Adéu al dèficit, nous préstecs i un fons de reconstrucció per dissenyar: la resposta de la UE a la pandèmia Repàs a les mesures adoptades a nivell europeu per afrontar la crisi de la covid-19 coincidint amb el dia d'Europa

La presidenta de la Comissió Europea Ursula von der Leyen, durant una roda de premsa sobre la resposta de la UE a la crisi COVID-19, el 15 d’abril del 2020.
ACN Brussel·les .- Un cop més el dia d’Europa enxampa el projecte europeu en crisi, però aquesta vegada és la pitjor de la seva història. En els darrers mesos, la Unió Europea ha intentat reaccionar per donar una resposta a la pandèmia. Al principi lentament, després amb més decisió. Així ho veu el director d’estratègia del think tank Friends of Europe, Dharmendra Kanani. “S’està movent més ràpidament que abans”, diu. L’expert remarca que el coronavirus ha sigut “un examen” per a la nova Comissió Europea i per a la unitat dels socis europeus. El debat sobre un nou fons de reconstrucció i com finançar-lo marcaran la política de Brussel·les durant mesos. Coincidint amb el dia d’Europa, l’ACN repassa les mesures adoptades a nivell europeu per afrontar la crisi.
Malgrat lamentar la manca de “consens” i “solidaritat” mostrada pels estats, el director d’estratègia del think tank Friends of Europe veu positiu un canvi d’actitud per part de Brussel·les. Per exemple, Kanani celebra iniciatives com la marató de donants per la vacuna del covid-19, la hackató per trobar solucions innovadores a la pandèmia o propostes per ajudar a les petites i mitjanes empreses.

Les principals accions a la UE s’han fet en l’àmbit econòmic i de recerca, però també s’ha donat suport en àrees com la sanitat, el control de fronteres o les repatriacions.

Salut

La manca de competències en salut ha dificultat a la UE una gestió comunitària de la pandèmia. Amb poc marge de maniobra, Brussel·les ha impulsat algunes accions per donar un cop de mà als sistemes sanitaris europeus, especialment per resoldre l’escassetat de material protector i tests de covid-19.

A mitjans de març la CE va engegar una compra pública conjunta de material protector i ventiladors, la creació d’un magatzem estratègic d’equips mèdics i la formació d’un grup d’experts per assessorar la UE. A més, gràcies al mecanisme europeu de protecció civil, estats com l’espanyol i l’italià han pogut demanar ajuda a altres països europeus.

Segons la CE, fins ara s’han repartit unes 330.000 mascaretes a Itàlia, Espanya i Croàcia gràcies a aquestes mesures. Ara bé, a l’estat espanyol no han arribat fins a principis de maig. Els kits de testos i els ventiladors encara no s’han començat a distribuir.

La UE també ha permès l’ús del Fons Europeu de Solidaritat, destinat a desastres naturals, per finançar l’alt cost sanitari de la pandèmia. Tot i això, aquestes ajudes no arribaran fins després de l’estiu.

Política econòmica

Les mesures econòmiques de la Unió Europea per mitigar l’impacte econòmic de la covid-19 han centrat gran part de l’atenció mediàtica a Brussel·les. Si bé el debat sobre la mutualització del deute –els anomenats coronabons- ha tingut un gran protagonisme per la defensa que inicialment en van fer Espanya i Itàlia, entre d’altres, finalment la resposta econòmica europea ha pres una direcció diferent.

La primera a moure fitxa en matèria econòmica ha estat la Comissió Europea. En constatar el gran impacte de la pandèmia a Europa, l’executiu europeu ha suspès temporalment les regles fiscals, en una acció sense precedents, per permetre que els estats gastin tot el que necessitin per fer front a la covid-19.

Davant la paralització de l’economia per la pandèmia, la Comissió ha donat pràcticament barra lliure als estats perquè donin suport a les seves economies. Amb la flexibilització de les ajudes d’estat, els governs també poden rescatar empreses en risc de fallida o injectar milers de milions als sectors més afectats per la pandèmia.

Aquesta flexibilitat, però, ha constatat la capacitat desigual entre les diferents economies de l’eurozona per salvar les economies. Alemanya, els Països Baixos o els nòrdics han tret tota l’artilleria per rescatar les seves economies, cosa que a Espanya o Itàlia s’ha vist amb recel perquè tenen més dificultats financeres.

D’altra banda, l’Eurogrup ha donat llum verda a mobilitzar mig bilió d’euros en ajudes a estats, empreses i treballadors en el que pretén ser la primera xarxa de seguretat econòmica per fer front a la pandèmia. De les tres iniciatives que sumen aquesta quantitat, ara per ara només està tancada la mobilització de 200.000 milions d’euros del Banc Europeu d’Inversions (BEI) per garantir la liquiditat a les empreses.

Per evitar acomiadaments, s’està acabant de tancar els detalls d’un instrument dotat amb 100.000 milions d’euros per mantenir l’ocupació. Aquests diners serviran, per exemple, per finançar els ERTO. A falta encara de tancar-ne els detalls, es preveu que l’instrument estigui operatiu el juny.

Per ajudar els estats, l’Eurogrup ha acordat crear una línia de crèdit a través del fons europeu de rescat (MEDE) amb 240.000 milions d’euros disponibles. Els estats poden accedir fins al 2% del seu PIB –uns 24.000 milions d’euros en el cas d’Espanya- per destinar únicament a despesa sanitari i “precautòria” vinculada a la pandèmia.

A diferència que en la crisi anterior, ara l’accés al MEDE no comporta la supervisió financera per part de la troica: només es controla l’ús que es fa dels fons.

Amb vista a quan passi l’emergència sanitària, la Comissió Europea està treballant en com finançar la recuperació econòmica. Els 27 han encomanat a Brussel·les que presenti una proposta de Fons Europeu de Reconstrucció, que ha d’estar vinculat a un pressupost europeu per als pròxims set anys ampliat. La Comissió treballa amb la idea de presentar-lo durant la segona o tercera setmana de maig i que pugui estar aprovat el juny.

D’altra banda, l’executiu europeu també ha posat a disposició dels estats 37.000 milions d’euros procedents del fons de cohesió per reforçar els sectors més afectats per la pandèmia, com els sistemes sanitaris, els treballadors i les empreses. Espanya podria fer servir un total d’11.000 milions d’euros, segons ha informat la Comissió al govern espanyol.

Política monetària

Malgrat els dubtes inicials que van alterar els mercats, el Banc Central Europeu (BCE) ha volgut deixar clar que farà “tot el que sigui necessari” contra la crisi per la covid-19.

En la seva primera acció, el BCE va ampliar la compra d’actius en 120.000 milions d’euros i va haver de passar una setmana perquè anunciés la seva acció més ambiciosa: un programa de compra d’actius per 750.000 milions d’euros.

Posteriorment, el BCE ha eliminat el límit de compra de bons d’aquest programa de compra d’actius, ha rebaixat les exigències als bancs perquè prestin més i ha decidit continuar acceptant bons que han perdut la qualificació fins a ser considerats “escombraries” en el marc de la crisi.

Recerca contra la covid-19

En el marc de la recerca contra la pandèmia, la Comissió Europea ha impulsat una marató de donants que ha aconseguit recaptar 7.500 milions d’euros que es destinaran al desenvolupament de tests de diagnòstic, vacunes i tractaments.

A més, Brussel·les ha finançat amb 48,5 milions d’euros un total de 18 projectes europeus que treballen per trobar solucions al diagnòstic, tractament i vacunes contra el virus. També ha destinat 80 milions d’euros a un innovador desenvolupador de vacunes alemany perquè acceleri el desenvolupament de la vacuna i científics de la Comissió han dissenyat un protocol perquè els laboratoris comprovin la fiabilitat dels tests del coronavirus per evitar falsos negatius.

Gestió de fronteres

La gestió de fronteres és un àmbit on la UE i els estats comparteixen competències, però a l’inici de la pandèmia Brussel·les no va aconseguir coordinar les restriccions. La mateixa eurocomissaria de l’Interior admetia aquesta setmana que aquestes mesures no van ser ni “proporcionades” ni “coordinades”. Els estats van tancar les seves fronteres ignorant la recomanació de Brussel·les per no fer-ho.

Johansson ha reconegut que les restriccions frontereres que van imposar alguns estats de la UE a l’inici de la crisi no van ser “proporcionades”. “Hi va haver una mica de caos”, va dir en una compareixença a l’Eurocambra.

En el pitjor moment de la crisi a finals de març quan s’estenien les cues de camions a les fronteres amb retards de fins a 18 hores, la CE va intentar posar ordre reclamant als estats carrils ràpids per garantir el subministrament de productes essencials. Al cap d’una setmana les fronteres es van descongestionar.

Ara que s’ha entrat en la fase de desescalada, Brussel·les vol liderar l’aixecament dels controls fronterers. La setmana que ve té previst presentar les seves recomanacions per reactivar els viatges dins de la UE. La CE assumeix que no serà “simultani”, però defensa que sigui “gradual” i “coordinat”, especialment entre els estats que comparteixen frontera terrestre. A més, aposta per deixar viatjar primer a “determinats grups” per “motius concrets” i després ampliar-ho a la resta.

Repatriacions

Foto: Bep Al·lès©

Davant el ràpid tancament de les fronteres internes per part dels estats, Brussel·les va optar per fer el mateix amb les seves. La CE va proposar el 16 de març restringir tots els viatges no essencials a la UE i tots els governs excepte el britànic i l’irlandès hi van donar el seu vistiplau.

Això, sumat a les restriccions a la resta del món, va propiciar una allau de repatriacions. Uns 600.000 ciutadans europeus atrapats a l’estranger volien tornar a territori europeu a meitats de març. Malgrat les dificultats inicials, un mes després més de la meitat ja havien tornat però encara en quedaven uns 100.000 pendents per ser repatriats.

Amb limitades competències en acció exterior, la UE ha donat suport a les repatriacions finançant alguns vols i ajudant en la coordinació consultar des de les seves delegacions.

Un total de 247 vols de repatriació cofinançants per la UE han permès tornar a casa a 54.440 ciutadans europeus. El 56% d’aquests repatriats eren ciutadans d’Alemanya. Uns 3.490 ciutadans de l’estat espanyol també es van beneficiar d’aquest suport.

Reformes a la UE

Des de Brussel·les comencen a assumir que les dificultats viscudes demostren la necessitat de reformes a escala europea. L’Alt Representant de la UE, Josep Borrell, defensava aquesta setmana que la UE hauria de tenir competències en salut. Per la seva banda, l’eurocomissaria de l’Interior també apostava per reforçar l’espai Schengen per millorar la mobilitat al continent.

“Les implicacions de la resposta a la covid-19 seran enormes”, augura Kanani. Per a ell cal canviar la “dinàmica” en la presa de decisions a la UE, per exemple, reformar el sistema de vot perquè tots els acords s’adoptin per majoria qualificada i no per consens o reduint la burocràcia per poder actuar més ràpidament.

“Espero que en el dia d’Europa els polítics recordin que els ciutadans van votar per una Europa millor i més col·laborativa”, afirma Kanani.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *