Gutemberg i la impremta

Fins a la invenció de la impremta del gran Gutenberg, els llibres i en general qualsevol tipus de document, es preservaven i difonien realitzant còpies manuscrites, la majoria de les quals eren realitzades per monjos. Però copiar a mà els escrits era una àrdua tasca i també molt lenta.

Hi ha alguns antecedents entre els anys 440 a.C. i 430 a.C. per part dels romans, els quals utilitzaven segells que imprimien sobre objectes d’argila. Però si parlam d’impressió sobre paper, els primers a cercar una solució al problema van ser els xinesos. Hem de remuntar-nos  al segle X, en plena Edat Mitjana, per trobar-nos amb un aparell en el qual s’inserien individualment lletres de fang cuit en una planxa de fusta, on després de entintar aquesta planxa, es plasmaven els caràcters elegits sobre fulls de paper.

No obstant això, haurem d’esperar fins a 1440 aproximadament perquè la impremta moderna de tipus metàl·lics i mòbils veiés la llum.

Gutenberg va intercanviar les clàssiques tauletes per motlles de fusta amb totes les lletres de l’alfabet, que posteriorment va emplenar amb plom. Una vegada que les lletres van ser subjectades amb un suport mòbil de la seva invenció, la resistència i la rapidesa de la impressió el van convertir en l’invent que revolucionaria el món de la cultura donat que permetria la difusió massiva de la literatura, que fins llavors, havia estat a l’abast d’uns pocs.

Qui era Johannes Gutemberg?

Va néixer a Magúncia (Alemanya), cap al 1400, de nom Johann Gensfleisch zur Laden, va ser considerat el “Pare de la Impremta”. En els seus inicis va treballar com a orfebre i poc després es traslladaria a Estrasburg on va instal·lar una empresa de gravats en fusta en una vella fàbrica de teles. Allà va començar a desenvolupar la tècnica de la Litografia i escriuria els primers textos.

Arran d’una juguesca, la màxima de Gutenberg seria demostrar que podia fer una còpia de la Bíblia en menys temps de què els portava fer-ho als més ràpids monjos copistes i que la qualitat seria perfecta.

Per dur a terme tan àrdua tasca va confeccionar els primers “tipus mòbils” de cadascuna de les lletres de l’abecedari. Al principi va comptar amb l’ajuda d’un prestador romanès però abans de poder acabar la feina va tornar a quedar-se sense doblers; va ser llavors quan Juan Fust li va proposar formar societat deixant al càrrec del negoci al seu nebot Peter Svhöffer qui des d’aquest instant es convertiria en soci-aprenent de Gutenberg. Després de dos anys el projecte de la Bíblia seguia inacabat i Juan Fust va acabar per no voler allargar els préstecs a Gutenberg i es va quedar amb l’exclusiva del negoci. La Bíblia de Gutenberg seria publicada el 1456 en dos toms de 324 i 319 pàgines i se’n van imprimir 200 exemplars.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *