Una de les coses que més s’han fet al llarg d’aquest confinament, on es va arribar a acabar el llevat, van ser les coques, tant dolces com salades, per tal de rompre rutines, recuperar receptes de mares i àvies, i també per a entretenir i a la vegada disposar de productes fets a casa per als més petits de la cas, perquè les nostres coques han estat i són encara el berenar o bereneta més socorregut als mesos de primavera d’estiu, si bé de coques n’hi ha per a totes les estacions i també per a les principals festes del nostre calendari.
Segons el DCVB la coca “és una massa de farina pastada i cuita amb oli o saïm (sèu) de forma circular o ovalada aplanada, i a la qual solen afegir-se diversos ingredients” com poden ser oli i sucre, tallades de carn, de peix, fruites, verdures, tomàtigues, mantega, sobrassada, crema, confitura, etc.
Com hem apuntat hi ha coques dolces i salades que es fan amb els productes propis de cada estació, però també tenim altres tipus de coca que es fan amb pastes i ingredients diferents com són les coques de pasta de fulls o de pasta esfullada que deim a Menorca, les coques amb roes (raïssons), coques bambes que a Ciutadella els hi deim ensaïmades de Sant Joan i que estan fetes amb farina, sucre, mantega o sèu i ous; les coques de congret elaborades amb ous, sucre i pols de midó, generalment en la proporció d’una dotzena d’ous per lliure de sucre i una altre de pols de midó i les coques de patata fetes amb farina, patata bullida aixafada, llet i ous i que es cou a poc a poc.
També hi ha coques que pel pas del temps han desaparegut dels forns com per exemple les coques de xuia (xulla) molt apreciades en temps d’emprimer, o la coca beta, que era una espècie de pa de farina d’ordi, que antigament menjaven els pobres; la coca de ca, que es feia amb segó i com diu el seu nom servia per a alimentar els cans; la coca dels Darrers Dies, que tal com indica el seu nom es menjava pel Carnaval i el sèu que s’hi posava era sèu de caldera i al damunt llenques de xulla, sobrassada, botifarró, etc.
Altres coques antigues eren la coca pintada –a Ciutadella encara la fan-; la coca rosada i finalment la coca rossa que es feia amb la farina grossa, amb bona part del segó, que era molt morena i de molt bon gust si la menjaven encara calenta, just treta del forn.
Ara és temps de coques d’albercocs, de cireres, de nispros, de coques amb sobrassada i també de coques amb verdures de primavera, a més de les coques amb tomàtiga i peix… La setmana que ve, si Déu ho vol, seguirem xerrant de coques.
