Joan Moll Capella, caixer casat: “La bandera de Sant Joan no sortirà fins l’any qui ve” Per Llorenç Allès Camps

Joan Moll Capella (51 anys), com molts ciutadellencs, comptava els dies que faltaven per les festes de Sant Joan. El compte enrere s’ha aturat o, dit d’una altra manera, s’ha allargat, perquè les festes arribaran el 2021. En el seu cas, aquesta decisió l’afecta més que a molta gent, ja que ell havia de sortir enguany per primer any com a Caixer Casat. Els preparatius que ja tenia en marxa s’aturen, gairebé es congelen, amb l’esperança que l’any qui ve la festa retorni amb tota la seva esplendor i ell, modelador i dissenyador de sabates, pugui viure aquesta experiència única des de dalt el cavall.  

  • Com ha rebut vostè la decisió de suspendre les festes de Sant Joan?
  • Jo, la Junta de Caixers i crec que tot Ciutadella ho hem rebut amb tristesa. Però tots ho veiem venir. Fa un mes i mig o dos que hem anat xerrant, i comentàvem que era inviable celebrar la festa. A més, fa temps que gairebé totes les festes del Mediterrani, com per exemple La Patum de Berga, les Falles, els Festers d’Alacant… ja feia setmanes que se sabia que no se celebrarien. Noltros no podíem ser diferents. A més, encara que des d’aquí ho haguéssim volgut celebrar, no ens ho haguessin deixat fer.
  • Tots els que vivim a Ciutadella intuíem que les festes no se celebrarien, però fins que no s’ha confirmat, semblava que no ens ho volíem creure.
  • A tothom li ha sabut molt greu, i així es pot veure, però tothom ho intuïa.
  • Entre la Junta de Caixers, va haver-hi algun moment que es decidís que la festa no es faria?
  • Açò no s’ha decidit en un dia o dos, ja fa setmanes que en xerram, i tots érem del parer que no es fes. Dèiem, per exemple, que la gent estarà trista per la situació econòmica i per tot el que estem passant. Estava ben consensuat. I a més, encara que l’Ajuntament hagués volgut fer la festa, no l’haguessin deixat.
  • I quines reaccions li arriben a vostè?
  • En general, crec que la principal reacció és la comprensió. Entre el món del cavall també es veu així. Sant Joan, i també la resta de festes de Menorca, comporten suor, abraçades, proximitat… és impossible mantenir distàncies de seguretat. No tindria lògica que es fes. Sant Joan o se celebra com toca, o no se celebra. No tindria sentit fer-ho, per exemple, amb mascaretes o metacrilats per enmig.
  • Des de quan es preparava vostè?
  • Vaig començar més o menys a l’octubre, a poc a poc i amb proporcionalitat. Ara havíem d’intensificar la pràctica i els entrenaments, però a principi de març vam aturar. Ara venien els mesos de primavera, en els que els dies s’allarguen, i on podíem practicar més, però ja no hem pogut.
  • I havia avançat ja en els preparatius?
  • Algunes coses sí, però hi ha ha coses que encara estaven a l’aire i que ara no pitjaré. Els preparatius han quedat en stand-by. Tenia un amic meu que em feia la buldrafa, per exemple, i estava a punt d’acabar-la.
  • El bienni finalment serà 2021-22, podrà ser Caixer Casat dalt cavall dos anys. Suposo que açò compensa una mica el disgust d’aquest any…
  • Tot estava preparat per sortir enguany, i les ganes eren sortir aquest any. Però ja fa un parell de setmanes que ho teníem dins es cap, havíem anat desprogramant i ens donàvem compte que ja no sortiríem.
  • I com ho ha viscut la família i la dona?
  • Quan estàs dins una Junta, xerres de Sant Joan durant tot l’any, molt més que la resta de la gent. I feia temps que anàvem xerrant, dient que no es faria.
  • Les festes s’han suspès. Llavors, dia 23 de juny, què hem de fer a Ciutadella?
  • Aquesta pregunta me la fan pel carrer, i crec que ara mateix ningú no pot contestar. Jo també me faig aquesta pregunta, i no ho tenc clar. És una situació una mica surrealista, la veritat. La gent s’ho està plantejant, però no tenc cap resposta, perquè tampoc no sabem què es deixarà fer a la gent.
  • A nivell, personal, però, serà complicat fer veure que aquell és un dia normal i corrent…
  • Cert, però no podem fer coses rares, innovar… Jo no puc fer res perquè Sant Joan no es pot fer. Veig molt normal que la gent vulgui penjar banderes i celebrar-ho, però jo, com a membre de la Junta de Caixers, no em puc inventar cap protocol nou. Jo no puc penjar cap bandera, per respecte. Tothom tindrà el dret de fer-ho , però a jo crec que no em pertoca.
  • Vostè no penjarà cap bandera…
  • Podria penjar una bandera petita i simbòlica, com a qualsevol altra finestra de qualsevol altra casa, però com a Caixer Casat que té la bandera a casa, me sembla que no l’he de penjar. El Caixer Senyor no ha donat oficialment la bandera al Caixer Fadrí, que és qui me l’hauria de donar a jo, i per tant la Bandera encara no ha sortit. La bandera oficial de Sant Joan no sortirà fins l’any qui ve. Açò s’ha de respectar. A nivell de carrer i comercial tothom té dret a inventar-se coses noves. La Junta de Caixers, però, hem de tenir respecte i no fer coses noves.
  • S’imagina què farà vostè el dia 23 de juny a les dues del migdia?
  • Serà una cosa molt especial, i no sé com hem de reaccionar ni com reaccionarà la gent. Per exemple, al meu carrer ja es fan celebracions, és gent que s’ho sent molt. Em sembla que no fan cap mal a ningú i ho fan amb molt respecte. Però crec que jo no puc participar, perquè em pertoca un càrrec i un paper dins la festa.
  • Com du vostè aquesta situació de confinament?
  • Bé i malament, com tothom. No puc fer teletreball, i vaig a la feina quan puc, i així surt una mica de casa i faig el recorregut amb bicicleta. Ha estat una aturada molt forta, i es nota també a nivell físic, per exemple, perquè darrerament entrenàvem quatre i cinc hores setmanals.
  • Enyora el cavall?
  • Jo ja havia tingut altres cavalls a la meva vida, i ho recomano molt, perquè és l’esport més relaxant que hi ha, sortir a passejar pel camp dalt cavall. M’agraden molt els cavalls, i ja dic a la dona que n’haurem de tornar a armar un altre. És un animal que m’agrada molt, i les trobades que fèiem per exemple el diumenge per anar a passejar una horeta pel camp, fora de pista, les enyoro perquè ajudaven a respirar.
  • Vostè fa feina a una empresa de calçat i té un ampli coneixement del sector. Com veu la situació actual?
  • Ara està tot aturat. Abans del confinament ja la cosa estava facturada, i les vendes també estaven afectades. Les fàbriques tenen molta producció als armaris o als magatzems sense poder-se repartir, no pots facturar… Està molt complicat. Si no s’obre el comerç prest, serà mal de pair. Com més prest s’obri, millor. Crec que, per desgràcia, la situació encara empitjorarà. Molta gent crec que ara mateix no és prou conscient de com estaran les coses d’aquí uns mesos. I açò lliga amb Sant Joan. Llavors crec que les coses estaran pitjor que ara, i a nivell anímic, no estarem per festes.
  • En els darrers mesos hem vist alguns tancaments d’empreses de calçat amb història. Com veu vostè el sector?
  • Hi ha algunes empreses que resisteixen, com les de Ferreries o Alaior, i a Ciutadella encara en queda alguna però manco, i resisteixen. I podríem resistir un poc més. Però ara, el petit comerç que compra qualitat mitjana-alta està passant pena i costarà que obrin, i açò ho pot complicar més.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *