Belen Cervantes, dansaterapèuta: “El cos com el gran portal a través del qual podem tornar a connectar-nos amb la veu del nostre cor i la nostra gran saviesa interna” Per Mariona Guirija

L’experiència i visió de la dansa terapeuta Belén Cervantes, que treballa i viu a Menorca hem pensat que pot inspirar-vos aquests dies de Setmana Santa, que encara que no podem sortir de casa, sí que podem moure’ns dins d’ella, sentir, i alliberar moltes de les emocions que aquests dies ens recorren per les venes, la ment i els nostres diferents cossos. Us la presento.

Ella és una dona molt especial, es va formar en el mètode Maria Fux, té un Postgrau en Dansa Moviment Teràpia de la Universitat Nacional de les Arts, ambdues a la ciutat de Buenos Aires, Argentina. És també llicenciada en Art dramàtic Musical per la E.S.A.D de Murcia i un Màster en Arts Escèniques per la Universitat Rey Juan Carlos de Madrid. Formada en dansa contemporània entre Espanya i França. Fou clarinetista a la seva infància i adolescència.

Treballa des del 2006 com a docent amb nens, adolescents, adults i adults majors, generant espais en què les persones podem connectar amb la nostra Essència, sensibilitat, expressivitat, creativitat i amor.

Belén, ens expliques que és la dansa teràpia?

La dansa teràpia és un espai de trobada amb un mateix@, un espai d’autoconeixement, a través de la música i el moviment. Un espai de cura i respecte, on les persones poden connectar amb el seu cos sensible, moure’s tal com senten, expressar les seves emocions, activar la seva creativitat, mobilitzar l’energia vital, aprendre a escoltar el cos i els seus missatges. Una oportunitat per prendre consciència de si mateix, apropar-se a la seva pròpia Essència, aquella part menys construïda per les creences o consciència col·lectiva.

A què et refereixes amb això “aquesta part menys construïda”?

Des de la meva forma de sentir, veure i entendre la vida, quan un ésser humà neix, ve a la terra amb totes les capacitats en potència, però a mesura que l’infant va creixent i segons sigui l’educació que rep tant de la família, com del centre educatiu, com en la cultura que viu l’anirà conformant com a persona a una forma de pensar, de sentir, actuar, allunyant-se d’aquesta puresa inicial. La majoria hem rebut una educació lògica basada en un model cartesià que separa el cos i la ment. Ens han educat a no sentir, i això sovint, arriba a ser un problema per l’ésser humà, ja que si ens limitem a viure només des de la ment, ens anem allunyant de la nostra Essència, i això porta a “no recordar”, o a no sé conscients de la missió en aquesta vida.

Moure el cos idò ens ajuda a conèixer-nos més?

Jo, crec en el cos com el gran portal a través del qual podem tornar a connectar-nos amb la veu del nostre cor i la nostra gran saviesa interna: la nostra percepció, intuïció i el nostre sentir.

Aprendre a reconèixer què sentim ens dóna la possibilitat d’apropar-nos de nou a la nostra Essència, a la nostra naturalesa, aquella part que ens fa singulars i únics, viure’ns més des de què som de veritat, des de dins. El tema és que quan fem alguna cosa en la vida la fem perquè realment ho sentim, perquè em ressona en el cos, perquè el meu Ser ho aprova. D’aquesta manera la meva acció pot estar en coherència amb mi, i no pas moguda per al meu inconscient, o totes aquelles creences que habiten en mi, que parlen i decideixen per mi de manera automàtica. Crec que vivim en un món molt cap a fora, inundat per als estímuls externs, i ens han fet creure que la felicitat rau en el “tenir”, el fet d’acumular cases, cotxes, coses materials, i ens ha fet allunyar del nostre món interior, que és on resideix la nostra veritat, el nostre poder… La més gran riquesa la tenim dins.

L’impacte de les teves sessions sembla que va més enllà d’elles mateixes…?

Certament, amb la dansa teràpia fem un treball que s’extrapola a la vida, i va més enllà de les sessions. Un comença a escoltar-se d’una manera diferent, a percebre’s més enllà de la seva ment.

Tenim dues formes d’actuar, dos camins davant la vida: o bé ho fem des de la ment o des del cos, parant a sentir el nostre cos i preguntar-nos: ¿sento un sí o un no en el cos? Permetre’m sentir la resposta del cos, les sensacions que surten. Percebre si una part del cos es tanca, o s’obre, es dilata o es contrau…. Des d’on volem actuar en la vida? Des de quin lloc fem els passos? Des d’un espai coherent amb el nostre sentir? O des de la por, la necessitat d’agradar a l’altre, buscant l’acceptació dels altres, la demostració que som bons fillets, etc…?

La idea és poder aprendre en cada moviment, o en la vida, que sigui realment sentit, que sigui confirmat per al nostre cos. La vida és una dansa que hem d’aprendre a fluir-hi. Aprendre a escoltar la música de la vida en el cos per poder sentir els seus moviments i dansar amb ella, fluint amb les diferents melodies que ens regala cada dia.

Ens invites a desaprendre els automatismes i permetre’ns una nova manera de viure…?

 La dansa teràpia és un procés, no es fa en un dia, es fa a poc a poc amb el temps. És com aprendre un nou idioma. El cos va despertant a tot això que estem comentant… Les persones a mesura que es mouen, es van percebent d’una altra manera, comencen a tenir més consciència i escolta de les seves sensacions corporals, del seu món intern i observen: Què sento fer? Què necessito ara?

 Però Belen, de què serveix sentir-me, escoltar el meu Ser si després no sé expressar, extrapolar-ho a la meva vida?

El meu treball és generar espais on les persones podem anar despertant la seva capacitat expressiva, a comunicar-se des de les paraules del cos, des del llenguatge corporal i això ens ajuda a desenvolupar les capacitats expressives. És molt important que puguem manifestar-nos, compartir-nos al món expressant la nostra veritat, el nostre sentit, des de la singularitat i Essència única.

 Com ho portes a la pràctica?

 La dansa teràpia que jo ofereixo és des de l’art, i no pas des de la psicoteràpia. Invito a participar des d’eines creatives, proposant diferents tipus de registres per aprendre a despertar la creativitat, la sensibilitat, l’auto-escolta, autoestima, cura pròpia, el respecte cap a un mateix, etc…Ens han fet creure que l’amor propi és egoisme, i així va el món! Tot aquell canvi que volem veure a fora ha de començar dins nostre. Hem de tornar a nosaltres, a estimar-nos, a cuidar-nos, a respectar-nos, i després podrem ser capaços d’estimar, cuidar i respectar a l’altre. No podem donar res que no tinguem actiu dins nostre.

I amb els adults, com treballes?

 Són trobades d’una hora setmanal, destinats a homes i dones adultes de qualsevol edat. Cada setmana es balla un tema diferent i ho fem amb diferents estils musicals. Cada sessió ofereix a la persona la possibilitat d’experimentar una meditació en moviment, rebent la música en el cos i movent-se segons què li fa sentir. Obrim un espai per deixar anar el cos i alliberar, expressar, recarregar, gaudir, descobrir, crear i posar en moviment tot allò que hi ha dins seu. Connectar amb el plaer, amb el no judici. Cada dia donem la benvinguda allò que emana des de dins, perquè cada dia ens sentim diferents. No hi ha una forma de fer-ho bé o malament, sinó d’abraçar el què avui i ara sento. Sense jutjar-se i sense comparar-me amb ningú.

Hem de tenir experiència prèvia per poder fer-la?

L’espai de dansa teràpia està obert a tota persona, amb qualsevol condició física, i no, no és necessari haver ballat prèviament, ni cap altre art escènica. 

Com ho fas aquests dies de confinament?

Segueixo compartint sessions, però a través de videoconferència amb els diferents grups. Setmanalment imparteixo sessions a diferents espais de l’illa, un aquí a Ciutadella, un a Maó i dos espais a Ferreries. Ara ho estic fent amb la plataforma de YouTube, de forma privada, però roman oberta a què entrin noves persones, de fet aquesta setmana han iniciat 3 persones noves.

Si voleu més informació de mi, de la meva experiència i dels meus projectes amb diferents grups ho podem fer entrant el meu blog: www.belencervantes-danzaterapia.blogspot.com

Us vull regalar que tingueu una experiència des de casa, perquè ho compartim amb tots els lectors del setmanari El Iris. L’enllaç és: https://youtu.be/WVa28c0RpSU

La Belén ens ha impregnat una ràfega molt extensa que volem seguir compartint-vos la setmana vinent. Us explicarà els projectes concrets que està desenvolupant i compartint a l’illa. De ben segur que us mourà cosa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *