menorca el febrer de 2012, on també es van definir les dues secretaries tècniques de la Xarxa que treballen conjuntament: l’oficina a Jeju (República de Corea), que se centra en les qüestions del canvi climàtic i l’altra a Menorca, dedicada al desenvolupament sostenible.
Des d’aleshores s’han celebrat congressos de forma anual, el IX Congrés de la Xarxa va tenir lloc el passat mes de setembre del 2019 a la Reserva de Gouritz Cluster a Sud-àfrica. Va reunir a més de 20 representants de reserves de biosfera illes o zones costaneres. Menorca hi va assistir representada per David Carreras, director de l’Observatori Socioambiental de Menorca (OBSAM), que va exposar l’estudi sobre l’evolució de la línia de costa de les platges de Menorca en el context de sobrefreqüentació i canvi climàtic.
Durant aquest congrés també es va treballar en el Pla de treball de la WNICBR (2018-2022) que es va crear durant el VIII Congrés de la Xarxa el maig del 2018 a Menorca del qual s’ha publicat el llibre d’actes recentment i que recull tot el treball realitzat durant la trobada, a més d’exemples d’experiències de reserves de biosfera d’arreu del món amb l’objectiu de servir com a guia a tots els territoris de la xarxa i inspirar a altres reserves a unir-s’hi.
