Pandèmia, feina i fills: la manca d’ajuts específics estén la precarietat laboral i familiar Famílies amb excedències, reduccions de jornada o afectades per ERTO pateixen per la reducció d'ingressos

ACN Barcelona .- “He intentat treballar i cuidar els fills però des del primer dia vaig veure que no els podia deixar sols”. La Teresa és una treballadora que s’ha acollit a la suspensió de sou i feina mentre duri l’estat d’alarma, una excedència amb condicions més favorables. Malgrat els anuncis del govern espanyol d’una prestació per a la conciliació, en l’actual situació sense precedents cuidar els fills o persones dependents i treballar alhora està resultant molt complicat i no hi ha cap ajut específic. A més, moltes famílies pateixen una reducció dràstica dels ingressos i molts afectats per ERTO ni tan sols han cobrat, una dificultat afegida que complica el dilema de què fer un cop s’aixequi l’estat d’alarma i les escoles segueixin tancades.
“Quina serà la solució? Teletreballar? M’estic plantejant si he de deixar la feina o no, perquè el meu fill té 7 anys i no el puc deixar sol”, explica una altra mare treballadora, la Sandra. Però en molts casos, ni tan sols és possible tirar d’estalvis per anar trampejant els propers mesos, i els ajuts de l’Estat no semblen arribar.

La trampa del teletreball

Les famílies que poden fer feina des de casa es troben amb la “pressió” d’organitzar-se la feina i fer ús d’eines i mecanismes digitals que no coneixen i alhora haver de fer de “pares, d’educadors, de monitors d’esplais”, segons explica Eusebi Colàs-Neila, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social a la Universitat Pompeu Fabra, que té dues filles.

Per molts pares, diu, les jornades de treball es “difuminen” i es troben moltes vegades treballant a primera hora del matí o a la nit. Alguns es reserven el matí o la tarda per fer feina durant el dia perquè sempre hi hagi algú pendent dels menors. “Has d’aprendre a organitzar-te de manera diària, està pendent de l’estat anímic de la família i fer un continu exercici d’adaptació a una multitud de circumstàncies que al final el que fan és precaritzar no només les condicions de treball sinó de vida”, assegura l’expert laboralista.

Empreses essencials

En el cas de les empreses essencials que no poden presentar un expedient temporal perquè seria refusat per l’autoritat laboral, els pares es poden veure obligats a reduir la jornada –es pot fins al 100%– o a demanar una suspensió de sou i feina mantenint el vincle laboral.

És el cas de la Teresa, una treballadora a jornada completa d’una empresa de vins i caves que ha renunciat a sou i feina mentre duri l’estat d’alarma per cuidar els fills de 10 i 12 anys. “He intentat treballar i cuidar els fills però des del primer dia vaig veure que no els podia deixar sols”, assegura. Per ella, deixar de treballar i renunciar al sou era “l’única opció”. “Els diners estalviats per comprar un cotxe els faré servir per pagar la hipoteca mentre no treballi”, explica.

Ús no estès de la reducció de jornada

Aquest cas, però, és bastant puntual. Els sindicats creuen que les reduccions de jornada fins al 100% i la suspensió de sou i feina no s’estan utilitzant de manera generalitzada perquè no van acompanyades d’un pressupost i per tant, obliguen els treballadors a perdre els seus ingressos.

“La mesura no és útil perquè implica la pèrdua total del salari i això pot servir a algunes persones durant poc temps però no a la majoria”, assegura Jorge Moraleda, responsable de Negociació Col·lectiva de CCOO.

Per aquest motiu, les organitzacions sindicals insisteixen en la necessitat d’habilitar algun tipus de permís per les persones amb necessitat de conciliar, que es pugui assimilar, per exemple, a les baixes que poden demanar els infectats de la covid-19.

En aquest sentit, apunten que hi ha comunitats autònomes com Castella i Lleó que han optat per donar algun subsidi pels pares que treballen i insten el Govern a prendre accions semblants. “La situació en la qual ens trobem, amb la impossibilitat de deixar els nens amb els avis o persones grans pel risc de contagi, és l’escenari perfecte perquè la gent no pugui conciliar la feina i les cures”, assegura Moraleda.

Els treballadors afectats per un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) de suspensió de contracte poden estar pels fills però veuen com els seus ingressos es redueixen, ja que cobren el 70% de la base reguladora. De fet, molts encara ni tan sols han cobrat. Segons càlculs dels sindicats, només 300.000 persones del milió que ho necessitava va cobrar l’atur el 10 d’abril.

El permís de conciliació que no arriba

A inicis de la pandèmia es va parlar d’un permís retribuït per a conciliar que no s’ha acabat concretant en cap prestació. En la cinquena setmana d’estat d’alarma, el debat s’ha traslladat cap al de la renda mínima vital, que el professor de la UPF creu que s’hauria de complementar amb alguna ajuda dirigida directament a afavorir la cura de familiars per tal d’ajudar, per exemple, les unitats monoparentals que tenen una feina presencial i essencial.

Segons explica Colàs-Neila, amb la situació actual les persones en aquesta situació no poden reduir la jornada perquè necessiten els ingressos i s’ha d’evitar que recorrin a altres familiars per cuidar dels menors pel perill que suposa per la salut.

No més pesos sobre les empreses

La ‘no arribada’ d’aquest permís ha provocat “confusió” entre les empreses, segons explica Itziar Ruedas, responsable d’Igualtat de Pimec. La patronal recorda, que els mecanismes que tenen les empreses per afavorir la conciliació continuen sent la flexibilitat, el teletreball, les reduccions de jornada o els ERTO.

En aquest sentit, creu que “no s’han d’articular més despeses a càrrec de l’empresa” per afavorir la cura de familiars i assegura que les companyies estan tenint en compte que les circumstàncies són “excepcionals” i modificant jornades i equilibrant els equips de treball.

Desigualtat de gènere

En un moment en què les responsabilitats familiars són més grans, els experts es pregunten quin impacte tindrà l’emergència sanitària en la desigualtat de gènere tenint en compte que les dones estan sobrerepresentades en els sectors essencials, menys afectats per ERTO i que continuen treballant. Segons un estudi publicat per la Cambra de Comerç de Barcelona el 65% de les persones que treballen a primera línia contra el coronavirus són dones, sobretot entre el col·lectiu hospitalari, sanitari i farmacèutic (70%), en les residències de gent gran (84%) o en el sector de la neteja (86%).

Ruedas apunta que durant aquesta crisi pot passar que les dones hagin d’assumir més les tasques de cures de familiars i de reducció de jornada perquè ja ho feien abans però assenyala que caldrà veure com avança la coresponsabilitat durant la pandèmia.

En aquest sentit, Colàs-Neila creu que l’aprofundiment de la desigualtat dependrà del “grau d’implicació de cada unitat familiar” però recorda que la bretxa salarial de gènere, del 23%, pot influir en les decisions d’economia domèstica a l’hora de prioritzar com es distribueix la cura dels fills i la necessitat de treballar.

Un cop aixecat l’estat d’alarma, què?

Els pares també es troben amb el dilema de què faran un cop s’aixequi l’estat d’alarma i les escoles continuïn tancades. “Quina serà la solució? Teletreballar? Al final m’estic plantejant si he de deixar la feina o no perquè el meu fill té 7 anys i no el puc deixar sol”, explicar la Sandra, una administrativa d’una empresa que ha presentat un ERTO tot just passada la Setmana Santa. Abans, li havien reduït la jornada i s’havia agafat dies de vacances per poder estar pel nen.

De la mateixa manera, el Pere i de la Cristina, que tenen tres fills a casa, asseguren que la tornada al 100% de la feina serà “molt complicada”. Dos dels seus fills es troben al final d’una etapa educativa, a sisè de primària i a batxillerat, amb el “neguit” que això comporta, expliquen. “No s’està pensant en els aspectes més humans d’aquesta crisi”, lamenta la Cristina, que és una treballadora del sector turístic afectada per un ERTO i que no sap quan podrà tornar a treballar.

El professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social Eusebi Colàs-Neila considera amb el retorn total a la feina caldrà “continuar perfeccionant les mesures legislatives extraordinàries” i adaptar-se a una nova “normalitat” que serà “molt diferent de la manera de viure de fa dos mesos”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *