L’investigador Salvador Macip creu que “pot passar tot el 2021” fins tornar a la “vida normal” Creu que la genètica podria "frenar la mortalitat" de la covid-19 i que la vacuna pot servir "durant mesos o anys"

Macip diu que tot i que ja s’està planejant la desescalada, la situació no estarà “controlada” fins que no hi hagi o bé una vacuna, o bé immunitat de grup, és a dir, “més de la meitat de la població resistent al virus”. Alguns estudis mencionats per l’investigador apunten que només un 5% de la població és immune a la malaltia ara mateix. En aquest sentit, creu que “aviat” podria haver-hi un candidat de vacuna. Si fos així, a finals del 2020 es podria començar a “produir” i, a principis del 2021, a administrar. Amb tot, recorda que s’ha de tenir en compte la capacitat de producció i les fàbriques existents, que seran un “embut”. “Pot ser que al llarg del 2021 estiguem en la fase d’anar donant vacunes”, expressa, recordant que “es trigarà molt” a tenir la població de tots els països vacunada.

Tot i que recorda que hi ha el “risc” que quan la vacuna es descobreixi, el virus ja hagi mutat i no serveixi, Macip és optimista. Diu que de tot el ventall de virus, la pòlio és totalment estable, la grip “va mutant però és estable” i la sida “canvia cada setmana” i per això fa 30 anys que se’n busca la cura. Segons el genetista, la SARS-CoV-2 “és de les estables” i la vacuna durarà mesos o anys.

El paper de la genètica

D’altra banda, creu que la genètica podria ajudar a “frenar la mortalitat” del coronavirus. “Una de les incògnites és saber quines seran les persones que es posaran més malaltes, hi ha gent a qui no els farà res i d’altres que tenen una resposta duríssima i que poden morir”, explica. Segons ell, els motius d’aquesta incògnita es troben en “factors genètics”, que “poden predir la resposta al virus”. Si mitjançant la genètica es pot detectar que una persona és especialment vulnerable a la covid-19, se li posarà de seguida “vigilància”.

Entre les possibles causes de l’impacte de la pandèmia a Catalunya, destaca les retallades pressupostàries a Salut després de la crisi del 2008. “Es van fer seguint criteris polítics, amb la idea que el sistema sanitari sempre pot treballar al màxim de les seves possibilitats i que no necessites tenir un extra”, afirma. “Això pot tenir certa lògica però ens deixa totalment indefensos davant d’una crisi”. Tenir el sistema sense marge de maniobra, continua, “no permet absorbir cap crisi que pugui venir”. Segons ell, als polítics “els costa pensar” més enllà del temps que estan al poder.

L’investigador català també és crític amb la reacció europea a la crisi sanitària quan va esclatar a l’Àsia. “Ens vam instal·lar en un cofoisme, pensant que Europa està protegida i que no ens passarà res”, reflexiona. “Ens ha faltat rapidesa, cintura i atenció”.

Centralització de competències i desconfinament

Pel que fa la centralització de competències a l’Estat imposades pel govern espanyol amb l’estat d’alarma, creu que no ha estat “productiva”. Macip es mostra partidari de “coordinar la resposta el més centralitzat possible”, fins i tot amb la UE o la OMS com a referents i no els estats, però “s’ha de donar el poder a les regions petites perquè controlin el seu territori”. A més, creu que a Espanya, la centralització ha significat que el lideratge de la crisi el faci “un ministeri que no està dissenyat ni preparat per assumir aquestes responsabilitats”.

D’altra banda, també diu que les autoritats a l’Estat no estan “comunicant prou bé” les mesures de desconfinament. “Si comencem a fer situacions de risc, el virus es tornarà a escampar i tindrem un rebrot ràpid”, comenta, referint-se a les imatges de diumenge passat, el primer dia de permís dels infants. Per Macip, “posar lleis i imposar no funciona massa bé a casa, cal explicar més i implicar a la gent”. “S’ha de dir que el gran problema és sortir tots al mateix moment”, rebla.