Poc a poc va arribant el bon temps i veurem carrers i places despullades de les terrasses dels nuclis antics que sembla que han perdut part de la seva ànima i la seva màgia per culpa de la Covid-19. Causa tristesa, i més en aquests dies que vindran d’esplèndida primavera, que convidaran a passejar entre carrers i carrerons, per les arteries comercials, i seure a una cadira coca rossa per a fer una vi o una canya, que és un dels encants de les nostres ciutats i de la seva filosofia de viure i entendre el turisme de manera mediterrània.
Açò no vol dir però, que amb l’excusa del coronavirus, quan es retorni a l’activitat, i esperem que sigui ben prest, hi ha d’haver una permissivitat total, i que allò de “que campi qui pugui” permeti terrasses més grans, horaris més llargs i cap control per a garantir el descans dels veïns. Que ha de ser tant o més important que l’activitat comercial.
Les mesures d’higiene i de sanitat que veurem al sector de la restauració seran enormes. Des de la reducció de taules que vam parlar la setmana passada, passarem també a veure com es separen aquestes mitjançant mampares de metacrilat o la creació de les denominades bombolles d’higiene on ens haurem de protegir amb un kit que ens donaran a l’entrada de l’establiment on hi haurà mascaretes, gel desinfectant i guants. El mateix passarà als hotels que apostaran per a ser llocs més que segurs per a passar-hi les vacances, on les habitacions es convertiran en petits bunkers.
Ens haurem d’acostumar als dispensadors, que trobarem gairebé per tot, també als comerços locals, o qualsevol lloc on hi entrem i hi hagi més gent.
Tornant als restaurants i les noves mesures. No bastarà en passar, com fins ara, un pedaç per damunt les taules per a fer-les net. Veurem com s’hauran d’emprar “vaporetes” de neteja a pressió, i les mesures seran extraordinàries tant a dins com a fora, on desapareixeran les coes que es feien per esperar el seu torn defora dels restaurants, del port de Ciutadella, per a posar un exemple, i serà totalment necessari el reservar taula prèviament abans d’anar al restaurant.
Les noves tecnologies hi seran també més presents que mai a manera de robòtica, on evitarem obrir portes, tocar poms, etc. Les inversions poden ser tan elevades i no assumibles, que causaran una vertadera sangria al sector. De la mateixa manera que aquestes mesures provocaran també menys contractacions de personal, cosa que ens portarà a una major taxa d’atur, o bé que aquelles persones que venien a l’illa a fer feina de temporada ja no puguin venir
Els empresaris de la restauració de les nostres illes, hauran seguir l’exemple dels integrants del col·legi culinari de França que s’han unit per a elaborar una guia de bones pràctiques, on es comprometen a difondre i aplicar les seves mesures d’higiene i seguretat entre les quals, per exemple, proposen que cada establiment celebri una reunió, al matí, en la què el responsable analitzi amb el personal “l’experiència sanitària” de la jornada del dia anterior, per tal de corregir errors i millorar. Una altra idea és que, després de cada reserva, s’enviï al client un vídeo o un correu electrònic presentat les mesures d’higiene sanitària de l’establiment. Els empresaris de la restauració francesa volen aprofitar també aquest vademècum per a comprometre al sector a emprar productes de qualitat, producte local i a que aquest pugui ser comprat a un preu just.
Per la nostra manera de ser no perdrem el costum de sortir a dinar i sopar fora de casa i aquest vincle creat entre la ciutadania i els restauradors seguirà ben ferm, per tant el Govern ha de ser també receptiu a les mesures que es proposin des de les patronals de la restauració, sempre que aquestes no vagin en detriment del descans de la ciutadania i, ocupacions exagerades d’espais públics, especialment als nuclis antics, a les zones on hi conviu l’activitat de restauració amb la de residència. El fet econòmic no ha de prevaler mai damunt el fet del descans de les persones i el benestar de la seva salut.
Estam davant una nova manera de viure la restauració, i com dèiem la setmana passada s’ha de fer una aposta pel producte de proximitat i oferir una bona relació qualitat preu. Açò no vol dir que els restaurants per a subsistir hagin de davallar de manera exagerada els seus preus. Caure en aquest pensament és erroni, perquè la qualitat té un preu, i la rendibilitat dels negocis passa per a tenir aquests marges econòmics, que segur que es veuran minvats per les inversions a fer en matèria de seguretat sanitària.
Balears, especialment Menorca, tenim però una eina més que segura per a remuntar econòmicament. El ser una destinació sanitària segura, amb poca incidència del COVID-19, i açò ha de ser un aval per a sortir d’aquesta crisis que, com la pandèmia, deixarà també pel camí a bars, restaurants, petits productors i aquells que fan moure la roda de la nostra economia que va caure en l’errada de ser un monocultiu turístic, que ara per ara estam pagant molt car, perquè teníem una bona indústria de la sabata i la bijuteria que vam deixar perdre, bé perquè alguns empresaris van decidir invertir en hoteleria i deixar morir les fàbriques i altres per una manca de suport des de les Administracions, especialment l’Estatal, que mai va voler reconèixer el fet insular i els greuges que comportava a les empreses de les illes haver de competir amb aquelles que no pagaven nòlits per a importar la matèria primera i després per a retornar als mercats el producte elaborat.
Els petits hotelers seran peça clau en aquesta recuperació, que al contrari de les grans cadenes hoteleres, veuran com a partir de juliol i agost tindrem un turisme que vindrà a cercar tranquil·litat, garanties sanitàries, i cercarà aquesta gastronomia local, a més del paisatge. Però hi ha que donar-li informació actualitzada en tot moment, segura i contrastada del que a la nostra illa trobaran, i no sols juliol i agost, sinó també setembre i octubre, que seran dos mesos ben bons pel turisme i la gastronomia. Potser fins i tot, serà el moment de demanar que no es torni a l’horari d’hivern, per a gaudir de més hores de sol.
